Lluís Bertran i Besante
Lluís Bertran i Besante (València, 1783 - València, 25 de juliol de 1843)[a] fou un metge valencià d'ideologia liberal,[1] fill de Baltasar Bertran.[2] Va cursar Filosofia a la Universitat de València on va obtenir el grau de batxiller el 1806, per després estudiar Medicina com a deixeble de Fèlix Miquel i Micó[3] i graduar-se el 1811 a la mateixa Universitat. El 1812 tot i no revalidar-se, fou nomenat metge dels hospitals militars,[2] gràcies a la certificació dels anys de pràctiques feta pel seu mestre Fèlix Miquel i Micó. El 1813 l'exèrcit francés va evacuar València i ell va tornar a Tortosa, on es trobava la Divisió de la qual depenia, i el 1814 va marxar a Castella. Prèvia llicència va ser elegit metge titular de Nava de Roa[4] on va romandre fins que el 1820 va ser titular de Benifaió de Falcó.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1783 València |
| Mort | 25 juliol 1843 (59/60 anys) València |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València - medicina (–1811) |
| Activitat | |
| Ocupació | metge |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Baltasar Bertran |
Signatura  | |
El 1822 es va obtindre una plaça de metge segon de l'Hospital provincial, però que li va portar molts problemes pel sou, les intrigues i per problemes polítics; la Junta de Beneficència el va privar de la mateixa dues vegades, als anys 1823 i 1842. Bertran es va presentar també a les oposicions per a metge de banys els anys 1829, 1833 i 1838, però mai no va aprovar.[2]
El 6 de març de 1841, va aparèixer als diaris valencians un anunci[5][2] —que fou el pas inicial en la creació de l'Institut Mèdic Valencià— que deia:
| « | (castellà) Es convida els professors de Medicina, Cirurgia i Farmàcia que aprecien concórrer a casa del que subscriu, carrer de les Monges número u, per tractar de l'establiment en aquesta capital d'un Institut Mèdic Espanyol, igual que es va fundar a Madrid l'any passat i que tants avantatges reporta aquesta ciència en benefici de la humanitat. La reunió serà a les quatre de la vesprada del dilluns vuit del corrent. |
» |
Poc després de fundar l'Institut la seva salut va minvar i va morir el 25 de juliol de 1843.[2] Molts anys després, Peset i Vidal es va encarregar de presentar la vida i obra de Bertran a la Sessió apologètica del 1910.[4]
Publicacions modifica
Va deixar pocs escrits:
- Bertran i Besante, Lluís. Disertación sobre las aguas y baños termales de Villavieja, 1829. (manuscrit).[b][7]
- Bertran i Besante, Lluís. Memoria de la topografia fisico-medica de las aguas medicinales de Aigües de Busot, en la provincia de Alicante, 1838. (manuscrit).[8]
- «Sobre la importancia de las asociaciones en general y sobre las ventajas que podrá tener la creación del Instituto».
- «Agua de la Marquesa».
- «Historia de la vagina y matriz dobles».[c]
Notes modifica
- ↑ La informació consultada sobre aquest metge, assenyala el 1783 i el 1788 com a any de naiximent, però el majoritari és l'any 1783 que és el que s'adopta.
- ↑ Al manuscrit Bertran afirma que les aigües de la Vilavella són anàlogues a les del Mont-Dore, que es caracteritzen perqué hi destaca el «carbonat de sosa» com a component principal, seguit de «muriat de sosa» i «carbonat de calci». Les dades s'expressen en grams per lliura, segons el costum de l'època.[6]
- ↑ «Sobre la importancia de las asociaciones [...]», «Agua de la Marquesa» i «Historia de la vagina y matriz dobles», es varen publicar al Butlletí de l'Institut Mèdic Valencià.
Referències modifica
- ↑ Báguena Cervellera, María José.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Fresquet Febrer, José Luis, 2006, p. 5.
- ↑ «Lluís Bertran i Besante». L'Enciclopèdia. [Consulta: 7 gener 2024].
- ↑ 4,0 4,1 «Luis Bertrán Besante, el fundador del Instituto». Institut Mèdic Valencià (IMV) - Universitat de València. [Consulta: 7 gener 2024]. (castellà)
- ↑ Báguena Cervellera, María José, 2004, p. 64.
- ↑ Torija Isasa, María Esperanza; García Mata, Mercedes; Tenorio Sanz, María Dolores; López Colón, José Luis, 2016, p. 48.
- ↑ Martínez Reguera, Leopoldo, 1896, p. 92, 166. Disertación sobre las aguas y baños Termales de Villavieja.
- ↑ Martínez Reguera, Leopoldo, 1896, p. 129, 289. Memoria de la Topografía físico medica de las Aguas medicinales de Aigües de Busot, en la provincia de Alicante.
Bibliografia modifica
- Fresquet Febrer, José Luis. «El Instituto Médico Valenciano y su Boletín (1841-1896)». A: Institut Mèdic Valencià - Universitat de València - CSIC). Boletín del Instituto Médico Valenciano (1841-1896), 2006, p. 5-25. ISBN 84-370-6623-9. (DVD i pdf) (castellà)
- Báguena Cervellera, María José «El Instituto Médico Valenciano y la difusión de la vacuna». Asclepio [Dpt. d'Història de la Ciència i Documentació - Universitat de València], vol. LVI, núm. 1, 30-06-2004, pàg. 63-64. DOI: asclepio.2004.v56.i1.72 [Consulta: 7 gener 2024]. (castellà)
- Martínez Reguera, Leopoldo. Establecimiento tipográfico «Sucesores de Rivadeneyra» (Biblioteca Virtual d'Andalusia). Bibliografía hidrológico-médica española. 2aparte, 1896 (Manuscritos y biografías). (castellà)
- Torija Isasa, María Esperanza; García Mata, Mercedes; Tenorio Sanz, María Dolores; López Colón, José Luis «Balneario de la Vilavella». Anales de la Real Academia Nacional de Farmacia. Real Academia Nacional de Farmacia [Madrid], vol. 82, núm. extraordinario, 2016, pàg. 38-66. ISSN: 1697-4271 [Consulta: 8 gener 2024]. (html) (castellà)