Llengües bantus dels Grans Llacs

família lingüística

Les Llengües bantus dels Grans Llacs, també conegut com a bantu lacustre i Bantu zona J, són un grup de llengües bantus d'Àfrica Oriental. Can ser reconeguts com un grup per l'equip Tervuren, qui els postulava en una zona addicional (zona D) de la classificació de Guthrie de les llengües bantus.[1]

Infotaula de família lingüísticaLlengües bantus dels Grans Llacs
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus
llengües bantus nord-orientals Modifica el valor a Wikidata
Codis
Codi Glottologgrea1289 Modifica el valor a Wikidata

LlengüesModifica

Les llengües són, segons Bastin, Coupez, & Mann (1999), amb el sumbwa afegit per Nurse (2003):

(Vegeu també Runyakitara, Nkore-Kiga)

Els codis entre parèntesis són la classificació geogràfica original de Guthrie. Maho (2009) afegeix el Yaka.

Comparació lèxicaModifica

Els numerals en diferents llengües bantus dels grans llacs són:[2]

GLOSA Shi-Havu (D50) Rwanda-Rundi (D60)
Fuliiru Shi Tembo PROTO-
SHI-HAVU
Ha Rwanda Rundi PROTO-
RWANDA-
RUNDI
'1' -guma cíguma tʃûːma *ci-guma limwé rimŋé rimwé *li-mwe
'2' -biɾi bibiɾi βiβiri *βi-βiri kabíri kaβiri kabiri *ka-βiri
'3' -ʃatu biʃarhu βihátu *βi-ʃatu gatatu gatatu gatatu *ga-tatu
'4' -ná bíni βínɛ *βi-nai anné kané kané *ka-ne
'5' -tàːnú birhaːnu βitánɔ *βi-taːno gataːnu gataːnu gataːnu *ga-taːnu
'6' -lindátù ńdarhu ndatu *(li-)ⁿdatu gataandátu /
mukáːga
gataːndátu gataːndátu *ga-taːⁿdatu
'7' -linda ńda βiɾɪ́nda *βi-(li-)ⁿda muʃanju /
indwi
kariːndwi indwi *iⁿdwi
'8' munáːná múnaːni múnanɛ *mu-naːni munáːni umunáːni umunáːni *mu-naːni
'9' mwéndà múénda mwɛnda *mw-eⁿda ʧénda ikʸé:nda iʧéːnda *kʸeːⁿda
'10' ikumi íkumi ɛ́kumi *i-kumi iʧúmi iʧúmi iʧúmi *i-ʧúmi
GLOSA Ñoro-Ganda (J10) Gungu (E )
Chiga Gwere Ganda Hema Nyankore Nyoro Soga Tooro PROTO-
ÑORO-GANDA
'1' émʷè mòⁱzɑ́ èmû emu émʷè ːmù n̩dɑ́lɑ́ éːmù *-mu-e gímʷéːì
'2' ìβìrí ìβírí ̀bːírì ibiri ìβírì ìːβírí ìβìrì ìːβírì *i-βiri ìβírí
'3' ìʃɑ̀tú ìsɑ́tú ̀sːátù isatu ìʃɑ́tù ìsɑ́tù ìsɑ̀tú ìːsɑ́tú *i-satu ìsátʊ́
'4' ínɑ̀ ìːnɑ́ ̀ɲ̩nâ ina iːnɑ̀ ínɑ̀ ínɑ̀ íːnɑ̀ *iː-na(-i) ìnéì
'5' ìtʰɑ́ːnó ìtɑ́ːnú tːáàːnó itanu ètɑ̀ːnò ìtɑ̂ːnù ìtɑ́ːnú ìtɑ́ːnò *i-tʰaːno ìtáːnʊ́
'6' mùkɑ̂ːgɑ̀ mùkɑ̂ːgɑ́ mùkâːgá mukaga mùkɑ́ːgɑ̀ mùkɑ̂ːgɑ̀ mùkɑ̀ːgɑ̀ mùkɑ̂ːgɑ̀ *mu-kaːga mʊ̀kâːɡá
'7' mùʃɑ́ˑⁿʒú mùsɑ́ˑⁿvú mùsáɱvú musanzu múʃɑ̀ˑⁿʒù músɑ́ˑⁿɟù músɑ́ˑⁿvú músɑ́ˑⁿɟù *mu-saːⁿɟu mʊ́saːⁿd͡ʒʊ
'8' mùnɑ̂ːnɑ̀ mùnɑ́ːnɑ́ mùnáːnâ munana mùnɑ̂ːnɑ̀ mùnɑ̂ːnɑ̀ mùnɑ́ːnɑ̀ mùnɑ̂ːnɑ̀ *mu-naːna mʊ̀náːnèí
'9' mʷèˑⁿdɑ̀ mʷèˑⁿdɑ̂ mwèndâ mwenda mʷèˑⁿdɑ̀ mʷéˑⁿdɑ̀ mʷêˑⁿdɑ̀ mʷéˑⁿdɑ̀ *mu-eːⁿda mʷèːⁿdá
'10' ìkúmì íkùmí ̀kːúmì ikumi èⁱkúmì ìkúmì íkùmì ìːkúmì *i-kumi íkùmí
GLOSA Haya-Jita (J20) PROTO-
HAYA-JITA
Haya Jita Kara
(Regi)
Kwaya Kerewe Nyambo Talinga-
Bwisi
'1' émoi kamʷi ʃimwi kamwi -mo emo ɛ̀mʷɪ́ *-mo-i
'2' iβiri βiβiri ʃibili kaβiri -βili iβiri ɛ̀βɪ́rɪ́ʔ *-βiri
'3' iʃatu βisatu ʃitatu kasatu -satu isatu ɛ̀sátʊ̀ *-satu
'4' ínai βina ʃinna kanna -na íːna ɛː́naà *-nna(-i)
'5' itaːnu βitanu ʃitanu kataːnu -tanu itaːno ɛ́táː̀nò *-taːnu
'6' mukáàga 5+1 ʃimgaga kasasaβa mu.kaga mukâːga mʊ̀káaɣá *mu-kaːga
'7' múʃanɟu 5+2 ʃimusanju muⁿgati mu.saːnzu músaːnɟu mʊ̀sànʤʊ̀ *mu-saːⁿɟu
'8' munáàna 5+3 ʃimunana munaːna mu.nana munâːna mʊ̀náànà *mu-naːna
'9' mwendai 5+4 ʃimwenda kɛnda mu.eːnda mwenda mʷɛ̀ndáʔ *mu-eⁿda
'10' ikûmi ɛkumi ʃikumi ɛkumi ikumi ikúmi ɛ̀kúmì *i-kumi

NotesModifica

  1. Derek Nurse, 2003, The Bantu Languages
  2. Bantu Numerals (E. Chan)