Llengües mordovianes

família lingüística

Les llengües mordovianes són un subgrup de les llengües fino-volgaiques, propera a l'udmurt, mari i komi. Es divideix en dues parles,[1] gairebé inintel·ligibles entre si:

  • Mokša (un terç dels mordovians), de pigmentació més fosca, que viuen al SE del riu Sura, en els antics gubernija de Penza i Krasnoslovodsk.
  • Erz'a (dos terços dels mordovians), situats al NE del riu Oka, entre els antics gubernija de Kazan, Samara, Tambov i Nijni Nóvgorod.
Infotaula de llenguaLlengües mordovianes
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deUrals
EstatMokša: antics gubernija de Penza i Krasnoslovodsk.
Erz'a: entre els antics gubernija de Kazan, Samara, Tambov i Nijni Nóvgorod
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües ugrofineses
llengües fino-pèrmiques
llengües fino-volgaiques Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologmord1256 Modifica el valor a Wikidata

També inclouen petits grups, com els qaratai, grup de mokša que habiten al districte de Kamsko Urtinsk (Tatarstan), i que fou aconvertit a l'islam en el segle XVIII, alhora que han acabat adoptant com a llengua el tàtar, tot i que oficialment són ortodoxos; i els teryukhans, que viuen a Nizhni Novgorod i que han adoptat totalment la llengua i cultura russes.

Lingüísticament, J. Budenz els classifica com a fínics meridionals, amb finesos i maris, i Damner com a fínics del Volga. Setälä els considera intermedis entre els finesos i els mari.[2] Les dues parles es diferencien fonèticament perquè la š finoúgrica es manté en mokša però en erz'a esdevé č, així šejec i šapama esdevenen čejer i čapamo, que originen happami en finès i savanyú en hongarès. Tanmateix, concorda amb les llengües baltofíniques i amb el mari en la despalatalització de *n', que dona nola (mordovià), nuole (finès), nal (mari), nyal (hongarès) i nul (komi).

Nominatiu Genitiu Datiu Ablatiu Translatiu Il·latiu Inessiu Elatiu Prolatiu Latiu Abessiu Causatiu
Erzya мастор масторонь масторонен мастордо масторкс масторс масторсо масторсто масторга мастору масторвтомо -
Moksha мастор масторонь масторти масторда масторкс масторс масторса масторста масторга масторс масторфтома масторонкса

ReferènciesModifica

  1. Grenoble, L.A.. Language Policy in the Soviet Union (en anglès). Springer Science & Business Media, 2006, p. 80. ISBN 9780306480836 [Consulta: 16 maig 2021]. «The Finno-Ugric languages spoken in the regions around Moscow are on the Finno-Cheremisic branch of the family, which itself divides into two sub-groups, the Cheremisic sub-branch, which includes Low Mari and High Mari, and the Finno-Mordvinic sub-branch, which includes two Mordvinic languages, Moksha and Erzya.» 
  2. Ylikoski, Jussi; Aikio, Ante. Sámit, sánit, sátnehámit: riepmočála Pekka Sammallahtii miessemánu 21. beaivve 2007 (en anglès). Suomalais-Ugrilainen Seura, 2007, p. 116. ISBN 9789525150957 [Consulta: 16 maig 2021]. «In the earliest binary tree models (Budenz 1879: 38; Donner 1879: 156; Korhonen 1981: 27; Setälä 1926: 54; Szij 1990: 21-58) Mordvinic was described as an intermediate language between the Finnic languages and the more eastern Uralic languages, whereas the position of Saamic was gradually attached to that of Finnic.» 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica