Lilli Gruber

periodista i política italiana

Dietlinde GruberLilli Gruber–, nascuda el 19 d'abril de 1957 a Bozen /Bolzano, Tirol del Sud, és una periodista i política italiana, membre del Partit Demòcrata (PD).[1][2]

Infotaula de personaLilli Gruber
Lilli Gruber.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 abril 1957 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Bozen (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
European Parliament logo.svg Diputada al Parlament Europeu
Representa: Partit Democràtic

20 juliol 2004 – 30 setembre 2008

Circumscripció electoral: Itàlia central

Dades personals
FormacióUniversitat Ca' Foscari Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, presentadora de notícies, política, escriptora, presentadora de televisió Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Democràtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaLilli Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc weblilligruber.net Modifica el valor a Wikidata

Va ser la primera dona a Itàlia que va presentar durant molts anys el TG1, el telenotícies del vespre de la primera cadena italiana Rai 1. Després, entre els anys 2004 i 2008, Lilli Gruber fou diputada electa al Parlament europeu, fins que va dimitir del càrrec per reprendre la seva activitat periodística, conduint el programa diari Otto e mezzo a la cadena italiana LA7.[1][2]

BiografiaModifica

FormacióModifica

Filla de l'empresari de parla alemanya Alfred Gruber, després de la separació dels seus pares cresqué a Egna/Neumarkt, a la província de Bolzano, amb els seus dos germans. Va estudiar llengües i literatures estrangeres a Venècia.[2]

Carrera professional com a periodistaModifica

 
Lilli Gruber al 2003

Va començar la seva carrera com a periodista a Bolzano/ Bozen, al canal local Telebolzano, i escrivint als diaris L'Adige i Alto Adige. Després arribà a la Rai, primer a Sender Bozen, el canal en llengua alemanya, i després a la redacció de Bolzano de la TGR Trentino-Alto Adige, en italià.[2]

Antonio Ghirelli, director de l'informatiu televisiu del segon canal de la Rai, el TG2, la reclamà per portar la informació de política exterior. Del 1990 al 2004 va presentar TG1-Telegiornale1, el telenotícies del vespre, el més seguit de la Rai1, i es va convertir en una de les cares més conegudes d'Itàlia.[3]

També es desplaçà com a corresponsal política internacional, i seguí per a TG1 la caiguda del mur de Berlín, la guerra a l'Iraq o els atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Nova York, experiències que relataria després en els seus llibres. Després d'una pausa de quatre anys, entre el 2004 i el 2008, en que treballà com a eurodiputada de la coalició política de centreesquerra L'Ulivo, va tornar al periodisme dirigint el programa polític Otto e mezzo a La7.[3]

Lilli Gruber ha presentat l'emissió FocusTV per a la cadena privada alemanya ProSieben, en cooperació amb el setmanari Focus. I escriu ocasionalment per als diaris italians La Stampa i el Corriere della Sera.

Ha format part del Grup Bilderberg els anys 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017.[4][5][6][7][8][9][10]

Activitat políticaModifica

Crítica amb la gestió de la RAI durant l'època del govern de centredreta de Silvio Berlusconi, i havent denunciat la manca de llibertat d'informació a Itàlia i la ingerència política a la premsa, va decidir l'any 2004 deixar la informació pública per presentar-se a les eleccions europees a les llistes de la coalició L'Ulivo encapçalades per Romano Prodi. Elegida amb més d'un milió de vots, s'integrà al grup parlamentari del Partit dels Socialistes Europeus. Va ser presidenta de la Delegació de Relacions amb els Estats del Golf i membre de la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers Interiors i de la Delegació de Relacions amb l'Iran. Va dimitir del seu escó al Parlament Europeu el setembre de 2008, sis mesos abans que conclogués, per tornar al periodisme.[3][11][1][12]

