Llengua washo

El washo (també washoe [ˈwaʃo],[3] endònim wá:šiw ʔítlu)[4] és una llengua indígena americana amenaçada, que es classifica usualment com una llengua aïllada encara que s'ha especulat amb un parentiu remot amb les llengües hoka.

Infotaula de llenguaLlengua washo
wá:šiw ʔítlu
Tipusllengua, llengua viva i llengua severament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants241 (2000)[1]
20 (2008)[2]
Parlants nadius20 Modifica el valor a Wikidata (2011 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deFrontera Califòrnia-Nevada
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Washo lang.png
Classificació lingüística
Llengua aïllada (hoka?)
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2was Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3was Modifica el valor a Wikidata
Glottologwash1253 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuewas Modifica el valor a Wikidata
UNESCO848 Modifica el valor a Wikidata
IETFwas Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1149 Modifica el valor a Wikidata
Zona on es parlava washo

Aspectes històrics, socials i culturalsModifica

Història de la llenguaModifica

En l'actualitat encara es parla per alguns membres de l'ètnia washo que viuen a la frontera entre Califòrnia i Nevada en els drenatges dels rius Truckee i Carson, prop del llac Tahoe, la llengua està amenaçada perquè té un perill imminent de convertir-se en una llengua morta. Les estimacions del nombre de parlants van des de 10 parlants fluents fins a 252 persones amb algun coneixement, d'acord amb el cens nord-americà de 2000, d'elles 203 a Nevada i 38 a Califòrnia.[1] Hi ha dos programes destinats a estimular el seu ús i augmentar el nombre de parlants. A la fi del segle XX hi havia 64 individus d'entre 5 i 17 anys amb coneixements raonables de la llengua, 4 d'ells tenien un coneixement limitat de l'anglès per no ser la seva llengua materna.[1]

Etnogràficament, els parlants de washo pertanyien a l'àrea cultural de la Gran Conca, mentre que la resta de grups ètnics d'aquesta àrea del grup de llengües numic.[5] D'altra banda l'idioma washo mostra contactes històrics amb la família uto-asteca (numic), maidu i miwok aquestes últimes connectades tant amb l'àrea lingüística de la Gran Conca i de Califòrnia.

Dialectologia i variantsModifica

L'idioma washo mostra poca variació geogràfica. Jacobsen (1986:108) va escriure, «quan hi ha dues variants d'una característica, generalment una es troba en una àrea més septentrional i l'altra en una àrea més meridional, encara que les línies que separen ambdues àrees per a diferents característiques no sempre coincideixen», és a dir, existeix un feix dispers d'issoglosses.

ClassificacióModifica

El washo clarament no està emparentat amb les llengües de la seva àrea cultural, les tres llengües veïnes són el paiute del nord (numic, uto-asteca), el maidu i el miwok (pròpiament dits), que clarament són de famílies diferents. Tampoc s'han trobat parentius clars amb cap altra llengua, encara que alguns autors apunten a un possible i remot parentiu amb les llengües hoka.[6] J. P. Harrington ha trobat algunes coincidències amb les llengües chumash, que alguns autors connecten amb les llengües hoka. Més recentment Terrence Kaufman va reconsiderar la hipòtesi hoka i va considerar probable que el washo estigui connectat amb les llengües hoka, encara que va considerar dubtosa la pertinença del chumash al hoka.[7] A causa de l'absència d'evidències clares altres autors com Mithun (1999) posen en qüestió la validesa del hoka, i consideren que el washo és una llengua aïllada.

Descripció lingüísticaModifica

FonologiaModifica

El washo té una harmonia vocàlica regressiva o umlaut. És interessant notar que els mecanismes d'aquesta sinharmonia difereixen en les varietats septentrionals i meridionals.

L'inventari consonàntic del washo ve donat per:[8]

Bilabial Alveolar Palatal o
post-alv.
Velar Glotal
Oclusiva glotalitzada ʔ
sorda p t k
sonora d d g
Fricativa s š h
Nasal sonora m n ŋ
sorda ŋ̥
Sonorant sonora w ɾ y
sorda ɾ̥

L'inventari vocàlic ve donat per:

Anterior Central Posterior
curta llarga curta llarga curta llarga
Tancada i ɨː ɨː u
Oberta e a o

GramàticaModifica

El washo usa la reduplicació com a procediment morfològic en verbs icònics per indicar aspecte gramatical reiteratiu o plural.

L'ordre bàsic és SOV. El washo usa tant prefixs com sufixs en el nom i en el verb. La conjugació verbal inclou un gran nombre d'afixos pel temps gramatical.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Cens dels EUA, 2000
  2. Victor Golla (2011) California Indian Languages
  3. Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh
  4. «The Washo Project: wá:šiw ʔítlu». The Washo Project. University of Chicago. [Consulta: 9 setembre 2011].
  5. d'Azevedo 1986
  6. Jacobsen 1986, por ejemplo.
  7. Kaufman 1988
  8. Jacobsen, 1958, p. 196

BibliografiaModifica

  • Bright, William O. “North American Indian Languages.” Encyclopædia Britannica 2007: 762-767.
  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • d'Azevedo, Warren L. (1986). "Washoe" in Great Basin, Warren L. d'Azevedo, ed. pp. 466–498. Volume 11 in Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor. Washington, DC: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-004578-9/0160045754.
  • Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
  • Greenberg, Joseph H. Language in the Americas (Stanford: Stanford University Press, 1987).
  • Jacobsen, William. A Grammar of the Washo Language. Diss. University of California, Berkeley, 1964. Ann Arbor: UMI, 1964. Print.
  • Jacobsen, William H. (1986). "Washoe Language" in Great Basin, Warren L. d'Azevedo, ed. pp. 107–112. Volume 11 in Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor. Washington, DC: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-004578-9/0160045754.
  • Jacobsen, William H. 1996. Beginning Washo. Occasional Papers 5: Nevada State Museum.
  • Kaufman, Terrence. 1988. "A Research Program for Reconstructing Proto-Hokan: First Gropings." In Scott DeLancey, ed. Papers from the 1988 Hokan–Penutian Languages Workshop, pp. 50–168. Eugene, Oregon: Department of Linguistics, University of Oregon. (University of Oregon Papers in Linguistics. Publications of the Center for Amerindian Linguistics and Ethnography 1.)
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • The Washo Project. The University of Chicago, 2008. Web. 4 May 2011
  • Yu, Alan C. L. “Quantity, stress and reduplication in Washo.” Phonology 22.03 (2006): 437.
  • Dangberg, Grace. 1927. Washo texts. University of California Publications in American Archaeology and Ethnology 22:391-443.
  • Kroeber, Alfred L. 1907. The Washo language of east central California and Nevada. University of California Publications in American Archaeology and Ethnology 4:251-317.

Enllaços externsModifica

Prova Wikipedia en llengua washo a Wikimedia Incubator.