Viquipèdia

Llista de les banderes de Suïssa

article de llista de Wikimedia

Aquesta és una llista que conté les diferents banderes que s’utilitzen o s'han utilitzat a Suïssa.

Bandera nacional modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1841-avui dia Bandera nacional Consisteix en una creu suïssa de color blanc col·locada sobre un camp vermell. Proporcions 1:1.[1][2]
  1882-avui dia Bandera civil Mateix disseny que la bandera nacional però amb proporcions 2:3.

Històriques modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1814–1822 Confederació Suïssa restaurada Camp vermell quadrat amb la creu suïssa en blanc que carrega dins els braços horitzontals la inscripció "FÜR VATERLAND UND EHRE" ("Per la Pàtria i l'Honor") i als braços verticals una espasa entrellaçada per una planta de llorer.

Divisió Administrativa modifica

Cantons modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1513, 1597[3] Cantó d'Appenzell Ausser-Rhoden Camp blanc amb un ós de sable rampant, armat, lampassat i vergat de gules entre les lletres V i R.
  1513[4] Cantó d'Appenzell Inner-Rhoden Camp blanc amb un ós de sable rampant, armat, lampassat i vergat de gules.
  1803, 1930[5] Cantó d'Argòvia Camp dividit verticalment en dues meitats. La meitat esquerra de color negre carrega tres faixes ondades blanques al centre, els rius Aar, Reuss i Limmat; mentre la meitat dreta és de color blau i carrega tres estels blancs de cinc puntes simbolitzant les tres regions principals que formen el cantó: el comtat de Baden, Fricktal i Freie Ämter.[6] Dissenyada per Samuel Ringier i adoptada el 1803, es va modificar el 1930 per canviar la posició dels estels a l'actual posició.[7]
  1501, 1947[8] Cantó de Basilea-Camp Camp blanc amb un bàcul pastoral vermell ornamentat amb set esferes i amb la voluta cara al vol.[9][10]
  1501, 1976[11] Cantó de Basilea-Ciutat Camp blanc amb un bàcul pastoral negre centrat i amb la voluta cara al pal.[9]
  1353[12] Cantó de Berna Camp vermell amb una banda groga que conté un ós de sable passant, armat, lampassat i vergat de gules.[13]
  1481[14] Cantó de Friburg Camp dividit horitzontalment en dues meitats, negra la superior i blanca la inferior.[15]
  1815[16] Cantó de Ginebra Camp dividit en dues meitats, la de l'esquerra amb mitja àliga de sable coronada i armada de gules sobre camp d'or i a la dreta una clau d'or sobre camp de gules. Proporcions 1:1.[17]
  1352, 1959[18] Cantó de Glarus Sobre un camp vermell sant Fridolí de Säckingen. El 1959 Ernst Keller creà el seu aspecte actual. Proporcions 1:1.[19]
  1803, 1932[20] Cantó dels Grisons Camp amb les armes de les Tres Lligues: La de la Lliga Grisa, la Lliga de les Deu Jurisdiccions i la Lliga de la Casa de Déu respectivament. El 1932 Josef Zemp creà el seu aspecte actual. Proporcions 1:1.[21]
  1979[22] Cantó del Jura Camp blanc partit verticalment en dues meitats, a l'esquerra un un bàcul pastoral vermell amb la voluta cara al pal, i a l'esquerra amb set faixes vermelles i blanques alternes. El 1947 Paul Boesch creà el seu aspecte actual però no s'adoptà fins al març de 1979. Proporcions 1:1.[23]
  1332[24] Cantó de Lucerna Camp dividit horitzontalment en dues meitats, blanca la superior i blau cel la inferior. Proporcions 1:1.[25]
  1815, 1848[26] Cantó de Neuchâtel Tricolor de verd, blanc i vermell amb una petita creu suïssa al capdamunt de la franja vermella. Proporcions 1:1.[27]
  1291[28] Cantó de Nidwalden Camp vermell amb una doble clau blanca. Proporcions 1:1.[29]
  1291[30] Cantó d'Obwalden Camp dividit horitzontalment de vermell i blanc amb una clau de blanc i vermell amb l'embocadura o paleta mirant cap al pal. Proporcions 1:1.[29]
  1803[31] Cantó de Sankt Gallen Camp verd amb una destral blanca envoltada d'un feix romà també en blanc i lligat de verd. Proporcions 1:1.[32]
  1501[33] Cantó de Schaffhausen Camp groc amb un marrà negre rampant de negre, lampassat de vermell, cornut, vergat i clavat de groc. Proporcions 1:1.[34]
  1291[35] Cantó de Schwyz Camp vermell amb la creu suïssa blanca al quarter superior esquerre. Proporcions 1:1.[36]
  1481[37] Cantó de Solothurn Camp dividit horitzontalment en dues meitats, vermella la superior i blanca la inferior. Proporcions 1:1.[38]
  1803, 1930[39] Cantó de Ticino Camp dividit horitzontalment en dues meitats, vermella la superior i blava la inferior. Proporcions 1:1.[40]
  1803[41] Cantó de Turgòvia Camp dividit diagonalment en blanc i verd amb dos lleons passants de groc i lampassats i vergats de vermell. Proporcions 1:1.[34]
  1291[42] Cantó d'Uri Camp groc amb un cap de bou negre amb l'anella i la llengua de vermell. Proporcions 1:1.[34]
  1815[43] Cantó del Valais Camp dividit verticalment en dues meitats blanca i vermella, sobreposades en tres fileres 13 estels de cinc puntes (quatre vermells, cinc partits de vermell i blanc i quatre blancs). Proporcions 1:1.
  1803, 1916, 2003[44] Cantó del Vaud Camp dividit horitzontalment en dues meitats, blanca la superior i verda la inferior. A la superior hi ha la inscripció LIBERTÉ ET PATRIE ("Pàtria i Llibertat") en color groc. Proporcions 1:1.[45]
  1352[46] Cantó de Zug Camp blanc amb una faixa blau cel al centre, d'amplada equivalent a un terç de l'alçada de la bandera. Proporcions 1:1.[40]
  1351[47] Cantó de Zúric Camp dividit diagonalment en dues meitats, blau cel la de l'esquerra i blanca la de la dreta. Proporcions 1:1.[48]

Històriques modifica

Bandera Data Ús Descripció
  segle XV Cantó d'Appenzell Camp blanc amb un ós de sable rampant, armat, lampassat i vergat de gules.
  1803-1930 Cantó d'Argòvia Mateix disseny que la bandera actual però els estels disposats de manera diferent.
  1848[49] Cantó de Basilea Camp blanc amb dos bàculs pastorals, el de l'esquerra és negre amb la voluta cara al pal, i el de la dreta és vermell amb i la voluta cap al vol al costat esquerre.
  1836-1848 Cantó de Neuchâtel Tres franges horitzontals de colors carabassa, negre i blanc.
  1350-1836 Cantó de Neuchâtel Camp groc travessat per un pal xebronat de vermell i blanc al centre.
  1798-1803 República Helvètica Tres franges horitzontals d'igual amplada de colors verd, vermell i groc, amb la inscripció de Republique Helvetique en groc a la franja central.
  1798 República de Léman Camp verd amb la inscripció RÉPUBLIQUE LÉMANIQUE entre les paraules LIBERTÉ i ÉGALITÉ, totes en groc.
  Antic cantó d'Unterwalden Camp dividit horitzontalment en dues meitats, sent vermella la superior i blanca la inferior.
  1291-1422 Cantó d'Uri Mateix disseny que l'actual però el cap de bou té diferent forma.
  1802–1810 República del Valais[50] Mateix disseny actual de la bandera del Valais, però carrega quatre estels de cinc puntes a cada meitat i cinc al mig.
  1613–1798 República dels Set Dizains[51] Mateix disseny que l'anterior, però només tres estels de sis puntes a cada meitat i un al mig.

