Lliga de Futbol Professional

competició de futbol

La Lliga de Futbol Professional, en castellà i oficialment Liga Nacional de Fútbol Profesional, també coneguda com a LaLiga (l'abreviatura LFP també es va utilitzar fins a la temporada 2015-16), és una associació esportiva de dret privat integrada per totes les Societats Anònimes Esportives i clubs que participen en les competicions oficials de futbol d'àmbit estatal i professional. d'Espanya. Té personalitat jurídica pròpia i autonomia per a la seva organització interna i funcionament respecte a la Federació Espanyola de Futbol de la que forma part.

Infotaula d'organitzacióLliga de Futbol Professional
LaLiga.svg
Dades
Tipusorganització esportiva Modifica el valor a Wikidata
Creació1984
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Format per

Lloc weblaliga.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: LaLiga Twitter: laliga Instagram: laliga Modifica el valor a Wikidata

La Lliga Nacional de Futbol Professional és l'organisme encarregat d'organitzar, en coordinació amb la RFEF, les següents competicions:

Va ser creada la temporada 1984/85, any en què començà a organitzar la lliga espanyola de futbol masculina. Té la seu social a la ciutat de Madrid i també és present a 55 països amb 11 oficines i 46 delegats. En són membres tots els clubs de Primera i Segona divisió.

Entre les principals comeses de LaLiga hi ha l'organització de les competicions de futbol professional, el control econòmic, la venda centralitzada dels drets audiovisuals i una estratègia d'internacionalització i de lideratge tecnològic.

El Campionat Nacional de Lliga només ha estat interromput en dues ocasions, durant la Guerra civil espanyola (1936-1939) i el 2020, a causa de la pandèmia pel coronavirus (COVID-19), quan van quedar suspeses les competicions entre el 9 de març i l'11 de juny de 2020,[1] després de reprendre's a porta tancada i sense públic.

HistòriaModifica

Els primers antecedents de la lliga actual es remunten al primer terç del segle XX quan es disputava el Campionat d'Espanya i el posterior Campionat Nacional de Lliga, organitzats per la Reial Federació Espanyola de Futbol fins al 1984.

El 1928-29 el FC Barcelona va ser el primer equip a declarar-se campió de la primera divisió, en què van participar 10 equips (l'Athletic Club, l'Arenas Club de Guecho, el Reial Madrid Foot-Ball Club, la Reial Societat de Futbol, el Foot-Ball Club Barcelona, el Reial Unió Club, l'Athletic Club de Madrid, el Reial Club Esportiu Espanyol, el Club Esportiu Europa i el Reial Santander Racing Club, a la Segona Divisió, que també es va disputar des de la temporada 1928-29 , van participar el Sevilla FC, l'Iberia SC, l'Esportiu Alabès, el Reial Sporting de Gijón, el València FC, el Reial Betis Balompié, el Reial Oviedo FC, el Reial Club Celta, el RC Esportiu de La Corunya i el Racing Club de Madrid, mentre que al grup B ho feien la Cultural i Esportiva Lleonesa, el Reial Múrcia F. C., el C. D. Castelló, la C. D. Torrelavega, el Saragossa C. D., el Reial Valladolid Esportiu, el C. A. Osasuna, el Tolosa C. F., el Barakaldo C. F. i el Cartagena F. C.

El 14 de juliol de 1983 l'assemblea extraordinària de la Reial Federació Espanyola de Futbol va aprovar la creació de la Lliga de Futbol Professional.[2] El primer comitè executiu de la Lliga va prendre possessió el 30 de desembre de 1983 a la seu de la Reial Federació Espanyola de Futbol, i el 26 de juliol de 1984 es van aprovar els estatuts, i es van fundar oficialment la Lliga Nacional de Futbol Professional. Els estatuts van ser modificats i aprovats pel Consell Superior dEsports el 2019.[3]

DenominacióModifica

En els primers estatuts aprovats el 1984 es va denominar oficialment l'entitat com a “Lliga Nacional de Futbol Professional” encara que als mitjans de comunicació i entre l'afició es va escurçar el nom d'una manera informal, com “La Lliga” o la “Lliga de Futbol Professional” i utilitzant el seu acrònim “LFP” amb assiduïtat.

