Obre el menú principal

La Lliga d'Esmalcalda va ser una associació de prínceps protestants del Sacre Imperi Romanogermànic que es va crear en el segle XVI per a defensar els seus territoris i lluitar contra l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, defensor del catolicisme enfront de la Reforma luterana. Pren el seu nom de la ciutat de Schmalkalden, a Turíngia (Alemanya).

Infotaula d'organitzacióLliga d'Esmalcalda
Epònim Smalkalda
Dades bàsiques
Tipus aliança militar
Forma jurídica
Creació 27 febrer 1531 a Smalkalda
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

La lliga va ser creada per Felip I de Hessen i Joan Frederic I, Elector de Saxònia i Schmalkalden en 1531 i a la qual se li van afegir els territoris d'Anhalt, Bremen, Brunswick-Lüneburg, Magdeburg, Mansfeld, Estrasburg i Ulm. Als membres originals se'ls van afegir Constança, Reutlingen, Memmingen, Lindau, Biberach an der Riss, Insy im Allgäu i Lübeck. Es van destinar deu mil infants i dos mil cavallers amb finalitats defensives. En 1532 es va aliar amb el Regne de França i en 1538 amb Dinamarca.

Encara que la Lliga no va declarar la guerra a l'emperador de forma directa, el seu suport i seguiment de la reforma luterana i les confiscacions de terres a l'Església i les expulsions de bisbes i prínceps catòlics van fer que Carles V decidira enfrontar-se a la Lliga en la Guerra d'Esmalcalda.

En 1544, Carles V arriba a la pau amb el Regne de França i aquesta passa aliar-se amb l'emperador, que al costat del Papa Pau III van començar a acumular tropes en 1546. Els diferents prínceps integrants de la Lliga van tenir serioses disputes entre ells el que va facilitar la campanya per a la coalició catòlica. Les tropes de Carles V van derrotar a les de la Lliga a la Batalla de Mühlberg el 24 d'abril de 1547,[1] i l'emperador va proclamar l'Interim d'Augsburg,[2] una mena de compromís entre catolicisme i protestantisme però donant prioritat al catolicisme i però el luteranisme s'havia afermat a gran part de l'imperi i va ser rebutjat per molts prínceps. La resolució de les tensions religioses només es va aconseguir el 1555 en la Dieta d'Augsburg.[3]

ReferènciesModifica

  1. Bancroft, George. History of the political system of Europe, and its colonies (en anglès). S. Butler and Son, 1829, p. 60. 
  2. Stuckenberg, John Henry Wilbrandt. The history of the Augsburg Confession: from its origin till the adoption of the Formula of Concord (en anglès). Lutheran Board of Publication, 1869, p.250. 
  3. Bettenson, Henry; Maunder, Chris. Documents of the Christian Church (en anglès). Oxford University Press, 2011, p. 229. ISBN 0191501514. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica