Classificació de Guthrie de les llengües bantus

Les 16 zones de classificació segons Guthrie

Les prop de 250 anomenades llengües bantus pròpiament dites (Narrow Bantu languages) es divideixen convencionalment en zones geogràfiques inicialment proposada per Malcolm Guthrie (1967–1971). Aquestes zones no representen grups filogenèticament provats, el treball posterior va mostrar que aquesta classificació geogràfica en alguns casos dista molt de la classificació filogenètica coneguda.

Segons la classificació de Guthrie les regions geogràfiques es denoten mitjançant les lletres A-S i cadascuna d'aquestes regions es divideixen en desenes (grups A10, A20, etc.), les llengües individuals tenen codis mitjançant nombres (A11, A12, etc.) i les varietats considerades com a dialectes se subdivideixen al seu torn (A11a, A11b, etc.). Aquest sistema de codificació ha arribat a convertir-se en estàndard per identificar les llengües bantus, i de fet era l'única manera pràctica que es té de distingir moltes llengües denominades de manera una miqueta ambigua, abans de la introducció de la codificació ISO 639-3, i segueix usant-se àmpliament. Sembla que només la zona S de Guthrie pot considerar-se com un grup filogenèticament admissible; també s'ha introduït una zona J que s'ha proposat com un altre possible grup filogenètic a la regió dels Grans Llacs.

A continuació es reprodueix la llista, amb els enllaços als articles a grups filogenètics acceptats de llengües bantus. A continuació es dóna la llista completa de 1948, i l'actualització que en va fer Guthrie en 1971 i de les modificacions de Maho de 2009.

IntroduccióModifica

La llista que segueix reflecteix la classificació de Guthrie amb les modificacions fetes per Maho (2009). El grup anomenat bantu nord-oriental que es caracteritzen per la llei de Dahl, que es pensa és un grup filogenètic vàlid, inclou subgrups diferents del sistema de Guthrie, per la qual cosa té el seu propi article (veure llengües bantus nord-orientals). Altres grups amb articles dedicats, com les llengües bantus del grup S (Zona S) sí que s'hi reuneixen a continuació, de tal manera que la llista pot servir com un índex per a articles sobre llengües bantus. Cal notar que la classificació d' Ethnologue inclou nombroses diferències pel que fa a la llista de Guthrie en un intent de fer que la classificació sigui filogenèticament vàlida (encara que molts autors consideren que aquesta classificació és altament inconsistent, raó per la qual aquí serà ignorada).

Tradicionalment les llengües bantus s'havien dividit entre "Bantu de la Selva" i "Bantu de la Sabana" d'acord amb certs patrons tonals, no obstant això, no sembla existir massa consens sobre quines zones de Guthrie haurien de ser assignades a cadascun d'aquests dos grans grups dicotòmics, que en qualsevol cas no representen grups filogenèticament vàlids.

Els grups filogenètics acceptats dins de les zones de Guthrie s'assenyalen en negreta.

Zona AModifica

S. de Camerun, Guinea Equatorial, N. de Gabon

La zona A de vegades es considera com a part del "Bantú de la Selva".

Els grups de Guthrie A60 i part del seu grup A40 podrien ser considerats part de les llengües mbam del bantoide meridional. El sawabantu podria incloure algunes de les llengües del grup A10 excepte el manenguba, mentre que el bubi podria ser part de les llengües mbam. Les llengües jarawanes del bantoide meridional van ser assignades a la zona A per Gerhardt (1982) i Blench (ms 2006, 2011), específicament al grup A60, dins del grup mbam.

D'acord amb molts especialistes, incloent a Blench, no existeix cap concepte coherent de Bantu si moltes llengües de la zona A i potser la zona B s'inclouen. És a dir, part de les llengües de les zones A i B no serien descendents directes del proto-bantu.

Zona BModifica

S. de Gabon, W. del Congo, W. de la Rep. Dem. de Congo

La zona B de vegades es considera part del "Bantú de la Selva".

Els grups B10-30 podrien pertànyer formar el grup Kele-Tsogo, B40 amb el Kongo-Yaka (H), i els grups B50-70 amb l'H24 songo podrien formar un grup Teke-Mbere.

Zona CModifica

NE. de la Rep. Dem. de Congo, N. del Congo

La zona C de vegades es considera "Bantú de la Selva", de vegades "Bantú de la Sabana".