 
Embraer ERJ-190 amb els colors de la LFP.

A la temporada de 1996-1997, la lliga va començar a conèixer-se als mitjans de comunicació amb el sobrenom de “Lliga de les estrelles”. La bonança econòmica, la conversió dels clubs en societats anònimes, la venda dels drets audiovisuals i la Llei Bosman—que permetia una circulació més gran de futbolistes de la Unió Europea (i d'altres jugadors forans, sud-americans o africans)-- van aconseguir atreure els millors futbolistes estrangers, cosa que va suposar l'explosió definitiva del futbol espanyol;[4] mentre es seguia utilitzant amb assiduïtat la denominació “Lliga de Futbol Professional”, tot i no ser la denominació oficial.

Aquesta denominació extraoficial, que no presentava més problema entre els mitjans de comunicació espanyols, va començar a trobar dificultats per tenir la mateixa denominació i el mateix acrònim que la lliga francesa “Lligue de Football Professionnel” (LFP).[5]

El seu primer acord de patrocini va ser amb el BBVA. A partir de 2008 la denominació de la primera divisió va estar associada al BBVA, el seu principal patrocinador, anomenant-se “Lliga BBVA”, mentre que la Segona Divisió era la “Lliga Endavant”.[6] L'acord amb el BBVA es va estendre fins a la temporada 2015 -2016.

El 21 de juliol de 2016 i per un període de tres temporades es va signar un contracte de patrocini amb el Banco Santander.[7] La lliga va recuperar la seva independència anomenant-se des de llavors “LaLiga” i refinant la seva identitat corporativa. L'acord de patrocini amb el Banco Santander va suposar dos nous noms per a les seves principals competicions. La primera divisió va passar a anomenar-se “LaLiga Santander” i la Segona Divisió “LaLiga 1,2,3”.[6] La denominació de la Segona Divisió va tornar a canviar-se a l'agost de 2019, passant a anomenar-se “LaLiga SmartBank”.[8]

Gestió econòmicaModifica

Sanejament i controlModifica

A partir del 2013 es va iniciar un procés de sanejament i control econòmic arran de la dramàtica situació econòmica en què es trobaven la majoria dels clubs. A l'Assemblea del 21 de maig del 2014, els clubs van aprovar el “Reglament de control econòmic dels Clubs i Societats Anònimes Esportives afiliats a la Lliga Nacional de Futbol Professional” pel qual s'autoimposaven unes normes més estrictes que les propugnades per la UEFA i establien el control econòmic i supervisió dels clubs per part de La Lliga.[9]

Des d'aquell moment, els clubs i les Societats Anònimes Esportives (SAD) van iniciar un procés pel qual van anar abandonant els impagaments a jugadors, i van reduir els deutes amb l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) i amb la Seguretat Social. Això va suposar una fortalesa financera més gran i una competència real entre clubs, evitant el dopatge financer.[10]

Drets audiovisualsModifica

El progrés i fiançament de LaLiga també es va aconseguir per la comercialització conjunta dels drets audiovisuals dels clubs i les Societats Anònimes Esportives de Primera i Segona Divisió (LaLiga Santander i LaLiga SmartBank). La venda centralitzada dels drets audiovisuals, principal font d'ingressos dels clubs, es va aprovar al Congrés dels Diputats el 14 de maig de 2015,[11] sent el Reial Decret llei 5/2015 el que desenvolupa la normativa.[12]

Impacte socioeconòmicModifica

L'activitat econòmica produïda per LaLiga suposa un sector estratègic:[13] va generar 15.688 milions d'euros la temporada 2016-17, equivalent a l'1,37% del PIB, i 185.000 llocs de treball directes i indirectes, segons l'estudi presentat per Price Waterhouse Coopers el 2019.[14]

A l'estudi de PwC, l'impacte econòmic derivat per la indústria del futbol professional es va duplicar la temporada 2016-17, respecte a la temporada 2012-13, quan l'impacte va ser de 7600 milions i suposava el 0,75% del PIB; mentre que la seva influència en l'ocupació va créixer un 28% en aquest període (de 140.000 llocs de treball a 184.600) i la recaptació fiscal un 41%, de 2995 milions a 4089.

