Lliga Llombarda

Aquest article tracta sobre l'aliança de ciutats italianes als segles xii i xiii. Vegeu-ne altres significats a «Lliga Llombarda (partit polític)».

La Lliga Llombarda va ser una aliança establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itàlia per tal de combatre la política de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Romà al Regne d'Itàlia.

Infotaula d'organitzacióLliga Llombarda
Dades
Tipusorganització no governamental
confederació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació7 abril 1167 (Gregorià)
Data de dissolució o abolició1250 Modifica el valor a Wikidata

Frederic va deixar clares les seves intencions a la Dieta de Rocaglia (1158), on reclamava per l'Imperi el control directe d'Itàlia. El 1158 hi va entrar amb els seus exèrcits, i un segon cop el 1166.

Entre les 26 ciutats que van fundar la Lliga destacaven Milà, Cremona, Màntua, Bèrgam, Brescia, Piacenza, Bolonya, Pàdua, Treviso, Vicenza, Verona, Lodi, Parma i Venècia. Posteriorment s'hi afegiren 4 ciutats més fins a un total de 30. La Lliga va rebre el suport d'Alexandre III i els seus successors, que també desitjaven alliberar-se de la influència imperial i alhora augmentar el seu poder a Itàlia. A la batalla de Legnano (1176) les tropes imperials van ser derrotades i Frederic es va veure obligat a firmar una treva de 6 anys (1177-1183). En acabar aquest període se signà el Tractat de Constança en el que les ciutats italianes reconeixien la sobirania imperial, però conservaven la jurisdicció local sobre els seus territoris.

La Lliga Llombarda es va reformar diverses vegades amb posterioritat. El 1226, la Lliga va combatre l'emperador Frederic II que volia tornar a incrementar el poder imperial sobre Itàlia. Frederic va aconseguir prendre Vicenza i obtenir la victòria a la batalla de Cortenuova, guanyant-se la reputació de gran estrateg. La seva determinació, però, va fer que sobrevalorés les seves forces i rebutgés les generoses ofertes de pau de Milà sense conformar-se amb res que no fos la rendició incondicional. Milà i cinc ciutats més van resistir-se, altre cop obtenint el suport papal. El 1238 va haver de retirar el setge de Brescia, i el 1249 la Lliga va assaltar el campament de Frederic que assetjava Parma, capturant el tresor de l'Imperi. La Lliga es va dissoldre el 1250 quan Frederic morí.

Vegeu tambéModifica