Lluís Victori i Companys
Lluís Victori i Companys (Barcelona, 1935) és un religiós i químic català. El 1955 va ingressar a la Companyia de Jesús. Es va doctorar en química a la Universitat Complutense de Madrid, en filosofia a la Universitat de Barcelona i en teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1935  (88/89 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | químic |
Premis
| |
El 1961 començà la seva tasca docent a l'Institut Químic de Sarrià fins a la seva jubilació el 2005, i és president del Patronat de la Fundació Institut Químic de Sarrià i vicepresident del Patronat de la Universitat Ramon Llull. S'ha especialitzat en corrosió de materials i des de 1986 ha col·laborat en programes de seguretat per a centrals nuclears, en el CIEMAT de Madrid i en els programes europeus TECLA i DEMETRA per atenuar la problemàtica dels residus radioactius de les centrals nuclears.[1]
El 1998 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca en l'aplicació de les tècniques electroquímiques de corrent continu i altern al control del comportament de diferents aliatges metàl·lics en medis industrials, i per l'aplicació d'aquestes tècniques a la millora en la seguretat de les centrals nuclears a Catalunya i Espanya.[2]
Referències modifica
- ↑ Biografia Arxivat 2007-07-01 a Wayback Machine. al web de l'IQS
- ↑ Medalles Narcís Monturiol al web gencat.cat