Municipals modifica

Relació de banderes de les capitals de cantó per ordre alfabètic.

Bandera Data Ús Descripció
  Aarau (cantó d'Argòvia)
  Altdorf (cantó d'Uri)
  Appenzell (cantó d'Appenzell Inner-Rhoden)
  Basilea (cantó de Basilea-Ciutat) Mateixa bandera que la del cantó.
  Bellinzona (cantó de Ticino)
  Berna (cantó de Berna) Mateixa bandera que la del cantó de Berna.
  Coira (cantó de Grisons)
  Delémont (cantó de Jura)
  Frauenfeld (cantó de Turgòvia)
  Friburg (cantó de Friburg)
  Ginebra (cantó de Ginebra) Mateixa bandera que la del cantó.
  Glarus (cantó de Glarus)
  Herisau[a] (cantó d'Appenzell Ausser-Rhoden)
  Lausana (cantó de Vaud)
  Liestal (cantó de Basilea-Camp)
  Lucerna (cantó de Lucerna) Mateixa bandera que la del cantó.
  Neuchâtel (cantó de Neuchâtel)
  Sarnen (cantó d'Obwalden)
  Schaffhausen (cantó de Schaffhausen)
  Schwyz (cantó de Schwyz) Mateixa bandera que la del cantó.
  Sion (cantó de Valais)
  Solothurn (cantó de Solothurn) Mateixa bandera que la del cantó.
  Sankt Gallen (cantó de Sankt Gallen)
  Stans (cantó de Nidwalden)
  Zug (cantó de Zug) Mateixa bandera que la del cantó.
  Zúric (cantó de Zúric) Mateixa bandera que la del cantó.

Notes modifica

  1. ↑ La seu del govern i del parlament és Herisau, mentre que la seu de les autoritats judicials és Trogen.

Militars modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1898-avui dia Forces Armades Mateix disseny que la bandera nacional.[52]

Personals modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1898 General i Cap de l'Exèrcit Mateix disseny que la bandera de les Forces armades.[52]
  1898 Korpskommandant Mateix disseny que la del Cap de l'exèrcit però en format banderí.[52]
  1898 General major Bandera dividida horitzontalment en dues meitats, vermella la superior i blanca la inferior.[52]
  1898 General de Brigada o brigadier Bandera dividida verticalment en dues meitats, vermella la de l'esquerra i blanca la de la dreta.[52]

Esportives modifica

Clubs Nàutics modifica

Bandera Data Ús Descripció
  Club Nautico Morcote
  Cruising Club de Suisse / Cruising Club Schweiz
  1872 Societat Nàutica de Ginebra

Minories modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1997 Arpitans del Piemont Dividida horitzontalment en dues parts sent la superior el doble que la inferior. A la superior es mostra la "rosassa dels pastors". Els colors blanc i vermell són els colors de Savoia i també són presents a les banderes dels tres estats en què hi ha una minoria arpitana: França, Itàlia i Suïssa.[53][54]
  1972 Nació arpitana L'estiu de 1972 José Harrieta va modificar el disseny i sobre la bandera savoiana tradicional (vermella amb creu blanca) hi va afegir un pal negre al pal, amb tres estels blancs, un per cada estat en el qual vivia la nació arpitana (Itàlia a la Vall d'Aosta, França a Savoia, i Suïssa al Valais).
  1997 Moviment Arpitanista Recull els colors del disseny anterior canviant la part inferior de la bandera tradicional savoiana per negre.[55]
  1997 Jenischs o viatjants alemanys
  Proposta de bandera per al poble romanx[56] Bandera de la Lliga de les Deu Jurisdiccions que apareix a la bandera del cantó dels Grisons.

