Lluís Plantalamor Massanet
Lluís Plantalamor Massanet (Palma, 1949) és un arqueòleg i prehistoriador mallorquí que ha desenvolupat bona part de la seva carrera professional a Menorca.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1949 Palma |
| Activitat | |
| Ocupació | Arqueòleg |
| Organització | Museu de Menorca |
Va ser deixeble de Guillem Rosselló Bordoy, adaptant a la prehistòria menorquina l'esquema cronològic que Rosselló havia desenvolupat per l'illa de Mallorca.[1] La tesi doctoral de Plantalamor, llegida a la Universitat de Barcelona el 1990, tracta sobre l'arquitectura prehistòrica i protohistòrica menorquina, i va ser publicada en forma de llibre pel Museu de Menorca.[2]
Va ocupar el càrrec de director-conservador del Museu de Menorca entre el 1977 i la seva jubilació, el 2014.[3] Sota la seva direcció, el Museu de Menorca va desenvolupar una important línia de recerca sobre la prehistòria de l'illa i de publicació dels resultats obtinguts.[4] És membre fundador de l'Institut Menorquí d'Estudis.[5]
Ha realitzat intervencions arqueològiques a Menorca (Trepucó,[6] Torre d'en Galmés,[7] So na Caçana,[8] sepulcre de Son Olivaret,[9] hipogeus de Biniai Nou,[10] Cornia Nou)[11] a Mallorca (dolmen de Son Real)[12] i les Pitiüses (sepulcre megalític de Ca na Costa).[13] Ha col·laborat amb institucions de Sardenya, com la Universitat de Sàsser, en l'estudi de les relacions mediterrànies a la prehistòria.[14]
Referències modifica
- ↑ Rosselló, G. (1979): La cultura talayótica de Mallorca. Bases para el estudio de sus fases iniciales. Palma.
- ↑ Plantalamor, Ll. (1991): L'arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca 12. Maó.
- ↑ https://www.europapress.es/illes-balears/noticia-director-museu-menorca-jubila-despues-40-anos-cargo-20141110162136.html
- ↑ https://www.museudemenorca.com/ca/recerca/publicacions
- ↑ http://www.ime.cat/Contingut.aspx?IdPub=9104
- ↑ Plantalamor,Ll.; Rita, M. C. (1986): Guia arqueològica del poblat talaiòtic de Trepucó. Consell Insular de Menorca.
- ↑ Plantalamor Ll.; López, A.; Rosselló, G. (1980): Excavaciones arqueológicas en Torre d'en Gaumes (Alayor, Menorca). I: la sepultura megalítica de Ses Roques Llises. Noticiario arqueológico hispánico, 8, 71-140.
- ↑ Plantalamor, Ll. (1986): El Santuario de So na Caçana y las relaciones con el Mediterráneo Central y Occidental. Estratto dei Atti del 2º Convegno di studi “Un milenio di relazioni fina la Sardegna ei Paesi del Mediterraneo".
- ↑ Plantalamor, L., Villalonga, S., & Marqués, J. (2008). Monument funerari de Son Olivaret. Treballs del Museu de Menorca, 30
- ↑ Plantalamor, L., & Marques, J. (2001). Biniai Nou: el megalitisme mediterrani a Menorca. Treballs del Museu de Menorca, 24, 1-188.
- ↑ https://journals.uair.arizona.edu/index.php/radiocarbon/article/view/16962
- ↑ Plantalamor, Ll., Marquès, J. Ramis, D., Moll, I., Villalonga, S. (2004): Son Real: Santa Margalida (Mallorca): informe de l'excavació arqueològica al sepulcre megalític. Treballs del Museu de Menorca, 27. Maó, Menorca: Consell Insular de Menorca.
- ↑ https://www.raco.cat/index.php/Mayurqa/article/viewFile/117584/148773
- ↑ Plantalamor, Ll.; Tanda, G.; Tore, G.; Baldaccini, P.; Del Vais, C.; Depalmas, A.; Marras, G.; Mameli, P.; Mulé, P.; Oggiano, G. & Spano, M. 1999. Cap de Forma (Minorca): la navigazione nel Mediterraneo occidentale dall'età del Bronzo all'età del Ferro. In TANDA, G. (ed.), Archeologia delle isole del Mediterraneo occidentale. Antichità Sarde. Studi e Ricerche 5. Sassari: Università degli Studi di Sassari, Dipartimento di Scicnze Umanistiche e dell'Antichità: 11-160.