Viquipèdia

Lluís Marco i Fernández

actor català
(S'ha redirigit des de: Lluís Marco)

Lluís Marco i Fernández (Badalona, 2 d'agost de 1949) és un actor català.

Plantilla:Infotaula personaLluís Marco i Fernández
Imatge
Marco als premis Sonor (2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juny 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, actor de doblatge, actor de televisió, actor de veu, actor de teatre Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsCarles Marco Viñas, Marta Marco i Viñas Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0545798 TMDB (persona): 1149059 Anime News Network (persona): 52340
X: LluisMarco1 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Habitual en les produccions de Televisió de Catalunya, destaca pel personatge de Sergi Llopart a la sèrie Ventdelplà i també pel de doctor Antonio Dávila a Hospital Central i en la seva seqüela, MIR, ambdues emeses per Telecinco en l'àmbit estatal. També és destacable la superproducció d'Antena 3, Hispania, la leyenda. Ha participat també en les sèries 13 anys i un dia i Poblenou per TV3,[1] així com a Dinamita, on feia el paper del doctor Perquè, i a La Lloll, on formava part de la sèrie paròdica Pobre noi.[2]

Amb una extensa trajectòria teatral, ha estat molt lligat professionalment al Teatre Lliure, i en obres com Romeu i Julieta, Soldats de Salamina, Rock'n'roll, Nixon-Frost o Copenhaguen. El 2013 actuà a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya amb Fum, dirigida per Josep Maria Miró Coromina.[3] El 2021 va formar part del muntatge de L'oncle Vània amb el director lituà Oskaras Koršunovas.[4]

Marco ha col·laborat també en nombroses pel·lícules, i ha treballat en programes de ràdio i com a actor de doblatge. De 1983 a 1998 realitza doblatges per TVE i TV3, indistintament en castellà i català, i ha arribat a doblar habitualment a Joe Pesci (com a Un dels nostres i Casino),[5] Clint Eastwood (a Gran Torino),[5] Bruno Ganz (a L'enfonsament),[5] Ben Kingsley,[5] Bob Hoskins,[5] Harvey Keitel, Colm Meaney, Pete Postlethwaite, Geoffrey Rush, Kevin R. McNally o Danny DeVito. Va començar al món del doblatge treballat per a l'estudi Q. T. Lever, fundat per Albert Trifol.[5] Una de les primeres sèries que va doblar va ser Magnum, P.I., en el personatge de T. C. (Roger E. Mosley).[5] Entre altres, ha doblat la pel·lícula Superman 3 (Richard Pryor), i Un cadàver per postres (Peter Falk).[5]

És pare del jugador de bàsquet Carles Marco i de l'actriu Marta Marco.[6]

Filmografia

modifica

Cinema

modifica
Llargmetratges
  • Goliat contra los gigantes (1961)
  • Transeúntes (1994)
  • El caçador furtiu (1995)
  • Gimlet (1995)
  • A tiro limpio (1996)
  • No se puede tener todo (1997)
  • Dones (2000)
  • Mi casa es tu casa (2002)
  • Ilegal (2003)
  • Petit indi (2009)
  • La vida empieza hoy (2010)
  • 23-F: la película (2011)
  • La voz dormida (2011)
  • Ali (2012)
  • Asmodexia (2014)
  • El despertar, com a Pau (2020)[7]
Curtmetratges
  • La ciutat sense ponts (1992)
  • Cocó (2003)
  • Mola ser malo (2005)
  • L'audífon (2011)
  • Hasta mañana (2017)

Televisió

modifica
  • Històries de cara i creu (1986)
  • La dama enamorada (1987)
  • Crònica negra (1988)
  • Qui? (1990)
  • Terranova (1990)
  • Bala perduda (1991)
  • Timon d'Atenes (1991)
  • Quico (1993)
  • El parc (1993)
  • Vostè mateix (1993)
  • Mal de amores (1993)
  • La Lloll (1993)
  • La corona d'espines (1994)
  • Poble Nou (1994)
  • Estació d'enllaç (1995)
  • Laia, el regal d'aniversari (1995)
  • Nissaga de poder (1996)
  • Sitges (1996)
  • Primera jugada (1997)
  • La saga de los Clark (1997)
  • Pepe Carvalho (1999)
  • Dinamita (2000, 2001 i 2003)
  • Hospital Central (2002, 2003, 2004, 2005 i 2006)
  • Temps de silenci (2002)
  • Temps afegit (2002)
  • Mirall trencat (2002)
  • L'orquestra de les estrelles (2003)
  • Jet Lag (2003)
  • Iris TV (2003)
  • El cor de la ciutat (2004)
  • Maigret: La trappola (2004)
  • Un dia, una nit (2006)
  • L'estafador (2007)
  • Ventdelplà (2008, 2009 i 2010)
  • 13 anys i un dia (2008-2009)
  • MIR (2007, 2008 i 2009)
  • Més dinamita (2010)
  • Las chicas de oro (2010)
  • L'edèn (2010)
  • Hispania, la leyenda (2010-2011)
  • Los misterios de Laura (2011)
  • El comisario (2011)
  • Cuéntame cómo pasó (2011)
  • Stamos okupa2 (2012)
  • Moebius (2021)[1]

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 «Al cotxe - Francesc Mauri i Lluís Marco». TV3. [Consulta: 8 abril 2022].
  2. ↑ «Dinamita». Desdelsofà. [Consulta: 1r maig 2025].
  3. ↑ Fondevila, Santi «‘Fum' o les esquerdes d'uns personatges en un món confús». Ara, 23-12-2013.
  4. ↑ «'L'oncle Vània' de Oskaras Koršunovas llega al Teatre Lliure, con Julio Manrique de protagonista» (en castellà). La Vanguardia, 18-11-2021 [Consulta: 8 abril 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «La Vermella - Lluís Marco, la veu de Bruno Ganz i Joe Pesci». 3Cat. [Consulta: 1r maig 2025].
  6. ↑ «Marta Marco cambia los aires de "Ventdelplà" por el verano ibicenco» (en castellà). Diario de Ibiza, 07-08-2007. [Consulta: 14 agost 2013].
  7. ↑ «Estrenem "El despertar", una història triplement apassionada». CCMA.cat, 29-07-2020. [Consulta: 2 agost 2020].

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_Marco_i_Fernández&oldid=35047826»