Llengües matlatzinca-tlahuica
Les llengües matlatzinca-tlahuica, matlatzinca-ocuilteca-pirinda o matlatitzinca-atzinca-pirinda és un conjunt d'almenys tres llengües o variants lingüístiques de la mateixa macrollengua parlades en el centre de Mèxic. Encara que en el passat el proto-matlatzinca-tlahuica va ser la llengua majoritària d'extenses zones del centre de Mèxic, primer va ser substituït pel nàhuatl i més tard per l'espanyol de tal manera que ara només compten amb uns centenars.
Tipus | família lingüística i llengua |
---|---|
Distribució geogràfica | Estat de Mèxic, Mèxic |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües otomangues llengües otopame | |
Subdivisions | |
Distribució geogràfica | |
Distribució de les llengües matlatzinca-tlahuica a principis del segle XX i al segle XVI | |
Codis | |
ISO 639-2 | ocu |
Distribució i nombre de parlants
modificaEn l'actualitat el matlatzinca compta amb un miler de parlants al poble de San Francisco Oxtotilpan i el tlahuica a San Juan Atzingo Arxivat 2009-10-31 a Wayback Machine. per unes poques desenes de persones. Tots dos municipis es troben a l'Estat de Mèxic. A principis de segle també es va parlar a Mexicaltzingo Arxivat 2007-05-13 a Wayback Machine. (Estat de Mèxic) i el pirinda es va parlar a Charo (Michoacán).
Fonts
modificaLes llengua matlatzinques només s'han descrit adequadament recentment encara que existeix dues gramàtiques del segle xvii, l'Arte doctrional y modo general para aprender la lengua matlatzinca (1638) de Miguel de Guevara i l'Arte de la lengua matlatzinca (1640) de Diego de Basalenque, seguit d'un vocabulari matlatzinca-espanyol espanyol-matlatzinca (1642). Aquests dos arts semblen descriure el matlatzinca de Michoacán o pirinda. Al segle xx Jacques Soustelle va descriure breument aquestes llengües proporcionant dades del nombre de parlants en diverses localitats. Posteriorment R. Escalante i M. Hernández van donar descripcions modernes del matlatzinca.
Descripció lingüística
modificaMorfologia
modificaLa morfologia nominal usa àmpliament els prefixos, per exemple el nombre singular es marca mitjançant els prefixos we- en els éssers humans i racionals:
- wetowaa 'fill' / wetošuw
i'fillja' (matlatzinca Oztotilpan) - wema 'home' (matl. Oztotilpan)
- wešu 'dona' (matl. Oztotilpan) / weču 'dona' (tlahuica)
- wembontani 'sacerdote' (matl. Mexicaltzingo)
En les anteriors formes šu-/ču- és una marca derivativa de gènere femení. Amb els ´éssers inanimats o animats no racionals s'usa freqüentment in- / ni- (i a vegades Ø-):
- insini' gos / inšusini 'gossa' (pirinda)
- ninta 'ull' (matl. Mexicaltzingo)
- inx-äni o äni 'gallina' (matl. Oztotilpan)
En el plural el prefix comú a tots els noms ´ws:
- wema 'home' / nema 'homes' (matl. Oztotilpan)
- weču 'dona' / nyeču 'dones' (tlahuica)
Comparació lèxica
modificaA continuació es dona una llista de paraules comparades, les vocals dobles indiquen vocals llargues, l'accent en matlatzinca d'Oztotilpan indica to alt, mentre que l'absència d'accent indica to baix:
Matlatiznca- Pirinda[1] |
Matlatzinca Mexicalzingo[2] |
Matlatzinca Oztotilpan[3][4] |
Atzinca- Tlahuica[5] |
proto- matlazinca | |
---|---|---|---|---|---|
'1' | in-dah-wi | in-da-wi | nrá-wi | *ndá | mbla |
'2' | i-na-wu | hi-no-wi | te-nó-wi | mno | *-nó-wi |
'3' | in-yu-hu | hi-šu | ró-šu | pʔyu | *-yu/*-šu |
'4' | in-kuno-wi | in-k'unu-wi | ro-kunhó-wi | gunho | *kunhó |
'5' | in-kuthaa | in-kʔuda | ro-kutʔá | kwitʔa | *kwi-tʔa |
'6' | in-dah-to-wi | in-da-tʔo-wi | nra-tóo-wi | mblâ-ndoho | *ndáh-ntó |
'7' | inethowi | ne-to-wi | ne-tóowi | ñe-ndo-ho | *ñe-nto |
'8' | i-nekuno-wi | i-nekʔuno-wi | ne-nkunhó-wi | mñe-gunho | *ñe-kunhó |
'9' | i-murahta-dahata | i-maratâ-ndaha | muráta-nrátʔa | mbla-tilatʔa | |
'10' | in-daha-ta | in-da-ra | nrá-tʔa | mbla-tʔa | *ndá-tʔa |
'cap' | nu | nu | nú | nigwi | *nú(?) |
'ull' | nta | nta | tá | ta | *ntá |
'nas' | maši | maši | máši | ñu-maš | *máši |
'boca' | naa | na | ná | ñu-pi | *ná |
'llavi' | šin |
šína | pšina | *šín | |
'pell' | šipari | šipáari | šimbali | *šĩpári | |
'peu' | moo | mõ | mo | mo | *mo |
'sang' | čihyabi | číhabí | ĵihya | *číhya | |
'llàgrima' | čih-ta | škanuta(?) | či-nda | *či-ntá | |
'moresc' | tatuy | tarui | táʔthuwí | *datʔwi | datʔuu |
'moresc molt' | č |
čini(?) | č |
*č | |
'nixtamal' | nišaki | níšáki | ñušak(i) | *níšáki | |
'truita' | mewi | mhéwi | mẽ | *mhéwi(?) | |
'xili' | mii | x-imi | (i)mí | mi | *mí(?) |
'tomàquet' | rumpa | čhúwampa | nipa | ||
'fesols' | inaš |
čhə | nač |
*č | |
'sal' | tʔuši | thúši | tʔuš | *tʔúši | |
'menjar' | tsitsi | tsitsi | sísí | tsintsi | *tsí[tsí] |
'magüey' | išumi | inšuni | šuni | dloti | *šuni |
'flor' | theni | t |
təni | ndoy |
*ntə-ni |
'bosc' | tsaa | pín-sa(a) | ñun-dzaa | *tsaa | |
'perro' | tsini | síní | tsi | *tsíní | |
'cavall' | paari | pari(?) | bahl(e) | ||
'gall dindi' | ñah-eni | nax- |
əni | tamʔ |
* |
'camp' | pi-hnomi | noni | pí-ʔnoni | ñuñu | *ʔnoni |
'pedra' | to | (n)to | ndo | *nto | |
'sol' | in-yahbi | yabi | (in)čutata | tʔutata | *yahbi |
'lluna' | in-buee | i-mbw |
in-čunéné | tʔunana | *mbw |
'estrella' | tsee | mán-seʔe | tee | *tse | |
'mes' | mbw |
mbw |
bw |
*mbw | |
'any' | h |
kʔ |
kʔ |
*kʔič | |
'aigua' | intawi | intawi | intáwi | nda | *ntá-wi |
'muntanya' | ineetsi | inh |
inhəsi(?) | pʔwötse | *in-h |
'casa' | in-baani | in-mani | báʔni | to | *báʔni |
'mercat' | tetani | tetani | tyeta | *tetani | |
'sembrar' | tutuhmi | tuni | hoyari(?) | tuhu | *tu- |
'nit' | šuemi | šuti | šəni | šu | *šũi(?) |
'fred' | ki-tsee | tse | ku-sé | tse | *tsé |
'calor' | pahyabi | páwi | pahya | *pá- |
Referències
modificaBibliografia
modifica- Roberto Escalante y Marciano Hernández (1999): Matlazinca de San Francisco Oxtotilpan, Estado de México, dentro del Archivo de lenguas indígenas de México, COLMEX, México DF, ISBN 968-12-0902-8.
- Soustelle, Jacques. «XII: El Matlatzinca (pirinda) y el Ocuilteca». A: La familia lingüística Otomí-Pame de México Central. México DF: Fondo de Cultura Económica, 1938 [1994], p. 303-329. ISBN 968-16-4116-7.