La llengua yana (també yahi) és una llengua aïllada extinta alguna vegada parlada a la zona centre-nord de Califòrnia entre els rius Feather i Pit en el que avui són els comtats de Shasta i Tehama, per l'ètnia yana.

Infotaula de llenguaLlengua yana
Tipusllengua, llengua morta i llengua extinta Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants(†, 1916)
Autòcton deCentre-nord de California
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
Llengua aïllada (hoka?)
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3ynn Modifica el valor a Wikidata
Glottologyana1271 Modifica el valor a Wikidata
IETFynn Modifica el valor a Wikidata

Els noms yana i yahi són derivats de paraules yana (en 2 dialectes) i signifiquen "gent".

Aspectes històrics, socials i culturals modifica

Història de la llengua modifica

L'idioma estava en perill d'extinció des de finals del segle xix. En 1916 va morir el seu últim parlant, Ishi que parlava la variant yahi i que havia viscut diversos anys en aïllament complet fins que va ser capturat pel xèrif local d'Oroville (Califòrnia). A partir d'aquest moment se li va traslladar al museu d'antropologia de la Universitat de Califòrnia en San Francisco on Alfred L. Kroeber, Edward Sapir i altres van tenir ocasió d'estudiar aquesta llengua prèviament no documentada. Després dels treballs de Kroeber i Sapir, la llengua yana va quedar ben documentada (majorment per Edward Sapir) comparat a altres llengües extintes americanes.

Variacions regionals modifica

Hi ha quatre dialectes yana coneguts:

  • Yana del nord
  • Yana central
  • dialectes surenys
  • Yana del sud
  • Yahi

Descripció lingüística modifica

Relacions genètiques modifica

La llengua yana és molt sovint associat amb la hipotètica branca d'idiomes hoka. Sapir va suggerir una agrupació de l'idioma yana dins de la subfamília d'idiomes Hoka del nord amb les llengües Karuk, Chimariko, Shasta, Palaihnihanes, i Pomo.

Gramàtica modifica

El yahi hauria estat una llengua polisintètica. En el nom i en el verb es distingeixen dues formes segons el gènere gramatical (masculí i femení). En alguns casos el yahi sembla derivar el masculí del femení afegint el sufix -na, una situació que recorda parcialment al marcatge invers del nombre gramatical. Alguns exemples de la distinció entre masculí i femení són:[1]

Masculí Femení GLOSSA
diwai-ja diwai-tch 'Míra'm'
t'en'na t'et 'os grizzly'
yana yah 'persona'

Referències modifica

  1. Kroeber, T. Ishi in two worlds Berkeley: University of California Press, 1984

Bibliografia modifica

  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Sapir, Edward. 1910. Yana Texts. University of California Publications in American Archaeology and Ethnology, vol. 1, no. 9. Berkeley: University Press. (versió online a internet en anglès).
  • Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 no publicats).

Enllaços externs modifica