Llosa de pedra
Una llosa de pedra o, simplement, una llosa és una pedra plana usada en paviments, teulades i altres. Altres definicions precisen una mica més el significat:
- Pedra plana i de poc gruix...[1]
- Pedra plana, relativament prima, de forma rectangular o quasi rectangular...[2]
Etimologia
modifica“Llosa” està documentada des del segle xiii. Derivada del preromà “lausa” (pedra de mineral dur), d'origen incert, probablement indoeuropeu no ibèric.
Documentació
modifica- 1281. Rafal de la Llosa.[3]
- 1285: Hi ha un document curiós que parla de la fugida de Jaume II de Mallorca del castell de Perpinyà. .
| « | Quant lo rey hac dit aço, lo maestre ab son picha martell va obrir e trencar les lloses de la cambra que era enllosada, e devench a aquell lloch hon l'aiguera aquella passava; e troba la ampla, encara mes que nos pensava. El rey En Jaume, qui u viu, tench se per estort. E hagueren mantinent molta aygua de hun çafareig quis tenia prop la paret de la cambra, e gitaren hi tant aygua que tota la ayguera scuraren. E puix lo maestre va entrar dins ab llums de candelles e cercala tota, tro lla jus hon exia fora del castell; e vehe que bell era assats, e que hom ne podia be exir. | » |
| — Crònica de Bernat Desclot; cap CXXXIV | ||
- c.1300? Segons uns versos occitans recordats per Armand de Belvezer, que parlen d'una teulada enllosada:
| « | Qui cubre de lausa,
Cent ans se repausa, So diz Salomos. Qui be no l'afusta, Sa mort y ajusta, Respon li Marcos. |
» |
Traducció aproximada: Diu Salomó: qui fa el sostre de lloses pot reposar cent anys; Marcos li respon: Si no el reforça bé, el sostre, amb bigues i similars és que hi vol morir enterrat.[4]
- 1801. La primera citació en francès és de 1801, en el Diari de Stendhal.
| « | La montée entre la ville basse et la partie haute est très rapide. Il y a des rues qui tournent beaucoup et qui montent assez doucement; il y a ensuite de petits passages avec des espèces de degrés formés par des morceaux de lauze, qui sont absolument droits. Saluées est à dix lieues de Turin, cinq de Pignerol, cinq de Coni, deux et demie de Savigliano, dix de Bra.. | » |
| — STENDHAL. JOURNAL .TEXTE ÉTABLI ET ANOTÉ PAR HENRY DEBRAYE ET LOUIS ROYER. Pàg. 40. | ||
Termes relacionats
modifica
- Llamborda o llambordí
- llicorella
- làpida
- llena
- Lloança, llosanca
- Llosarda. (http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0083744)
- Llenasca. (http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0160495)
En molts dolmens hi ha una o més lloses de pedra de grans dimensions.[6][7]
Les lloses en la construcció
modificaLes aplicacions principals de les lloses com a material de construcció són per a fer paviments i en la construcció de teulades. Però poden ser emprades per a altres usos. Així hi ha:
Hi ha altres aplicacions possibles:
- Construccions de pedra seca: murs, espones, cabanes.
- En algunes llars de foc una llosa forma la base de la llar: la llosa del foc.
- En altars de tipus religiós l'anomenada ara pot ser una llosa, més o menys elaborada o en estat natural.
- En taules rústiques.
Lloses sepulcrals
modificaD'ençà d'èpoques prehistòriques hi ha exemples de tombes cobertes amb una llosa de pedra. Llosa en estat natural o treballada. Aquest significat de tapa d'un sepulcre es va estendre el significat de llosa a tapes funeràries treballades ben diferents de les lloses naturals planes i primes.
- Exemple de la tomba del rei Pere el Gran,[11]
Les lloses de rentar roba
modifica
Poder rentar la roba, com a factor d'higiene, és una necessitat bàsica en les societats civilitzades i, en general, a tot arreu del món. En èpoques primitives - abans de l'aigua corrent, les rentadores i els detergents- calia anar a rentar la roba a la vora del riu o en un safareig.
La roba es rentava a mà, amb sabó (dur o moll) i calia refregar-la i a vegades colpejar-la contra una superfície dura. L'objectiu era de fer penetrar la barreja d'aigua i sabó entre les fibres del teixit per tal d'aconseguir treure tota la brutícia. Les lloses de rentar roba eren lloses de pedra natural escollides per presentar una superfície fina i relativament plana. Les petites irregularitats arrodonides podien ajudar en el procés de fregat.[12][13]
- En alguns casos la superfície de fregar era un atuell de fusta fabricat especialment. Aquest instrument se seguia denominant “llosa”.
- També hi havia “lloses artificials” de planxa metàl·lica ondulada. (Aquestes lloses de metall ondulat han format part, com a instruments de ritme, en bandes de jazz i blues).(Vegeu Washboard)[14]
- El rentat a la pedra de pantalons texans i roba similar és un procés de desbast que utilitza el fregament de parts localitzades de la peça de roba contra una pedra tosca o similar. L'objectiu és aconseguir un canvi d'aspecte de la peça de roba, imitant el desgast natural.
