Lluís de Yzaguirre i Maura
Lluís de Yzaguirre i Maura (Barcelona, 1955)[1] és un lingüista català. Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, és investigador i professor de la Universitat Pompeu Fabra[2] i director del Laboratori de Tecnologies Lingüístiques (LATEL).[3] Ha publicat estudis sobre diversos aspectes de la llengua catalana, especialment en àmbits de la terminologia, els corpus lingüístics, l'ortoèpia i els drets lingüístics, però també sobre la relació amb les TIC i la Història. Dins aquesta darrera àrea ha estudiat les interferències fonològiques del català en els escrits autògrafs de Cristòfor Colom[4] i la presència de lèxic d'origen català en el maltès.[5][6] Dins el camp de la internet catalana ha promogut diverses iniciatives, com ara la campanya «Indexem en català», i ha creat la llista de mots que fan servir els cercadors per a detectar les pàgines en llengua catalana.[7]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1955  (68/69 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona - Philosophiæ doctor (1980–1990) Universitat de Barcelona (1978–1980) Universitat de Barcelona (1973–1978) |
| Activitat | |
| Ocupació | traductor, activista polític, escriptor, professor d'universitat, lingüista |
| Ocupador | Universitat Pompeu Fabra (1995–) Universitat de Barcelona (1982–1995) |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 28 març 2022 | Defensem l'escola en català |
| 31 març 2016 | Manifest Koiné |
| Lloc web | latel.upf.edu… |
  | |
Lluís de Yzaguirre és membre fundador del Grup Koiné i de Llengua i República que presideix des de l'any 2020.[8] Conegut esperantòfon[9] i aficionat a l'Scrabble (el 2019 en guanyà el campionat mundial en català[10]), ha escrit, juntament amb Oriol Comas, el diccionari oficial de l'Scrabble en català, editat per Enciclopèdia Catalana.
Biografia
modificaL'any 1971 obtingué el títol de professor de català de la JAEC d'Òmnium Cultural i feu classes per mitjà d'aquesta entitat en diferents centres docents en el període 1972-1980. Com a resultat d'aquesta experiència fou coautor de llibres per a EGB de l'editorial Vicens Vives.[11]
El 1978 va entrar de professor ajudant a la Universitat de Barcelona, on un cop fix va dirigir la implantació d'aules informàtiques i centres d'autoaprenentatge i va dissenyar una estratègia per a catalanitzar tota la documentació administrativa fent servir macros, en una època en què els tractaments de textos encara no disposaven de plantilles.[1] El 1995 va passar al Departament de Traducció i Filologia de la Universitat Pompeu Fabra, on ha col·laborat en projectes de l'Institut de Lingüística Aplicada (IULA) com ara el Corpus Tècnic, l'Observatori de Neologia o el ForensicLab. És el principal artífex de la plataforma d'assessorament ortològic reSOLC-mitjansCat, destinada a orientar els professionals de la llengua oral sobre la fonètica normativa del català estàndard.[1]
El 2004, Lluís de Yzaguirre fou víctima d'una agressió per part d'un vigilant jurat a l'estació de Badalona pel fet d'haver-li demanat que se li adrecés en català. Lluny d'obtenir-ne cap disculpa, fou demandat per agressions pel mateix vigilant i condemnat a pagar multes i indemnitzacions.[12][13][14]
El 2014 participà en la fundació del Grup Koiné i el 2016, en la de l'associació Llengua i República. El 2021 coordinà i edità l'obra coral sobre el Manifest Koiné, Llengua i República, El Manifest Koiné argumentat (Nexum Edicions).
Internet
modificaLa seva campanya «Indexem en català» (1997),[15] que encoratjava els webmasters a incloure metadades a les pàgines web indicant que eren en català (concretament, es tractava d'incloure-hi el metaname 'català'), va permetre començar a comptabilitzar aquesta llengua a la xarxa.[1][16] Més tard, De Yzaguirre va crear la fórmula que va permetre que els primers cercadors AltaVista o Google localitzessin pàgines en català encara que no tinguessin aquelles metadates. Es tractava d'un filtre que consistia a cercar fent servir una sintaxi determinada: +(paraula)+és+(dels quan què). Quan el cercador trobava la paraula desitjada, comprovava si a la mateixa pàgina web hi figurava també l'expressió 'és' i, com a mínim, una de les paraules 'dels', 'quan' o 'què'; si això es complia, volia dir que la pàgina era en català.[16] Ambdues iniciatives varen tenir un gran ressò al seu moment després de ser difoses pel programa de ràdio L'internauta.[1]
Lluís de Yzaguirre va crear també una llista de mots buits del català per als cercadors,[16][3] la qual serveix per a detectar que un document és en català i, alhora, per a negligir totes les paraules gramaticals i altres mots buits a l'hora de generar índexs.