Referències modifica

  1. ↑ «Loi sur la protection des armoiries de la Suisse et des autres signes publics.» (en francès). Fedlex. La plateforme de publication du droit fédéral, 232.21 (RO 2015 3679), 21-06-2013 [Consulta: 30 agost 2022].
  2. ↑ «Pourquoi le drapeau suisse est carré» (en francès). SWI, 01-08-2002 [Consulta: 1r novembre 2023].
  3. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 70.
  4. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 71.
  5. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 74.
  6. ↑ «Aargau canton (Switzerland)» (en anglès). Flags Of The World. [Consulta: 2 novembre 2023].
  7. ↑ Mühlemann, 1991, p. 120-124.
  8. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 68.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Baselstab» (en alemany). Kanton Basel-Stadt. [Consulta: 3 novembre 2023].
  10. ↑ «Bâle-Campagne» (en francès). Dictionnaire Historique de la Suisse. [Consulta: 3 novembre 2023].
  11. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 67.
  12. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 57.
  13. ↑ Mühlemann, 1991, p. 35-41.
  14. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 65.
  15. ↑ Mühlemann, 1991, p. 76-80.
  16. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 80.
  17. ↑ Mühlemann, 1991, p. 150-155.
  18. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 63.
  19. ↑ Mühlemann, 1991, p. 66-70.
  20. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 73.
  21. ↑ Mühlemann, 1991, p. 113-119.
  22. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 81.
  23. ↑ Mühlemann, 1991, p. 156-159.
  24. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 58.
  25. ↑ Mühlemann, 1991, p. 42-47.
  26. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 79.
  27. ↑ Mühlemann, 1991, p. 145-149.
  28. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 62.
  29. ↑ 29,0 29,1 Mühlemann, 1991, p. 58-65.
  30. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 61.
  31. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 72.
  32. ↑ Mühlemann, 1991, p. 106-112.
  33. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 69.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 Mühlemann, 1991, p. 125-129.
  35. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 60.
  36. ↑ Mühlemann, 1991, p. 37-50.
  37. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 66.
  38. ↑ Mühlemann, 1991, p. 81-85.
  39. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 76.
  40. ↑ 40,0 40,1 Mühlemann, 1991, p. 71-75.
  41. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 75.
  42. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 59.
  43. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 78.
  44. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 77.
  45. ↑ Mühlemann, 1991, p. 135-139.
  46. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 64.
  47. ↑ Armée Suisse, 2019, p. 56.
  48. ↑ Mühlemann, 1991, p. 28-34.
  49. ↑ Mühlemann, 1991, p. 86-93.
  50. ↑ CZOUZ-TORNARE, Alain-Jacques. «Quand le Valais était français» (en francès). Fondation Napoléon. [Consulta: 1r novembre 2023].
  51. ↑ Siggen-Bruttin, Rachel «Dizains» (en francès). Dictionnaire Historique de la Suisse, 22-07-2015 [Consulta: 3 novembre 2023].
  52. ↑ 52,0 52,1 52,2 52,3 52,4 «Usage des drapeaux, étendards et fanions (Règlement sur les drapeaux)» (en francès). Armée Suisse, Règlement 51.340 f, 01-01-2019 [Consulta: 1r novembre 2023].
  53. ↑ «LA BANDIERA DEI FRANCOPROVENZALI DEL PIEMONTE» (en italià). Planet Cordola. [Consulta: 31 octubre 2023].
  54. ↑ «A CAPRIE SVENTOLA LA BANDIERA FRANCOPROVENZALE» (en italià). Torino Metropoli. [Consulta: 31 octubre 2023].
  55. ↑ «L'independentisme valldostà i arpitanista mesura la seva força a les urnes». Nationalia, 18-02-2013 [Consulta: 31 octubre 2023].
  56. ↑ «Romansh people» (en anglès). Eurominority.eu. [Consulta: 31 octubre 2023].

Bibliografia modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_les_banderes_de_Suïssa&oldid=33289045»