Els tafis (llatí taphiae en grec antic Τάφιοι) anomenats anteriorment teleboides eren un poble de pirates que Homer menciona a l'Odissea.

Infotaula de grup humàTafis
Tipusnom de grup d'illes i grup ètnic mític Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatGrècia Modifica el valor a Wikidata

Segons Estrabó vivien a les illes anomenades també Tafis o Teleboides (Ταφίων, Τηλεβοῶν νῆσοι, illes de Tafis i Teleboon",) situades entre Lèucada i Acarnània. L'illa, segons Homer es deia Tafos (Τάφος) o també Taphiūs, Taphiussa o Taphias (Ταφιοῦς, Ταφιοῦσσα, Ταφιάς), que és la moderna Meganisi, i la següent en importància era Carnos o Carnus, moderna Kálamo. Esteve de Bizanci parla d'una ciutat anomenada Taphos (moderna Tafió) a Cefalònia.

Quan Atena va visitar Telèmac a Ítaca va assumir la figura de Mentes, el cap dels tafis. Aquest poble recordava la llegenda d'Amfitrió, i deien que van ser vençuts per aquest heroi, segons Heròdot.

Els tafis es consideraven descendents de Perseu, ja que la mare de Tafi, l'heroi epònim dels tafis, anomenada Hipòtoe era del llinatge de Perseu. El seu rei més famós va ser Pterelau, a qui Posidó va concedir la immortalitat, o si més no, seria immortal sempre que conservés un rínxol d'or que li creixia al cap. Pterelau estava segur de la seva victòria, però la seva filla Cometo, enamorada del cabdill enemic Amfitrió, li va tallar el rínxol, cosa que provocà la mort de Pterelau i la caiguda del seu regne. Quan Amfitrió tornava amb el botí i amb la filla de Pterelau, Zeus, la nit abans de la seva arribada, va prendre la forma d'Amfitrió i mostrant unes àmfores de Tafis com a prova, es va aparellar amb Alcmena, la seva dona, i va engendrar Hèracles.

Aquestes illes sovint s'identifiquen amb les Tileboides (Τηλεβόιδες), unes illes del mar Jònic.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Taphiae». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: XII-20202].

Coord.: 38° 41′ 35″ N, 20° 44′ 09″ E / 38.6931°N,20.7358°E / 38.6931; 20.7358