Obre el menú principal
Cartell demanant "Papers per a tots i totes" en una tancada de persones immigrades i refugiades el 2018 a Barcelona

El llenguatge no sexista, llenguatge inclusiu o bé llenguatge de gènere és un llenguatge que evita el biaix cap a un sexe o gènere social determinat. En català s'esmenta l'ús de substantius que no són específics de gènere per referir-se a rols o professions, així com evitar els pronoms "ell", "ells" i "els seus" per referir-se a persones de gènere desconegut o indeterminat. També s'acostumen a utilitzar noms genèrics com "persones" o "gent".

El llenguatge no sexista generalment neix de la confusió entre el gènere gramatical i el sexe de les persones i comprèn una sèrie de disciplines que investiguen els efectes del sexisme i l'androcentrisme en el llenguatge. L'estudi del llenguatge sexista és paral·lel al del llenguatge no sexista i cau dins l'àmbit de la filosofia, la sociologia del llenguatge, l'antropologia lingüística, la sociolingüística o l'etnografia de la comunicació.

El llenguatge no sexista es contraposa als usos androcèntrics del llenguatge, que són els que tendeixen a invisibilitzar o amagar la presència o actuació de les dones; als usos sexistes, els que menystenen o desvaloren un dels dos sexes.[1] Cal destacar en tot cas que la llengua en sí no és sexista, sinó l'ús que se'n fa.

RecursosModifica

Els recursos més importants de llenguatge no sexista se sintetitzen en tres blocs: formes genèriques, formes dobles i formes concretes.[2]

Formes genèriquesModifica

Les formes genèriques són un recurs inclusiu, és a dir, que inclou tots dos sexes. Aquest recurs té l'avantatge que permet evitar les marques de gènere gramatical en la redacció de textos administratius i per tant l'especificació de sexe. Per exemple:

  • es poden utilitzar mots col·lectius, del tipus personal, cos, plantilla, etc.: el cos d'auxiliars tècnics en comptes dels auxiliars tècnics; la comunitat científica en comptes dels científics;
  • a l'hora d'esmentar professions, titulacions i càrrecs, es pot anomenar l'organisme en comptes de la persona: el ministeri fiscal en comptes dels fiscals;
  • es poden utilitzar els mots persona i part: les persones encarregades de la vigilància en comptes de els encarregats de la vigilància; la part contractant en comptes de els contractants;
  • es poden utilitzar expressions que no tinguin un referent personal, com per exemple el tractament de vós: Us avisarem si queden places lliures en comptes de Els/les avisarem si queden places lliures.
  • Exemples:
En lloc de... Fóra millor utilitzar...
els beneficiaris les persones beneficiàries
l'interessat les persones interessades
els afectats les persones afectades
tots tothom
els alumnes l'alumnat
els professors el professorat
els treballadors el personal
els homes les persones, els éssers humans

Formes doblesModifica

Les formes dobles són un recurs visibilitzador que consisteix a repetir els noms i/o els adjectius en tots dos gèneres gramaticals. Aquest recurs permet fer visibles les dones en les referències genèriques a professions, oficis, càrrecs o funcions. Per exemple:

Hem enviat un missatge informatiu als funcionaris i funcionàries del Departament de Cultura. Aquest missatge s'adreça a l'enginyer o enginyera que s'encarrega del projecte.

Cal tenir en compte, però, que s'han de prioritzar recursos que no comporten l'ús de formes dobles i limitar-les als casos en què es vulgui fer visibles les dones. És especialment útil en els textos en els quals no es puguin fer servir formes genèriques o despersonalitzades.

Formes concretesModifica

Les formes concretes són un recurs visibilitzador que consisteix a adaptar el discurs al gènere que correspon quan un text fa referència a una persona determinada o a un grup de persones del mateix sexe. Per exemple, en una placa d'un despatx, en comptes de "Laia Martí, assessor" escriurem "Laia Martí, assessora". I si ens adrecem a les jugadores d'un equip de futbol femení, per exemple, farem servir la fórmula de salutació "Benvolgudes" i no "Benvolguts".

Pel que fa al masculí plural, atès que té valor genèric i inclou tant homes com dones, es pot fer servir en casos en què resulti estrany o forçat utilitzar un nom genèric o abstracte que s'allunyi del sentit exacte del que es vol dir. Per exemple:

En aquest projecte tothom s'hi ha d'implicar: alumnes, professors, degans, rectors, administratius, etc. (i no En aquest projecte tothom s'hi ha d'implicar: alumnat, professorat, deganat, rectorat, administració, etc.)

A l'hora d'aplicar recursos per a un ús no sexista del llenguatge, s'ha de tenir en compte el tipus de text, la finalitat i a qui va destinat. L'anàlisi d'aquests factors determinarà el recurs més adequat en cada cas. Cal vetllar per la coherència entesa com el conjunt de solucions adequades en cada cas dins d'un text. Finalment, el text resultant ha de mantenir la genuïnitat, la llegibilitat i la claredat en la comunicació.

Altres recursosModifica

En alguns casos, és més útil redactar el text d'una altra manera per tal de no caure en un llenguatge sexista però alhora tenir un resultat més natural. Algun exemple en seria:

En lloc de... Fóra millor utilitzar...
La persona sol·licitant Qui sol·liciti
Si esteu interessats en Si teniu interès en
Benvinguts a Us donem la benvinguda a

ReferènciesModifica

  1. Universitat de Barcelona. Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la Universitat Autònoma de Barcelona (2011).
  2. «Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana». [Consulta: 7 maig 2018].

Enllaços externsModifica