Lluna nova (pel·lícula)
Lluna nova (títol original en anglès His Girl Friday)[1] és una comèdia estatunidenca de 1940 dirigida per Howard Hawks i interpretada per Cary Grant i Rosalind Russell. Destaca per la rapidesa del seu ritme i diàlegs.[2][3]
His Girl Friday  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Fitxa | |
| Direcció | Howard Hawks |
| Protagonistes | Cary Grant Rosalind Russell Ralph Bellamy Gene Lockhart Porter Hall Ernest Truex Cliff Edwards John Qualen Abner Biberman Billy Gilbert Roscoe Karns Regis Toomey Frank Orth Helen Mack Pat West Edwin Maxwell Alma Kruger Ann Doran Clarence Kolb Frank Jenks Irving Bacon Pat Flaherty Pat West Harry C. Bradley Ralph Dunn Earl Dwire Delmar Watson Wade Boteler James Millican Edmund Cobb Gene Morgan Marion Martin
|
| Producció | Howard Hawks |
| Guió | Charles Lederer, Charles MacArthur i Ben Hecht |
| Música | Sidney Cutner i Felix Mills |
| Fotografia | Joseph Walker |
| Muntatge | Gene Havlick |
| Productora | Columbia Pictures |
| Distribuïdor | Columbia Pictures, Netflix i Vudu |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 11 gener 1940 |
| Durada | 90 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | The Front Page |
| Gènere | comèdia romàntica, comèdia de segones núpcies, comèdia dramàtica i drama |
| Tema | pena de mort i periodisme |
           
| |
És un remake de la pel·lículade Lewis Milestone Primera plana (1931), que al seu temps era una adaptació d'una comèdia de Broadway amb el mateix nom de Charles Lederer, Ben Hecht i Charles MacArthur. El 1974 Billy Wilder també en faria una altra versió de la mateixa història a The Front Page.[4]
Aquesta turbulenta i grandiosa comèdia de Hawks retrata amb meticulositat la mitologia i les circumstàncies que imperaven als Estats Units dels anys 30. Era l'època de la depressió econòmica, en la que la corrupció i les conductes mafioses estaven a l'ordre del dia, deixant una petjada evident a la pel·lícula, que llança una freda mirada sobre el món sense moral. També es potencia el mite que el periodista és capaç d'esclarir els assumptes més tèrbols.
En aquell temps es produïren infinitat de pel·lícules ambientades en redaccions i protagonitzades per periodistes. També, a mitjans de la dècada hi comencen a aparèixer dones que es dedicaven a aquesta professió i que s'encaraven als col·legues del sexe oposat des d'una posició d'igualtat. D'aquesta manera, la primera versió era protagonitzada per dos homes (Adolphe Menjou i Pat O'Brien, mentre que en aquesta segona el conflicte es converteix en una guerra de sexes que resulta divertida i dinàmica en part gràcies a les trepidants lluites dialèctiques, els diàlegs sobreposats i el comportament accelerat i carregat d'agudesa de Rosalind Russell i Cary Grant.
La comèdia romàntica assentaria les seves bases al següent decenni i es convertiria en una de les especialitats de Hawks, que ja l'havia tractat a Quina fera de nena! amb Katharine Hepburn i Cary Grant. Hawks també va utilitzar un subgènere nascut a mitjans dels 30 que eren les comèdies de segones bodes, en els quals es reflectien els problemes relacionats amb l'emancipació. Generalment solien acabar amb la reconciliació i la renúncia de la dona a la seva carrera. Pel que fa a Lluna nova, l'ofici compartit per ambdós membres permet que aparquin les seves diferències.