El futbol és un generador d'ingressos (input) per a altres empreses, ja que usen el futbol com a palanca per generar activitat. L'“impacte tractor” revela que dels 2398 milions que van gastar els aficionats en dia de partit, 1072 milions van ser a l'estadi, 1226 milions a bars i 100 milions en turisme; 561 milions van ser despeses a la televisió de pagament, 561 milions a mitjans de comunicació, 261 milions a apostes i 217 a videojocs.

Per cada euro d'ingressos a LaLiga es van generar 4,2 € a la resta d'activitats; i cada lloc de treball de la competició en va crear quatre més en altres sectors. Pel que fa a l'aportació a les arques públiques, la indústria del futbol professional va aportar 4.089 milions d'euros en impostos a Espanya.

Assistència als estadis
Temporada Persones Percentatges
2019-2020 11.076.913  2,89
2018-19 14 812 356  
2017-18 14 273 818  
2016-17 14 051 405  
2015-16 14 014 099  
2014-15 13 669 664  
2013-14 13 116 414  

Font: LaLiga.com

Segons l'Informe Economicofinancer de la temporada 2019-2020, la primera temporada afectada pel confinament i les restriccions de la pandèmia COVID-19, el futbol espanyol va manifestar la seva fortalesa i sostenibilitat, en superar per primera vegada els 5.000 milions d'ingressos, malgrat l'impacte de la pandèmia. La Lliga va ser l'única competició de les grans lligues que va aconseguir un resultat net positiu (77 milions d'euros), i la que més ingressos genera per càpita.[15] Tot això gràcies a la responsabilitat que van demostrar els clubs espanyols en la contenció de la despesa.

Històric d'ingressos per temporada
Temporada Ingressos
2020-21 3.820 M€
2019-20 5.045 M€
2018-19 4.871 M€
2017-18 4.433 M€
2016-17 3.708 M€
2015-16 3.209 M€
2014-15 2.870 M€
2013-14 2.688 M€

Font: LaLiga[16]

El 2021 LaLiga va aportar més de 125 milions d'euros a altres entitats per al desenvolupament del futbol no professional i altres esports. D'aquesta quantitat, la RFEF va percebre un 52% (65,6 milions d'euros), el CSD un 39,5% (48,8 milions d'euros) i els sindicats de jugadors un 8,9% (11,3 milions d'euros) euros). Això va suposar un increment del 13% respecte a l'aportat a la temporada 19/20 i d'un 202% respecte a la temporada 14/15.[17]

Acuerdo LaLiga - CVCModifica

A l'agost de 2021, LaLiga va acordar la creació, junt amb el fons de risc de capital CVC Capital Partners, d'una societat holding i un acord de comptes conjunts, pel que el fons aporta 2.700 milions d'euros a canvi del 10,95% de els beneficis generats per l'explotació comercial dels diferents productes de LaLiga, a reembolsar els clubs al llarg de 50 anys. El projecte s'ha anomenat LaLiga Impulse.

LaLiga Impulse ha estat aprovada per unanimitat dels clubs a la Comissió Delegada del 4 d'agost de 2021 i aprovada a l'Assemblea General per una majoria de 39 clubs (de 42 en total) el 12 d'agost del mateix any. En aquesta assemblea va votar contra el Real Madrid CF, el FC Barcelona, l'Athletic Bilbao i el Real Oviedo, encara que el club asturià finalment va decidir firmar l'acord dies després per garantir el seu projecte esportiu.[18]

