Lluís Argemí i de Martí

Lluís Argemí i de Martí (Manresa, 1873 - 1950), advocat i polític tradicionalista, president de la Diputació de Barcelona i vicepresident de la Mancomunitat catalana.[1]

Infotaula de personaLluís Argemí i de Martí
Luis Argemi.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Luis Argemí y de Martí Modifica el valor a Wikidata
21 octubre 1873 Modifica el valor a Wikidata
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 gener 1950 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Escudo de la provincia de Barcelona.svg President de la Diputació de Barcelona
1943 – 1946
← Antoni Maria Simarro i PuigAntoni Maria Llopis Galofré →
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióJurista, empresari i polític Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista
Falange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata

Diputat pel partit tradicionalista, va guanyar les eleccions de l'any 1907, 1911 i 1915 per diversos districtes de Barcelona. Ocupà el càrrec de diputat des de l'abril de 1911 fins al juny de 1919, data en què finalitzà el període legal d'elecció.

En aquesta etapa formà part de les comissions de Governació, d'Hisenda, d'Instrucció Pública, de Beneficència, de Foment i de la Interprovincial de Mancomunitats.

Després de la Guerra Civil espanyola es va integrar al partit únic del règim[2] i va rebre la medalla de la Vieja Guardia l'any 1943.[3] Durant la dècada de 1940 va ser el cap regional de Catalunya del carlooctavisme (els carlins seguidors de Carles VIII).[4]

De desembre de 1943 fins a gener de 1946, per Decret del Ministeri de la Governació, va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona.[2] La seva presidència es caracteritzà, com totes les d'aquesta època, per la nul·la activitat política, ja que el governador civil era qui fiscalitzava totes les activitats de la Corporació. Com a president es va proposar la defensa dels interessos dels municipis, i també la dels sindicats i la dels gremis. Lluità per mantenir el nivell d'ingressos de la Diputació per fer front a les despeses de manteniment de les institucions a càrrec de la Corporació.

ReferènciesModifica

  1. Biografia al web de la Diputació
  2. 2,0 2,1 Ferrer, Melchor. Historia del Tradicionalismo Español. Volum 28. Editorial Católica Española, 1959, p. 296. 
  3. «La medalla de la Vieja Guardia a 86 camaradas de Barcelona». Hoja del lunes, 1 febrer del 1943, pàg. 1.
  4. «La voz definidora de don Esteban Bilbao». Requetés de Cataluña, maig 1948.


Precedit per:
Antoni Maria Simarro i Puig
President de la Diputació de Barcelona
 

1943–- 1946
Succeït per:
Antoni Maria Llopis Galofré