Argument
modificaHildy Johnson (Rosalind Russell) és la millor reportera del diari Morning Post. Quan la periodista anuncia que deixarà el periodisme per casar-se, formar una família i dedicar-se a les tasques de la llar, Walter Burns (Cary Grant), que és alhora l'editor del diari i el seu exmarit, es negarà a acceptar-ho. Burns farà servir tota mena de trucs per intentar retenir-la a la seva plantilla i, de passada, intentarà reconquerir el cor de Hildy. Al final, serà més fort el seu instint periodístic i l'amor per Burns que no pas la idea d'una vida tancada a casa.[5][6][7]
Repartiment
modifica- Cary Grant: Walter Burns
- Rosalind Russell: Hildegard "Hildy" Johnson
- Ralph Bellamy: Bruce Baldwin
- Alma Kruger: Mrs. Baldwin, mare de Bruce
- Gene Lockhart: Xèrif Peter B. Hartwell
- Clarence Kolb: Mayor Fred
- Abner Biberman: Louis "Diamond Louie" Palutso
- John Qualen: Earl Williams
- Helen Mack: Mollie Malloy
- Porter Hall: reporter Murphy
- Ernest Truex: reporter Roy V. Bensinger
- Cliff Edwards: reporter Endicott
- Roscoe Karns: reporter McCue
- Frank Jenks: reporter Wilson
- Regis Toomey: reporter Sanders
- Frank Orth: Duffy
- Billy Gilbert: Joe Pettibone
- Arthur Pat West: Warden Cooley
- Edwin Maxwell: Dr. Max J. Eggelhoffer
Referències
modifica- ↑ Títol en català a Ésadir.cat
- ↑ «Librarian Announces National Film Registry Selections (March 7, 1994) - Library of Congress Information Bulletin». [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Complete National Film Registry Listing». [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ Grindon, 2011, p. 96.
- ↑ Lluna nova a SensaCine (castellà)
- ↑ Lluna nova a FilmAffinity (castellà)
- ↑ Lluna nova a De cine 21 (castellà)
Bibliografia
modifica- Birmingham, Stephen. "The rest of us" The rise of America's eastern European Jews. Boston: Little, 1984. ISBN 0316096474 [Consulta: 21 maig 2019].
- Bogdanovich, Peter. Who the Devil Made it: Conversations With Legendary Film Directors. Nova York: The Ballantine Publishing Group, 1997. ISBN 9780307817457 [Consulta: 29 octubre 2018].
- Bordwell, David. Narration in the Fiction Film. Madison, Wisconsin: The University of Wisconsin Press, 1985. ISBN 978-0299101701.
- Howard Hawks: New Perspectives. Londres: Palgrave, 2016. ISBN 9781844575411.
- Danks, Adrian. «'Ain't There Anyone Here for Love?' Space, Place and Community in the Cinema of Howard Hawks». A: Howard Hawks: New Perspectives. Londres: Palgrave, 2016, p. 35–38. ISBN 9781844575411.
- Dibbern, Doug. «Irresolvable Circularity: Narrative Closure and Nihilism in Only Angels Have Wings». A: Howard Hawks: New Perspectives. Palgrave, 2016, p. 230. ISBN 9781844575411.
- Fetherling, Doug. The Five Lives of Ben Hecht. Toronto: Lester and Orpen Ltd, 1977. ISBN 978-0919630857.
- Grindon, Leger. The Hollywood romantic comedy: Conventions, history, controversies. Oxford: Wiley-Blackwell, 2011. DOI 10.1002/9781444395969. ISBN 9781405182669.
- Haskell, Molly. From Reverence to Rape: The Treatment of Women in the Movies. Chicago: The University of Chicago Press, 1974. ISBN 978-0226318844.
- Martin, Jeffrey Brown. Ben Hecht: Hollywood Screenwriter. Ann Arbor, Michigan: UMI Research Press, 1985. ISBN 978-0835715713.
- Mast, Gerald. Howard Hawks, Storyteller. Nova York: Oxford University Press, 1982. ISBN 978-0195030914.
- McCarthy, Todd. Howard Hawks: The Grey Fox of Hollywood. Nova York: Grove Press, 1997. ISBN 978-0802115980.
- McElhaney, Joe. «Red Line 7000: Fatal Disharmonies». A: Howard Hawks: New Perspectives. Londres: Palgrave, 2016, p. 199. ISBN 9781844575411.
- McElhaney, Joe «Howard Hawks: American Gesture». Journal of Film and Video, 58, 1–2, Spring–Summer 2006, pàg. 31–45.
- Neale, Steve. «Gestures, Movements and Actions in Rio Bravo». A: Howard Hawks: New Perspectives. Londres: Palgrave, 2016, p. 110. ISBN 9781844575411.
- Phillips, Gene. Some Like It Wilder: The Life and Controversial Films of Billy Wilder. Lexington, Kentucky: The University Press of Kentucky, 2010, p. 308. ISBN 9780813125701 [Consulta: 7 agost 2018].
- Schlotterbeck, Jesse. «Hawks's 'UnHawksian' Biopic: Sergeant York». A: Howard Hawks: New Perspective. Londres: Palgrave, 2016, p. 68. ISBN 9781844575411.