Existeixen propostes de tres agrupacions filogenètiques majors, el Mboshi-Buja que cobriria C10-20 i C37+41, i el Bangi-Tetela que cobriria C30 amb C50-80 (Motingea, 1996) i C40a juntament amb D20-30 en les llengües boanas.

Zona DModifica

NE. de la Rep. Dem. de Congo

Inclou als grups D10, D30 i algunes dels grups D20 i D40. La major part dels grups D40-60 s'han inclòs juntament amb les llengües bantus dels Grans Llacs. El lengola, el bodo i el nyali podrien formar junts el grup lebonya, i el beeke podria pertànyer al grup boane.

Zona EModifica

Kenya, deixant a part el swahili

Les llengües de la zona E han estat reasignades: E10-E40 es consideren part de les llengües bantus dels Grans Llacs; E50 Kikuyu-Kamba (Bantú de Kenya central) i E60 Chaga-Taita al Bantu nord-oriental; E70 Nyika al bantu nord-oriental, principalment a les llengües sabaki.

Zona FModifica

O. i centre de Tanzània.

La major part dels grups F20 i F30, incloent el sukuma (la llengua demogràficament més important), han estat reclassificades dins del bantu nord-oriental, amb el bungu i les llengües rukwa i el sumbwa dins de les llengües bantus dels Grans Llacs. El grup mbugwe-rangi, no obstant això, forma una nus filogenètic per si mateix.

El isanzu de vegades es classifica dins del grup F30, com una varietat de nilamba, i de vegades es considera com un romanent de llengües bantus parlades a la regió abans de l'arribada de les modernes llengües de la zona F.

Zona GModifica

E. Tanzània, Comores

Les llengües de la zona G van ser reclassificades, G60 Bene-Kinga va ser inclosa entre les llengües bantus nord-orientals, i les altres branques més específicament en les Llengües bantus nord-orientals de la costa.

Zona HModifica

NO d'Angola, O de Congo

Els subgrups H10 i H40 de vegades es consideren part del bantu de la selva, mentre que els altres subgrups es consideren bantu de la sabana. Llengües del subgrup H10 com el kunyi, el suundi i el vili han estat reclassificades al costat dels subgrups B40 i L10. El subgrup H40 s'ha dividit entre els subgrups H30 i L10. S'ha postulat una família Kongo-Yaka, que podria incloure al sira del subgrup B40.

Zona JModifica

Uganda, Ruanda-Burundi, regió circumdant als llacs Kivu i Victoria

Zona KModifica

E. d'Angola, W. de Zàmbia

El lozi (del subgrup K20) ha estat reclassificat com a bantu meridional. Algunes llengües del subgrup K30 han estat reclassificades com a kavango, però el luyana és una branca independent. El subiya-totela del subgrup K40 ha estat reclassificat com botatwe, i en una branca diferent del mbukushu, que sembla ser una branca independent.

Zona LModifica

S. de la Rep. Dem. del Congo, C. de Zàmbia

Els subgrups L20 Songe (tal vegada llevat el Lwalu), L30 Luba, L40 Kaonde i L60 Nkoya podrien agrupar-se com a llengües lubanes.

Zona MModifica

E. de Zàmbia, ES. de Rep. Dem. del Congo

Podria ser que el Sabi-botatwe fos una unitat filogenètica vàlida.

Zona NModifica

Malawi i regions circumdants, C. de Moçambic

El subgrup Mana (N10) ha estat reclassificada dins del Rufiji-Ruvuma i el dialecte tumbuka del senga (N20) dins del Sabi.

Zona PModifica

NE. de Moçambic, ES. de Tanzània

Zona RModifica

SW. d'Angola, N. de Namíbia, N. de Bostwana

R20 Ovambo, R30 Herero i R10 (exceptuant l'umbundu) podria agrupar-se juntes com el grup bantu suroccidental. El yeyi formaria per si mateix una branca.

Zona SModifica

Sud-àfrica, Bostwana, Zimbabwe, S. de Moçambic.

Enllaços externsModifica

  • Classificació de Guthrie de 1948, en detall, amb cada llengua numerada.
  • Maho 2009. Guthrie 1971, en detall, amb les subsegüents addicions, correccions i els corresponents codis ISO d' Ethnologue 15. Les convencions de codificació s'expliquen a Nurse & Philippson (2003).