Lluís Nadal i Oller
Lluís Nadal i Oller (Cassà de la Selva, 14 de març de 1929) és un arquitecte català. La seva producció arquitectònica destaca pel rigor constructiu i la precisió en el desenvolupament en planta.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 març 1929  (95 anys)Cassà de la Selva (Gironès) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Família | |
| Germans | Manel Nadal i Oller i Jordi Nadal i Oller |
Biografia modifica
És germà bessó de l'historiador Jordi Nadal.[2] Va estudiar batxillerat a l'Institut de Girona i al Liceu Francès de Barcelona.[2] Va ingressar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona[3] i el 1957 va obtenir el títol d'arquitecte.[1]
Entre les seves obres trobem el bloc d'habitatges la Vinya a la Zona Franca (1966), el bloc d'habitatges al Carrer Lepant de Barcelona (1968), l'estació d'autobusos de Tarragona (1987), 4 habitatges unifamiliars a la platja de la Fosca de Palamós (1987), l'ETSAV del Vallès (1992) o l'edifici Nexus I (1992) per al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona.[4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Lluís Nadal Oller». [Consulta: 11 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Nadal, Joaquim. «Jordi Nadal: un magisteri particular». [Consulta: 11 gener 2023].
- ↑ Clotet, Lluís «Dues hores amb Lluís Nadal i la seva arquitectura». Quaderns d’arquitectura i urbanisme, 146, 1981, pàg. 1-5 [Consulta: 11 gener 2023].
- ↑ «Arquitectura Catalana: Lluís Nadal Oller». [Consulta: 11 gener 2023].