Lluïsa de Guzmán
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Lluïsa de Guzmán (Huelva 1613 - Lisboa 1666), reina consort de Portugal (1640-1656) i regent del regne (1656-1662).
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Luisa María Francisca de Guzmán y Sandoval 13 octubre 1613 Sanlúcar de Barrameda |
| Mort | 16 novembre 1666 (53 anys) Lisboa (Portugal) |
| Sepultura | Convent de Sant Vicenç de Fora |
| Reina consort de Portugal | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Altres | |
| Títol | Reina consort de Portugal Duquessa |
| Família | Ducat de Medina-Sidonia |
| Cònjuge | Joan IV de Portugal (1633–) |
| Fills | Caterina de Bragança, Pere II de Portugal, Anna de Bragança, Alfons VI de Portugal, Teodosi de Bragança, Joana de Bragança, Manuel de Bragança |
| Pares | Juan Manuel Pérez de Guzmán y Silva i Juana de Sandoval |
| Germans | Alonso Pérez de Guzmán y Gómez de Sandoval |
 | |
Orígens familiars i núpciesModifica
Filla de Juan Manuel Pérez de Guzmán, duc de Medina-Sidonia es casà el 1633 a Elvas amb el rei Joan IV de Portugal. D'aquesta unió nasqueren:
- l'infant Teodosi de Portugal (1634-1653), príncep de Brasil i duc de Bragança
- la infanta Anna de Bragança (1635)
- la infanta Joana de Bragança (1636-1653)
- la infanta Caterina de Bragança (1638-1705), casada el 1662 amb Carles II d'Anglaterra
- l'infant Manuel de Bragança (1640)
- l'infant Alfons VI de Portugal (1643-1683), rei de Portugal
- l'infant Pere II de Portugal (1648-1706), rei de Portugal
Ambició política i regènciaModifica
Fou una dona ambiciosa, tot i el seu origen estranger dirigí la política del seu marit durant la rebel·lió portuguesa de 1640 que aconseguí restaurar la monarquia portuguesa i s'acabà amb la plena independència de Portugal respecte a la Corona de Castella.
A la mort del seu marit el 1656, i durant la minoria d'edat del seu fill, fou nomenada regent del regne. A la majoria d'edat del rei Alfons VI de Portugal continuà exercint la regència per la inestabilitat mental del rei.
Durant la guerra de Restauració portuguesa fou la responsable de l'èxit diplomàtic de l'aliança establerta amb Anglaterra. Lluïsa va supervisar les victòries militars contra la Corona de Castella a la Batalla d'Ameixial el 8 de juny de 1663, així com a la batalla de Montes Claros el 7 de juny de 1665. Gràcies a aquestes derrotes castellanes aquest regne reconegué la independència de Portugal el 13 de febrer de 1668 amb el tractat de Lisboa.
El 1662, el comte de Castelo-Melhor va veure l'oportunitat de guanyar poder a la cort fent-se amic del jove rei. Per això, va convèncer el monarca que la seva mare intentava usurpar el poder i exiliar-lo de Portugal. Com a resultat d'aquesta intriga, Alfons va prendre el control del regne i va enviar la seva mare a un convent, prop de Lisboa, on morí el 6 de novembre de 1666.
| Precedida per: Joan IV com a rei de Portugal |
Regent de Portugal 1656–1662 |
Succeïda per: Pere de Portugal |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluïsa de Guzmán |