Les lloses en la gastronomia
modificaUn sistema de cuinar els aliments és “a la llosa”. De manera semblant als sistemes de “a la planxa” o “a la graella”, en el procediment de coure a la llosa els aliments crus (carn, peix, verdures…) es posen sobre una llosa calenta damunt del foc. Amb oli, mantega o sagí i tots els aditaments amb què hom vulgui amanir la teca.[15]
- Aquest sistema era més aviat popular en regions dels Pirineus i sovint practicat per pagesos i pastors. Actualment es pot considerar incorporat a la gastronomia general.[16][6][7]
- La mateix llosa de cuinar pot emprar-se, a vegades, per a servir. Traient-la del foc i portant-la a taula. O usant-la directament com a plat. Com que la llosa conserva la calor més que altres estris hom pot gaudir d'aliments a una temperatura més alta i durant més temps.
Les lloses com a parany de caça
modifica
La caça amb llosa, llosella (lloella) o lloseta i encara abeurada[17] és un sistema de prendre animals petits, ocells, mitjançant un parany. Part fonamental del dispositiu és una llosa. Preparar aqueix parany s'anomena “parar la llosa”.[18][19][20]
- Descripció del parany: Una llosa de dimensions adequades es posa en posició alçada i formant un cert angle amb l'horitzontal. La llosa, en posició inestable, és manté dreta mitjançant unes quantes branquetes o bastonets disposats de forma particular. Com aquell qui diu “a punt de disparar-se” (o desparar-se). Un cop parada la llosa cal posar un esquer adequat per a atraure l'animal que hom vol caçar.
- Quan l'animal (ocell, conill…) prova de menjar l'esquer, si toca qualsevol branqueta la llosa li cau damunt i resta atrapat. Aquesta mena de caça és reglamentada a Europa, certs països la prohibeixen.
El terme "llosa" en topònims
modificaA partir del terme llosa i els seus derivats hi ha una munió de topònims.[21][22]
Alguns fan referència a poblacions:
En altres casos els topònims són d'accidents geogràfics:
Vegeu també
modificaReferències
modifica
- ↑ http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0083736
- ↑ Llosa http://dcvb.iecat.net/ Arxivat 2004-08-26 a Wayback Machine.
- ↑ Cosme Aguiló. Toponímia i etimologia. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 74–. ISBN 978-84-8415-421-1.
- ↑ Wendy Pfeffer. Proverbs in Medieval Occitan Literature. University Press of Florida, 1997, p. 24–. ISBN 978-0-8130-1480-7.
- ↑ https://archive.org/details/journalparstendh01stenuoft
- ↑ 6,0 6,1 Francesc Antillach Comabella; Antònia Ortiz Pedrosa Caminades per la Noguera. Cossetània Edicions, 2003, p. 60–. ISBN 978-84-96035-21-8.
- ↑ 7,0 7,1 Anna Borbonet; Jordi Sanglas i Puigferrer Tavertet, el seu terme i els seus noms de lloc. L'Abadia de Montserrat, 1999, p. 100–. ISBN 978-84-8415-110-4.
- ↑ Pablo Collado Trabanco; David Nuño Peña Supervisión de ejecución de acabados, revestimientos y cubiertas. Lex Nova, 2006, p. 125–. ISBN 978-84-7557-180-5.
- ↑ Estructuras metálicas. Reverte, 1980, p. 169–. ISBN 978-84-7146-199-5.
- ↑ Juan José Trujillo Cebrián. Ejecución de faldones en cubiertas. EOCB0208. IC Editorial, 10 desembre 2013, p. 208–. ISBN 978-84-15994-96-1.[Enllaç no actiu]
- ↑ Llosa de la tomba de Pere el Gran http://www.sapiens.cat/ca/notices/2010/07/331.php Arxivat 2016-10-27 a Wayback Machine.
- ↑ Josep Massot i Muntaner. Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Volum XX.: Missions de recerca. L'Abadia de Montserrat, 10 novembre 2010, p. 219–. ISBN 978-84-9883-337-9.
- ↑ QUI TÉ ROBA PER RENTAR?. Icaria Editorial, 16 juliol 2008, p. 13–. ISBN 978-84-9888-017-5.
- ↑ Washing and scrubbing boards http://www.oldandinteresting.com/washboards-history.aspx
- ↑ Primitive Cooking Stuffed Bannock On A Stone https://www.youtube.com/watch?v=mkU1SJ4dNV0
- ↑ La cuina catalana segons Jaume Fàbrega http://blogs.cpnl.cat/enganxat/files/2015/10/La-cuina-catalana-segons-Jaume-F%C3%A0brega.pdf Arxivat 2016-10-28 a Wayback Machine.
- ↑ DCVB
- ↑ Moisés D. Boza. El trampeo y demás artes de caza tradicionales en la península ibérica. Editorial HISPANO EUROPEA, març 2012, p. 4–. ISBN 978-84-255-1446-3.
- ↑ Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, 1. En la imprèmpta de Joseph Torner, 1839, p. 147–.
- ↑ Josep Gironès Descarrega. La cuina més senzilla d'una dona del terròs. Cossetània Edicions, 2005, p. 43–. ISBN 978-84-9791-121-4.
- ↑ Ramon Amigó i Anglès. Introducció a la recerca en toponímia i antroponímia. L'Abadia de Montserrat, 1999, p. 119–. ISBN 978-84-8415-075-6.
- ↑ María Dolores Gordón Peral. Toponimia De Espana / Toponymy of Spain: Estado Actual Y Perspectivas De La Investigacion / Current Status and Prospects of Research. Walter de Gruyter, 2010, p. 201–. ISBN 978-3-11-023348-3.
- ↑ Vicent Ortells. La ciutat preindustrial valenciana: la imatge i la paraula. Publicacions de la Universitat Jaume I, 1997, p. 89–. ISBN 978-84-8021-086-7.