Llista d'entitats territorials subestatals per superfície
article de llista de Wikimedia
Aquesta entrada presenta una llista de les 50 subdivisions i territoris dependents subestatals més grans en termes de superfície (incloent-hi zones aquàtiquesː llacs, rius…), ordenada per quilòmetres quadrats.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d5/Largest_World_Subdivisions_Area.png/220px-Largest_World_Subdivisions_Area.png)
Llista de les 50 entitats territorials subestatals més grans per superfície
modificaPosició | Bandera del territori | Nom del territori | Capital | Estat | Àrea (km²) | Població | Estat similar en superfície (km²) | Posició dins de l'estat |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1 | República de Sakhà | Iakutsk | 3,103,200 | 966,997 | Índia 3,287,263 | 1 | ||
2 | Estat d'Austràlia Occidental | Perth | 2,645,615 | 2,610,600 | Kazakhstan 2,724,900 | 1 | ||
3 | Krai de Krasnoiarsk | Krasnoiarsk | 2,339,700[1] | 2,628,200 | República Democràtica del Congo 2,344,858 | 2 | ||
4 | Groenlàndia | Nuuk | 2,166,086[2][3] | 56,615 | Aràbia Saudita 2,149,690 | 1 | ||
5 | Territori Nunavut | Iqaluit | 2,093,190 | 35,944 | Mèxic 1,964,375 | 1 | ||
6 | Estat de Queensland | Brisbane | 1,852,642 | 4,516,361 | Sudan 1,886,068 | 2 | ||
7 | Estat d'Alaska | Juneau | 1,717,854 | 710,231 | Iran 1,648,195 | 1 | ||
8 | Cap | Xinjiang Regió autònoma Uyghur | Ürümqi | 1,660,000 | 21,813,334 | Iran | 1 | |
9 | Estat de l'Amazones (Brasil) | Manaus | 1,570,947 | 3,480,937 | Mongòlia 1,564,110 | 1 | ||
10 | Quebec | Ciutat de Quebec | 1,542,056 | 8,214,672 | Mongòlia | 2 | ||
11 | Territori del Nord | Darwin (Austràlia) | 1,420,968 | 229,675 | Mongòlia | 3 | ||
12 | Territoris del Nord-oest | Yellowknife | 1,346,106[4] | 43,537 | Perú 1,285,216 | 3 | ||
13 | Estat de Pará | Belém | 1,253,164 | 7,588,078 | Angola 1,246,700 | 2 | ||
14 | Cap | Tibet | Lhasa | 1,228,400 | 3,002,166 | Sud-àfrica 1,221,037 | 2 | |
15 | Cap | Mongòlia Interior | Hohhot | 1,183,000 | 24,706,321 | Colòmbia 1,141,748 | 3 | |
16 | Província d'Ontario | Toronto | 1,076,395 | 13,210,667 | Bolívia 1,098,581 | 4 | ||
17 | Estat d'Austràlia del Sud | Adelaida (Austràlia) | 1,043,514 | 1,644,642 | Mauritània 1,030,700 | 4 | ||
18 | Província de Colúmbia Britànica | Victoria (Colúmbia Britànica) | 948,596 | 4,648,055 | Tanzània 945,087 | 5 | ||
19 | Estat de Mato Grosso | Cuiabá | 906,807 | 3,033,991 | Veneçuela 916,445 | 3 | ||
20 | Estat de Nova Gal·les del Sud | Sydney | 809,444 | 7,238,819 | Moçambic 801,590 | 5 | ||
21 | Krai de Khabàrovsk | Khabàrovsk | 788,600 | 1,344,200 | Turquia 783,562 | 3 | ||
22 | Óblast d'Irkutsk | Irkutsk | 767,900 | 2,428,700 | Xile 756,102 | 4 | ||
23 | Iamàlia | Salekhard | 750,300[5] | 522,800 | Zàmbia 752,612 | 5 | ||
24 | Districte autònom de Txukotka | Anàdir | 737,700 | 50,500 | Zàmbia | 6 | ||
25 | Cap | Qinghai | Xining | 721,000 | 5,626,722 | Zàmbia | 4 | |
26 | Estat de Texas | Austin | 696,241 | 25,145,561 | Birmània 676,578 | 2 | ||
27 | Cap | Província Oriental d'Aràbia Saudita | Dammam | 672,522 | 3,360,157 | Birmània | 1 | |
28 | Província d'Alberta | Edmonton | 661,848 | 4,067,175 | Afganistan 652,230 | 6 | ||
29 | Província de Saskatchewan | Regina | 651,036 | 1,114,170 | Afganistan | 7 | ||
30 | Província de Manitoba | Winnipeg | 647,797 | 1,278,365 | França 640,679 | 8 | ||
31 | Cap | Agadez (regió) | Agadez | 634,209 | 321,639br/> |
Somàlia 637,657 | 1 | |
32 | Óblast d'Arkhànguelsk | Arkhànguelsk | 587,400 | 350,985 | Madagascar 587,041 | 7 | ||
