Llàtzer de Pharpi

historiador armeni

Llàtzer de Pharpi (Lazarus de Pharpi o de Parpetsi, en armeni Łazar Pʿarpec̣i/Ղազար Փարպեցի) (circa 442 - inicis del segle vi) va ser un religiós i historiador armeni molt lligat a la famíla dels Mamikonian. Va viure i estudiar a Constantinoble del 465 al 470 tornant després a Armènia on per un temps va estar al Shirak i després a la Siunia del 484 al 486, primer com a eremita i després d'ajudant del bisbe local.

Infotaula de personaLlàtzer de Pharpi

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hy) Ղազար Փարպեցի Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement442 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Parpi (Regne d'Armènia) Modifica el valor a Wikidata
Mort510 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Parpi (Imperi Sassànida) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicArmenis Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Després del 485, quan Vahan Mamikonian va esdevenir marzban d'Armènia, el va cridar i el va nomenar abat de Valarshapat. Es va guanyar alguns enemics i l'any 490 va ser acusat d'heretgia i es va haver de refugiar a Amida on va escriure una carta a Vahan, justificant la seva innocència i mostrant una superioritat intel·lectual evident, defensant les prerrogatives dels monjos i manifestant-se contrari al clergat secular. Era de bon viure i li agradava la vida cara, la cacera i la pesca. Vahan, convençut, el va cridar el 493 i li va encomanar escriure una història del país.

Es notable principalment per una Història d'Armènia escrita el 493 que cobreix la història del país durant cent anys, del 384 al 484.

Va morir ja entrat el segle vi. Hauria estat enterrat a una església prop de Pharpi.[1]

Referències modifica

  1. Hacikyan, Agop J. (coord.). The heritage of Armenian literature, vol. I: from the oral tradition to the Golden Age. Detroit: Wayne State University Press, 2000, p. 213. ISBN 9780814328156. 

Bibliografia modifica

  • René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071. París: Payot, 1947 (reimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 pàgs