Obra publicada
modificaLa llista següent és una tria resumida de les seves publicacions:
- Influència de l'ús de la llengua primera com a llengua vehicular en l'ensenyament: plantejaments, reflexions i resultats (Tesi dirigida per Antoni Maria Badia i Margarit), 1980
- L'estructura sil·làbica del català central (Tesi doctoral dirigida per Joaquim Rafel i Fontanals), 1990
- Diccionari oficial de l'Scrabble® en català (amb Oriol Comas), 2000
- Diccionari ortològic català (coautor), 2000
- Parlant de llengua amb nens i nenes (coautor), 2006
- Grup Koiné: Llengua i República, El Manifest Koiné argumentat (editor), 2021
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Gordillo, Saül. «Lluís de Yzaguirre». saul.cat, 13-08-2015. [Consulta: 21 novembre 2022].
- ↑ «De Yzaguirre Maura, Lluis». upf.edu. UPF. Arxivat de l'original el 2021-12-05. [Consulta: 21 novembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 «Llista de mots buits del català». latel.upf.edu. UPF, 1997. [Consulta: 21 novembre 2022].
- ↑ de Yzaguirre, Lluís. «Aproximació lexicomètrica a les interferències de base fonològica en els escrits autògrafs de Cristòfor Colom» (PDF). Simposi internacional colombí sobre la llengua materna de Cristòfor Colom, 2006. [Consulta: 21 novembre 2022].
- ↑ Tubella, Jordi. «La sorprenent i desconeguda petjada del català a la llengua maltesa». elnacional.cat. El Nacional, 06-08-2022. [Consulta: 15 novembre 2022].
- ↑ Alzina i Bilbeny, Pere «La influència de la llengua catalana en els noms d'ocell maltesos» (PDF). Terminàlia. IEC, núm. 4 (2011), 28-10-2011, pàg. 19-24. ISSN: 2013-6692 [Consulta: 15 novembre 2022].
- ↑ Gordillo, Saül. «Activistes per la llengua». A: Nació.cat. Barcelona: Mina, 2007, p. 84-86. ISBN 978-8496499669.
- ↑ Surroca, Bernat. «Koiné, contra els "intel·lectuals orgànics del bilingüisme"». naciodigital.cat. Nació Digital, 26-10-2021. [Consulta: 21 novembre 2022].
- ↑ «Nova edició del Congrés Català d’Esperanto». castelldefelscultura.org. Ajuntament de Castelldefels, 16-05-2022. [Consulta: 21 novembre 2022].
- ↑ «Lluís de Yzaguirre guanya el 3r Campionat Mundial de Scrabble Duplicat en català». mundialscrabble.cat, 30-11-2019. [Consulta: 21 novembre 2022].
- ↑ «Portal de Producció cientifica». [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ Ducros, Joan. «Històries de la Renfe». joanducros.net. Corpus Literari Ciutat De Barcelona, desembre 2004. [Consulta: 21 novembre 2022].
- ↑ «Un professor de la Pompeu Fabra és emmanillat a l'estació de Renfe de Badalona per un vigilant a qui havia demanat que parlés en català». vilaweb.cat. VilaWeb, 24-12-2004. [Consulta: 21 novembre 2022].
- ↑ «Suport al professor emmanillat a l'estació de Renfe per parlar en català». omnium.cat. Òmnium Cultural, 29-12-2004. [Consulta: 21 novembre 2022].
- ↑ «Indexem en català». latel.upf.edu. UPF, 1997. [Consulta: 21 novembre 2022].
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Partal, Vicent. «El català a la xarxa: història i raons d'un cas d'èxit». softcatala.org. Softcatalà, 19-04-2004. [Consulta: 21 novembre 2022].