33 | Estat de Minas Gerais | Belo Horizonte | 586,528 | 19,595,309 | Madagascar | 4 | ||
34 | Estat de Bahia | Salvador (Brasil) | 564,273 | 14,021,432 | Kenya 580,367 |
5 | ||
35 | Cap | Província de Tamanrasset | Tamanrasset | 556,200[6] | 198,691 | Kenya | 1 | |
36 | Districte Autònom Khanti-Mansi — Iugrà | Khanti-Mansisk | 523,100[5] | 1,532,000 | Iemen 527,968 | 8 | ||
37 | Cap | Província Oriental del Congo | Kisangani | 503,239[7] | 5,566,000 | Espanya 505,992 | 1 | |
38 | Cap | Província Katanga | Lubumbashi | 496,871[8] | 4,125,000 | Turkmenistan 488,100 | 2 | |
39 | Cap | Regió de Tombouctou | Timbuctu | 496,611 | 681,691 | Turkmenistan | 1 | |
40 | Cap | Sichuan | Chengdu | 485,000 | 80,418,200 | Turkmenistan | 5 | |
41 | Yukon | Whitehorse | 482,443 | 34,246 | Turkmenistan | 9 | ||
42 | Cap | Al Kufrah | Al Jawf | 479,160[6] | 50,104 | Camerun 475,442 | 1 | |
43 | Krai de Kamtxatka | Petropàvlovsk-Kamtxatski | 472,300 | 321,800 | Camerun | 9 | ||
44 | Óblast de Magadan | Magadan | 461,400 | 157,000 | Papua Nova Guinea 462,840 | 10 | ||
45 | Cap | Heilongjiang | Harbin | 460,000 | 38,312,224 | Papua Nova Guinea | 6 | |
46 | Cap | Gansu | Lanzhou | 454,000 | 25,575,254 | Suècia 450,295 | 7 | |
47 | Cap | Província d'Adrar | Adrar (Algèria) | 443,782 | 402,197 | Marroc 446,550 | 2 | |
48 | Governació de Wadi al Jadid | Kharga | 440,098 | 208,000 | Iraq 438,317 | 1 | ||
49 | Krai de Zabaikàlie | Txità | 431,500 | 1,106,600 | Iraq | 11 | ||
50 | Cap | Província de Kharagandí | Kharagandí | 428,000 | 1,375,000 | Iraq | 1 |
Superfície en quilòmetres quadrats | Nombre de territoris subestatals |
---|---|
2,000,000+ | 5 |
1,500,000–1,999,999 | 5 |
1,000,000–1,499,999 | 7 |
500,000–999,999 | 20 |
428,000–499,999 | 13 |
Total | 50 |
País | Nombre de territoris subestatals |
---|---|
Rússia | 11 |
Canadà | 9 |
República Popular de la Xina | 7 |
Austràlia i Brasil | 5 |
Algèria, República Democràtica del Congo i els Estats Units d'Amèrica | 2 |
Dinamarca, Egipte, Kazakhstan, Líbia, Mali, Níger i Aràbia Saudita | 1 |
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Inclou els 897,900 km² del Districte de Taymyrsky Dolgano-Nenetsky
- ↑ Groenlàndia és una subdivisió del Regne de Dinamarca. No és clar si Groenlàndia ha de ser classificada com a subdivisió estatal sobirana o com a estat en si mateix.
- ↑ Si Groenlàndia apareixes com a estat, els seus dos municipis més grans (Sermersooq i Avannaata) s'haurien de llistar a les posicions 35a i 37a amb àrees de 531.900 i 522.700 km² respectivament, sent la subdivisió de primer ordre
- ↑ L'àrea dels Territoris del Nord-oest al Canadà era de 3.439.296 km² fins al 1999, la qual cosa la convertia en el territori subestatal més gran del món, quan el territori de Nunavut s'hi va separar.
- ↑ 5,0 5,1 L'Oblast de Tyumen conté els Okrug Khanty-Mansi Khanty-Mansi i Okrugs Autònoms de Iamalo-Nenets, però es considera que tots tres són subjectes federals separats dins Rússia. L'àrea total de l'oblast (amb okrugs autònoms inclosos) és de 1.433.270 km².
- ↑ 6,0 6,1 Aquestes xifres no es poden verificar a la corresponent pàgina de Viquipèdia.
- ↑ La constitució actual de la República Democràtica del Congo, ratificada el 2006, preveia la divisió de la província oriental en quatre noves províncies al febrer de 2009. A juny de 2015, el canvi no s'havia encara produït.
- ↑ La constitució de la República Democràtica del Congo de 2006, preveia dividir el territori en quatre noves províncies.