L'acord entre CVC i LaLiga preveu la possibilitat que qualsevol club s'hi deixi o s'incorpori en una data posterior, en què es restaran les quantitats corresponents a aquests clubs de l'import inicial. Arran de la decisió dels clubs esmentats de no formar-ne part, l'import final es va fixar en uns 2.100 milions d'euros a canvi d'un percentatge de gairebé el 10,95% dels beneficis comercials. Pel que fa a la utilització dels fons per part dels clubs, el 70% s'ha de destinar a infraestructures, el 15% a la liquidació de deutes, i el 15% restant a augmentar el límit salarial dels jugadors durant els tres primers anys.[19]

PolèmiquesModifica

Segons informà eldiario.es el 2018, l'aplicació mòbil oficial de la LFP espiava als bars mitjançant el micròfon dels aficionats.[20]

ReferènciesModifica

  1. Esports, À Punt. «La Lliga de futbol professional, suspesa pel coronavirus», 12-03-2020. [Consulta: 6 juny 2022].
  2. «31 años de la aprobación de la liga de fútbol profesional | CIHEFE». [Consulta: 4 juliol 2022].
  3. Estatuts de la Lliga Nacional de Futbol Professional aprovats pel Ministeri de Cultura i Esport. (2019)
  4. «▷ Así nació La LIGA de las ESTRELLAS | Temporada 1996-1997» (en castellà), 24-08-2017. [Consulta: 10 juliol 2022].
  5. «De la LFP a LaLiga, el día en que la marca del fútbol empezó a ‘latir’» (en castellà). [Consulta: 10 juliol 2022].
  6. 6,0 6,1 «El portal en castellano sobre branding, marcas, identidad corporativa, logotipos…». El portal en castellano sobre branding, marcas, identidad corporativa, logotipos….
  7. Doble, El Seis. «LaLiga Santander… ¿Por qué se llama así a la Primera División?» (en castellà), 30-09-2018. [Consulta: 10 juliol 2022].
  8. Qué!. «Santander cambia el nombre de la ‘Liga 1|2|3’ a ‘LaLiga SmartBank'» (en castellà), 30-07-2019. [Consulta: 10 juliol 2022].
  9. «El “fair play financiero” en el fútbol profesional» (en castellà). [Consulta: 1r agost 2022].
  10. «Javier Tebas: “Y con Hacienda, deuda cero en la 2019-20”» (en castellà), 18-07-2016. [Consulta: 1r agost 2022].
  11. «El Congreso aprueba el Real Decreto con 194 votos a favor» (en castellà), 14-05-2015. [Consulta: 1r agost 2022].
  12. «BOE.es - Normas ELI». [Consulta: 1r agost 2022].
  13. Press, Europa. «Irene Lozano: "Jugar sin público será inevitable durante bastantes meses"», 21-04-2020. [Consulta: 1r agost 2022].
  14. «El fútbol profesional español genera 184.626 empleos y 4.100 millones en impuestos» (en castellà), 28-02-2019. [Consulta: 1r agost 2022].
  15. Fernández, Sofía. «LaLiga cierra la 2019/20 con unos ingresos récord de 5.045M pese al impacto del covid» (en castellà), 29-06-2021. [Consulta: 7 setembre 2022].
  16. «Cuentas anuales» (en castellà). [Consulta: 20 juliol 2021].
  17. Sabatés, Roger «La receta económica del fútbol español para vencer a la covid» (en castellà). El País [Madrid], 30-06-2021. ISSN: 1134-6582.
  18. «El Real Oviedo acepta el dinero del fondo CVC» (en castellà), 29-08-2021. [Consulta: 12 setembre 2022].
  19. Moñino, Ladislao J. «Los clubes aprueban el pacto entre LaLiga y CVC, del que se descuelgan Real Madrid, Barcelona y Athletic» (en castellà), 12-08-2021. [Consulta: 12 setembre 2022].
  20. «La Liga de Fútbol usa el micrófono del teléfono de millones de aficionados para espiar a los bares». eldiario.es, 10-06-2018 [Consulta: 10 juny 2018].

Enllaços externsModifica