ObresModifica

  •  
    Lilli Gruber presentant el programa Otto e Mezzo als estudis de La7 TV, al 2013
    Quei giorni a Berlino, Torí, Nuova Eri - edizioni RAI, 1990
  • I miei Giorni a Baghdad, Milà, Rizzoli, 2003
  • L'altro Islam - Un viaggio nella terra degli sciiti, Milà, Rizzoli, 2004
  • Chador - Nel cuore diviso dell'Iran, Milà, Rizzoli, 2005
  • America anno zero - Viaggio in una nazione in guerra con se stessa, Milà, Rizzoli, 2006
  • Figlie dell'Islam, Milà, Rizzoli, 2007
  • Streghe, Milà, Rizzoli, 2008
  • Ritorno a Berlino, Milà, Rizzoli, 2009
  • Eredità. Una storia della mia famiglia tra l'impero e il fascismo, Milà, Rizzoli, 2012
  • Tempesta, Milà, Rizzoli, 2014
  • Prigionieri dell'Islam. Terrorismo, migrazioni, integrazione: il triangolo che cambia la nostra vita, Milà, Rizzoli, 2016
  • Inganno. Tre ragazzi, il Sudtirolo in fiamme, i segreti della guerra fredda, Milà, Rizzoli, 2018
  • Basta!, Il potere delle donne contro la politica del testosterone, Milà, Solferino, 2019
  • La guerra dentro, Milà, Rizzoli, 2021.[2]

ReconeixementsModifica

El 2004 va rebre el títol de Llicenciada en Literatura Honoris causa per la Universitat Americana de Roma.[13]

Caterina Borelli va filmar el documental Lilli e il Cavaliere - 10 giorni per battere Berlusconi, seguint Lilli Gruber durant les dues últimes setmanes de la seva campanya electoral a les Eleccions Europees de 2004, en la candidata de l'Ulivo al Parlament Europeu.[14]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «6ª legislatura | Lilli GRUBER | Deputati | Parlamento Europeo» (en italià). [Consulta: 27 febrer 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Gruber, Lilli» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 27 febrer 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 Miccolupi, Barbara; Balzarotti, Leda. «Lilli Gruber, la signora dell'informazione compie 60 anni» (en italià). Corriere de la Sera. Io Donna, 19-04-2017. [Consulta: 27 febrer 2022].
  4. «Gruppo Bilderberg: sei italiani nel club dei superpotenti: Mario Monti, Lilli Gruber, Franco Bernabè... (FOTO)» (en italià). L’Huffington Post. [Consulta: 7 juny 2017]..
  5. «Gruppo Bilderberg, quattro italiani nel club dei superpotenti. Entra Monica Maggioni, fuori Lilli Gruber, Alberto Nagel e.. (FOTO)» (en italià). L’Huffington Post, 28-05-2014. [Consulta: 7 juny 2017]..
  6. «Gruppo Bilderberg 2015, cinque italiani tra i superpotenti: Lilli Gruber, Mario Monti e... (FOTO)» (en italià). L’Huffington Post, 08-06-2015. [Consulta: 7 juny 2017]..
  7. «Gruppo Bilderberg, Lilli Gruber parteciperà al prossimo meeting: insieme a lei altri 4 italiani» (en italià). Libero, 8 juin 2015. Arxivat 2018-07-07 a Wayback Machine..
  8. «Gruppo Bilderberg a Dresda, tra gli italiani anche Lilli Gruber e John Elkann» (en italià). Rainews, 9 juin 2016..
  9. «Anche Bilderberg contro Trump?» (en italià). Trend Online, 2 juin..
  10. «Bilderberg 2017: gli italiani invitati | Wall Street Italia» (en italià). Wall Street Italia, 01-06-2017 [Consulta: 7 juny 2017]..
  11. «E' Lilli Gruber la piu votata» (en repubblica), 14-06-2004. [Consulta: 27 febrer 2022].
  12. Giordano, Alice. «Biografia di Lilli Gruber» (en italià). Cinquantamila.it. [Consulta: 27 febrer 2022].
  13. «LISTA PRODI: LAUREA USA 'HONORIS CAUSA' IN LETTERE A LILLI GRUBER». [Consulta: 27 febrer 2022].
  14. Stefanutto Rosa, Stefano. «Caterina Borelli» (en italià). Cinecittà News, 14-11-2004. [Consulta: 27 febrer 2022].