Obre el menú principal

Lluís Nicolau i Fort (Barcelona, 1887 - 1939) fou un militant anarquista català. Participà amb Pere Mateu i Cusidó i Ramon Casanellas i Lluch en l'atemptat que costà la vida al president del govern espanyol Eduardo Dato e Iradier a Madrid el 8 de març de 1921,[1] comès com a represàlia per haver donat carta blanca al governador civil de Barcelona Severiano Martínez Anido en la persecució de sindicalistes a Barcelona i particularment com a venjança per l'assassinat de Francesc Layret. Fou qui disparà des de la sella del darrere de la moto.

Infotaula de personaLluís Nicolau i Fort
Biografia
Naixement 1887
Mort 1939 (51/52 anys)
Modifica les dades a Wikidata

Un cop escapat de Madrid amb la seva companya Llúcia Forns, es va aixoplugar a Barcelona a la casa d'Amor Archs, d'on marxaria cap a l'Escala i d'ací a Portvendres, per a establir-se definitivament a Berlín (Alemanya). Fou detingut per les autoritats alemanyes el setembre de 1921, i lliurat a les autoritats espanyoles amb la condició que no el condemnessin a mort. Fou jutjat i condemnat a mort l'11 d'octubre de 1923, que li fou commutada per cadena perpètua el 1924, i enviat al penal del Dueso. Sortí en llibertat amb l'amnistia de la Segona República Espanyola i es va establir a Gironella. Fou militant de la FAI però no destacà pas. El 2 de febrer de 1939, en ple èxode republicà un cop acabada la guerra civil espanyola, fou afusellat per les tropes republicanes amb altres emboscats a les Heures de la Quar (Berguedà).

ReferènciesModifica

  1. Carreras, Josep A. «L’atemptat contra el president del govern espanyol Eduardo Dato». Llibertat.cat, 02-03-2015. [Consulta: 22 novembre 2015].

Enllaços externsModifica