Viquipèdia

Llinatge dels Peralta (branca siciliana)

nissaga noble provinent de la Ribagorça

La família Peralta (també coneguda com els Peralta d'Aragó) és una nissaga noble, molt lligada a la corona catalano-aragonesa i directament emparentada amb els Comtes de Barcelona.

Infotaula d'organitzacióLlinatge dels Peralta
Dades
Tipusfamília Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Els Peralta tenen els seus orígens a la corona catalano-aragonesa o a la de Navarra.[1] Una branca del llinatge va ser molt influent a l'illa de Sicília, especialment durant el segle xiv.[2] Un dels primers membres documentats d'aquesta nissaga va ser Enecon Peralta, que va fugir dels alarbs a Navarra, al segle VIII, fundant la branca navarresa de la família. Tanmateix, ja a l'any 774, a les ordres de l'emperador Carlemany, també trobem un cavaller de la Casa de Peralta que es distingí en la defensa de la ciutat de Barcelona, durant el setge dels sarraïns.[3] Un acte heroic similar es produí el 1038, quan Romà de Peralta va ajudar el rei català Ramon Berenguer, comte de Barcelona, amb el qual estava estretament emparentat, durant el setge de Lleida.

La relació dels Peralta amb Sicília s'inicia alguns segles després, quan Filippo de Saluzzo, Virrei del Regne de Sardenya des del 1324, es va casar, abans del 1292, amb Aldonça Fernandez de Castro Peralta i després amb Agalbursa de Cervera. Del primer matrimoni va néixer Ramon de Peralta, primer comte de Caltabellotta (antigament coneguda com Catalabellota), Gran Almirall de la corona catalano-aragonesa, Gran Canceller, Gran Camarlenc del Regne de Sicília i Capità General de Sardenya, casat abans amb Sibil·la de Cardona i després amb Isabel d'Aragó i, per últim, amb Allegranza Abbate. Malgrat que els seus descendents van portar sempre el cognom Peralta, i no pas el de Saluzzo, abandonat ja per en Ramon de Peralta, van seguir utilitzant el mateix escut d'armes dels Saluzzo.

Els Peralta foren el referent de la facció catalana a l'illa durant el domini de la corona catalana de l'illa. Els Peralta van ser els senyors indiscutibles de la Vall de Mazara, entre els segles XIV i XV. En gestionaven la recaptació dels tributs, la justícia, els senyors feudals, un exèrcit personal i, a més, nomenaven els funcionaris i controlaven la seca de la vila d'Sciacca.

El 1392, quan el rei de Sicília Martí el Jove (o Martí I de Sicília, fill del rei català Martí l'Humà), lligat a la corona catalana, s'embarcà amb el seu exèrcit per reprendre la possessió de Sicília, els Peralta s'hi van mostrar fidels i van mantenir els seus privilegis una vegada es feu efectiva, a diferència de les famílies Alagona i Chiaramonte.

Finalment, el llinatge dels Peralta de Sicília es va extingir al segle XV, quan les darreres discendents, na Margarida, na Costança i na Caterinella de Peralta, es van casar respectivament amb Artal de Luna, Antoni de Cardona i Alfons de Cardona. Tanmateix, va sobreviure la descendència de la nissaga en Raimondello, baró de San Giacomo, fill natural de Nicolò Peralta d'Aragó qui, a causa de la seva il·legitimitat, no va ser considerat pertanyent a la família Peralta.[4]

Arbre genealògic modifica

L'arbre genealògic de la família Peralta es remunta a Guillem de Peralta, que va viure al segle XIII, i s'estén fins als darrers descendents del segle XV, els fills dels germans Nicolò de Peralta i Joan de Peralta, segons la reconstrucció dels genealogistes Filadelfo Mugnos i Francesco Savasta:[5][6]

 Guglielmo[A 1]
 
  
 Raimondo[A 2]
Guglielmo
 
 
 Aldonza[A 3]
 
 
 Aldonza Fernandez[A 4]
 
 
 Raimondo[A 5]
 
 
 Guglielmo Raimondo "Guglielmone"[A 6]
 
 
 Guglielmo "Guglielmone"[A 7]
 
  
 Nicola/Nicolò[A 8]
 Giovanni[A 13]
  
      
Giovanna[A 9]
Margherita[A 10]
Costanza[A 11]
Raimondello[A 12]
Nicolò[A 14]
Caterinella[A 15]

Feus modifica

El llinatge dels Peralta va posseir un total d'almenys 16 feus, situats en gran part a Sicilia i subdividits en ducats, marquesats, comtats, vescomtats i baronies.[2] Concretament:

Notes modifica

  1. ↑ Era baró de Peralta. Es va casar amb la marquesa de Caprera
  2. ↑ Fou comte d’Urgell, vescomte d’Ager, baró de Peralta i cavaller, emparentat amb els aragonesos.
  3. ↑ Era baronessa de Peralta. Es va casar amb Filippo Fernández de Castro, fill de Fernando Sánchez de Castro i Aldonza Ximenez de Urrea. Única filla de Raimondo, va heretar les seves possessions de la seva única filla (que es mostra a continuació), anomenada pel seu nom i cognoms i pel seu marit, cosa que la va fer reconèixer legítimament com a membre de la seva família, malgrat que en realitat es considerava que pertanyia a la llinatge de marit.
  4. ↑ Era baronessa de Peralta. Es va casar amb Filippo di Saluzzo, fill de Tommaso i Luisa di Ceva. Van tenir tres fills: - Filippo di Saluzzo, fill gran, baró de Castro; - Costanza di Saluzzo, segon fill, casat amb Pietro de Arborea; - Raimondo Peralta (que es mostra a continuació), tercer fill, baró de Peralta, a qui la seva mare Aldonza Fernandez va reconèixer legítimament com a membre de la família Peralta, tot i que en realitat es considerava que pertanyia a la família Saluzzo.
  5. ↑ Fou primer comte de Caltabellotta, baró de Peralta, gran almirall del Regne d'Aragó, gran canceller i gran camarlenc del Regne de Sicília i capità general de Sardenya. Es va casar primer amb Sibilla di Cardona, després amb Isabella / Elisabetta d'Aragona i finalment amb Allegranza Abbate. Es va traslladar a Sicília.
  6. ↑ Fou comte de Caltabellotta, gran canceller i gran camarlenc del Regne de Sicília. Es va casar amb Luisa di Sclafani.
  7. ↑ Fou comte de Caltabellotta. Es va casar amb Elionor d'Aragó i d'Alburquerque. Els seus descendents portaven el cognom Peralta d'Aragó.
  8. ↑ Fou marquès de Mazara i comte d’Adragna, Alcamo, Burgio, Calatafimi, Calatamauro, Caltabellotta, Caltanissetta, Chiusa, Sambuca i Sclafani. Es va casar amb Elisabetta Chiaramonte.
  9. ↑ Era comtessa de Caltabellotta. Va morir poc després de 1399 sense casar-se.
  10. ↑ Era comtessa de Caltabellotta. Es va casar amb Artale de Luna el 17 de juny de 1400.
  11. ↑ Es va casar amb Antonio Incardona.
  12. ↑ Fill il·legítim de Nicola / Nicolò, era baró de San Giacomo.
  13. ↑ Fou comte de Burgio, Calatamauro i Chiusa. Va morir el 1423. Es va casar amb Elionor de Navarra.
  14. ↑ Fou comte de Burgio, Calatamauro i Chiusa. Va morir de jove sense haver-se casat i tenir fills.
  15. ↑ Es va casar amb Alfons de Cardona.

Referències modifica

  1. ↑ Francisco Piferrer, Nobiliario de los reinos y señorios de España, vol. 1, 2ª ed., Madrid, En la redaccion, 1857, p. 121.
  2. ↑ 2,0 2,1 Berardo Candida Gonzaga, Memorie delle famiglie nobili delle province meridionali d'Italia, vol. 6, Bologna, Arnaldo Forni Editore, 1875, p. 137.
  3. ↑ Francesco Savasta, Il famoso caso di Sciacca, a cura di Girolamo Di Marzo Ferro, Palermo, 1843, p. 90.
  4. ↑ Francesco Savasta, Il famoso caso di Sciacca, a cura di Girolamo Di Marzo Ferro, Palermo, 1843, p. 94.
  5. ↑ Filadelfo Mugnos, Teatro genologico delle famiglie nobili titolate fevdatarie ed antiche nobili del fidelissimo Regno di Sicilia viventi ed estinte, 3ª parte, Palermo, 1670, pp. 82-84.
  6. ↑ Francesco Savasta, Il famoso caso di Sciacca, a cura di Girolamo Di Marzo Ferro, Palermo, 1843, pp. 90-94.

Bibliografia modifica

  • Berardo Càndida Gonzaga, Memòries de les famílies nobili de les províncies meridionals d'Itàlia, vol. 6, Bolonya, Arnaldo Forns Editor, 1875.
  • Filadelfo Mugnos, Teatre genologico de les famílies nobili titulades fevdatarie i antigues nobili del fidelissimo Regno de Sicilia viventi i extingides, 3ª part, Palermo, 1670.
  • Francesco Savasta, La famosa confirmació de Sciacca, a cura de Girolamo De Març Ferro, Palermo, 1843.
  • Maria Antonietta Rus, ELS Peralta i la Vall de Mazara en el XIV i XV segle. Sistema de potestat, estratègies familiars i auditoria territorial, Caltanissetta-Roma, Salvador Sciascia Editor, 2003.

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llinatge_dels_Peralta_(branca_siciliana)&oldid=33387522»