Llista de municipis de les Illes Fèroe

En la divisió administrativa de les illes Fèroe de l'1 de gener de 2019 hi consten 29 municipis (kommunur), amb al voltant de 120 poblacions.

Mapa dels 29 municipis de les Illes Fèroe.

A les darreres dècades la tendència ha estat la reducció de municipis, ja que fins al 31 de desembre del 2004 hi va haver 48 municipis a tot l'arxipèlag, i fins al 31 de desembre del 2008 n'hi va haver 34. En els propers anys, es preveu que el nombre de municipis a les Fèroe disminueixi encara més a causa de la despoblació d'algunes zones i a la redistribució dels serveis. Des del començament dels anys 1990, diversos governs han volgut reduir el nombre de municipis.^[1] El 1998, una comissió designada pel govern va proposar un requisit mínim recomanat de 2.000 residents per existir com a municipi independent.^[2] Tanmateix, el govern feroès ha decidit no realitzar agregacions forçades, i deixa el procés a la lliure voluntat dels municipis.

Els municipis de les Illes Fèroe formen part de l'organització Kommunufelagið, creada el 2014 fruit de la unió de les associacions Føroya Kommunufelag (FKF, que acollia els ajuntaments més grans) i Kommunusamskipan Føroya (KFS, que reunia als municipis més despoblats).^[3]

Política i administració

Els municipis són dirigits per un consell municipal escollit pel poble anomenat consell del poble o consell de l'aldea. El consell municipal pot anomenar-se govern de la ciutat quan el municipi té més de 1.500 habitants.^[4]

El consell municipal tria a un alcalde per a quatre anys. Com que les eleccions feroeses són eleccions personals, l'alcalde sol acabar sent qui ha rebut més vots als comicis. Tot i que molts polítics locals són membres d'algun partit, les llistes municipals a les eleccions al voltant d'un partit polític són rares fora de Tórshavn i Klaksvík.

Llista de municipis

Tórshavn va obtenir autonomia municipal el 1866, convertint-se en el primer municipi de les Illes Fèroe. L'any 1872, tot l'arxipèlag es va dividir en municipis, que al principi se'n va atorgar la tutela als sacerdots locals; Tórshavn en va quedar al marge, ja que va conservar l'autonomia del seu municipi donada mitjançant una llei especial.

La divisió municipal més recent va tenir lloc el 2009, quan Norðragøta es va fusionar amb Leirvík per formar el nou municipi d'Eystur i diferents localitats de l'illa de Vágar es van unir per a crear el municipi del mateix nom. A grans trets la divisió municipal feroesa s'ha mantingut pràcticament invariable des del 1928 i el 1930.

Actualment a les Illes Fèroe hi ha 29 municipis diferents:

Norðdepil i Hvannasund.

Hov.

Municipi	Població^[5]	Habitants per km²	Àrea (en km²)	Illa	Regió	Any de creació
Tórshavn	21592	112	173	Streymoy, Nólsoy, Hestur i Koltur	Tórshavn	1866
Klaksvík	5183	44	116,4	Borðoy, Svínoy i Kalsoy	Klaksvík	1908
Runavík	4038	39	99,9	Eysturoy	Sud d'Eysturoy	1967
Eystur	2117	46	42	Eysturoy	Sud d'Eysturoy	2009
Vágar	2087	18	102,8	Vágar	Vágar	2009
Tvøroyri	1715	42	43	Suðuroy	Suðuroy	1879
Fuglafjørður	1554	70	23	Eysturoy	Nord d'Eysturoy	1918
Sunda	1795	10	158	Eysturoy i Streymoy	Nord d'Eysturoy i Nord de Streymoy	1944
Vágur	1342	67	21	Suðuroy	Suðuroy	1906
Nes	1329	88	14	Eysturoy	Sud d'Eysturoy	1967
Vestmanna	1235	24	52	Streymoy	Streymoy	1892
Sørvágur	1202	13	84	Vágar i Mykines	Vágar	1915
Sjóvar	1065	31	33	Eysturoy	Sud d'Eysturoy	1896
Hvalba	674	19	40	Suðuroy i Lítla Dímun	Suðuroy	1878
Eiði	725	19	37	Eysturoy	Nord d'Eysturoy	1892
Kvívík	592	13	49	Streymoy	Streymoy	1913
Sandur	520	12	48	Sandoy	Sandoy	1930
Skopun	461	56	9	Sandoy	Sandoy	1930
Hvannasund	413	13	33	Viðoy i Borðoy	Klaksvík	1950
Sumba	363	15	25	Suðuroy	Suðuroy	1908
Viðareiði	361	11	30	Viðoy	Norðoyar	1950
Porkeri	319	24	14	Suðuroy	Suðuroy	1908
Skálavík	139	6	29	Sandoy	Sandoy	1930
Kunoy	146	4	35,5	Kunoy	Norðoyar	1931
Húsavík	110	5	26	Sandoy	Sandoy	1930
Hov	101	12	10	Suðuroy	Suðuroy	1920
Fámjin	79	9	13	Suðuroy	Suðuroy	1908
Skúvoy	42	4	10	Skúvoy i Stóra Dímun	Sandoy	1930
Fugloy	37	4	11,2	Fugloy	Norðoyar	1932