Lluïsa Duran Cama
Lluïsa Duran Cama (Sant Feliu de Guixols, 1899 - La Bisbal, 1983) Va ser una llibretera i activista política i cultural catalana represaliada pel franquisme.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1899  Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) |
| Mort | 1983 (83/84 anys) la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Catalanisme i anarquisme |
| Activitat | |
| Ocupació | llibreter |
| Família | |
| Pare | Narcis Duran Juera |
Nascuda a Sant Feliu de Guixols, va ser filla de Narcís Duran Juera i Cristina Cama. El seu pare, pedagog, maçó, anticlerical, federalista, promotor del cooperativisme i de l'Escola racionalista, va ser alcalde de Sant Feliu durant el període 1912-1919.[2] El fet de créixer en una família de mentalitat oberta, va permetre a Lluïsa Duran no patir discriminació per raó de sexe i poder adquirir un gran bagatge cultural. Del 1920 al 1927, va exercir de mestra auxiliar a les escoles municipals.
El 1926 es va casar amb el músic Gaietà Hugas Callol, fill de de Juan Hugas Pascual, alcalde de l'Escala. El seu padrí de noces va ser Josep Irla i Bosch. El 1927 va néixer el seu fill Joan Hugas Duran, que el 1981 va esdevenir el primer alcalde democràtic de l'Escala.[3]
El 1931, la parella Hugas-Duran es va traslladar a La Bisbal d'Empordà per fer-se càrrec de la llibreria Bahí, a les voltes, que des de llavors es va anomenar Llibreria Hugas.[4]
Durant la Guerra Civil espanyola, les seves idees federalistes i catalanistes, la van portar a col·laborar com a secretària del sindicat CNT.
El 1939, amb la derrota del Bàndol Republicà, va ser detinguda, rapada, humiliada i passejada, entre dos guàrdies civils, pels carrers de la Bisbal, essent la única dona d'aquella ciutat que va ser sotmesa a un consell de guerra sumaríssim, acusada de rebel·lió militar i condemnada a presó perpètua. Va estar reclosa a les presons de Girona (Seminari i Adoratrius), a la presó de dones de Les Corts de Barcelona, a la presó de Palma de Mallorca i a la Presó d'Amorabieta, coneguda com El cementerio de las vivas.[5] El 1945 li van commutar la pena i va tornar a la Bisbal amb llibertat vigilada fins al 1961.[6]
Durant la dictadura franquista, va tornar a la seva feina de llibretera i malgrat la repressió, la llibreria Hugas va esdevenir com una petita biblioteca on es feien tertúlies culturals i s'hi podien trobar escrits en català.
Abans de morir, el 1983, va deixar escrites unes memòries en català, que es conserven a l'Arxiu Comarcal del Baix Empordà, on quedava reflectit el seu pensament humanista i les seves vivències a la presó.[7]
El 2017, La Bisbal de l'Empordà la va homenatjar donant el seu nom a la biblioteca.[8][9]
Referències
modifica- ↑ Fundació Irla. «Pilar Francès: "Lluïsa Duran va ser durament represaliada pel franquisme"», 22-05-2024. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ Bussot i Liñon, Gerard. Gent d'un segle, Sant Feliu de Guixols 1900-2000 (401 apunts biogràfics). Sant Feliu de Guixols: Ajuntament de Sant Feliu de Guixols, Arxiu Municipal, Diputació de Girona. ISBN 9788493859305.
- ↑ «Presentació de la biografia de les nissagues Hugas i Duran». [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ Bartis, Cristina Vilà. «Un llibre rescata la memòria del músic l'escalenc Gaietà Hugas Callol» (en castellà), 30-05-2024. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ «La prisión de mujeres de Amorebieta» (en castellà), 21-10-2020. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ «LLuïsa Duran Camas - Consell de Guerra sumaríssim 1939 Causa 000033 Ref. 53195 Tribunal Militar Tercer de Barcelona». Gentcat - Arxiu Nacional de Catalunya, última actualització 1-4-24. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ Linnell, Jordi Camps i. «Lluïsa i Rosi, amistat a les presons de Franco», 02-06-2024. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ «Biblioteca Lluïsa Duran - La Bisbal d'Empordà». [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ Trillas, Joan. «La Bisbal ret homenatge a Lluïsa Duran - 07 nov 2018», 03-06-2024. [Consulta: 3 juny 2024].