Obre el menú principal

Llorenç II de Mèdici

(S'ha redirigit des de: Lorenzo II de Médici)

Llorenç de Mèdici, també anomenat Llorenç de Pere de Mèdici ( Florència, República de Florència 1492 - Careggi 1519), fou un membre de la casa dels Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1516 i 1519, duc d'Urbino en els mateixos anys.

Infotaula de personaLlorenç II de Mèdici
Portrait of Lorenzo di Medici.jpg
Nom original (it) Lorenzo di Piero de' Medici
Biografia
Naixement 12 setembre 1492
Florència (Itàlia)
Mort 4 maig 1519 (Gregorià) (26 anys)
Careggi Tradueix
Causa de mort Causes naturals (Sífilis)
Lloc d'enterrament Sagristia Nova
Tomb of Lorenzo de' Medici, Duke of Urbino Tradueix
Activitat
Ocupació Estadista, condottiero i polític
Altres
Títol Duc
Família Mèdici
Cònjuge Magdalena de la Tour
Fills Caterina de Mèdici
Alexandre de Mèdici
Pares Pere II de MèdiciAlfonsina Orsini Tradueix
Germans Clarice de Mèdici
Cronologia
1494-1512exili

Escut d'armes Llorenç II de Mèdici

Find a Grave: 91925610
Modifica les dades a Wikidata

És anomenat Llorenç II de Mèdici per a diferenciar-lo del seu avi Llorenç el Magnífic. Nicolau Maquiavel li dedicà la seva obra El príncep.

Orígens familiarsModifica

Va néixer el 12 de setembre de 1492 a la ciutat de Florència sent fill de Pere II de Mèdici i Alfonsina Orsini. Fou néta per línia paterna de Llorenç el Magnífic i Clarice Orsini, i per línia materna de Roberto Orsini i Caterina Sanseverino. Fou germà, així mateix, de Clarice de Mèdici, casada amb Filippo Strozzi el Jove.

TítolsModifica

De jove va viure a la ciutat de Roma, on la família Mèdici va traslladar-se després que el seu pare Pere II de Mèdici fos expulsat del govern l'any 1494 a causa d'una revolta popular instigada per Girolamo Savonarola. El 1512 aconseguí retornar a Florència gràcies a l'ajut del papa Juli II i la Santa Lliga, observant com els seus oncles Giovanni di Lorenzo de Mèdici (futur papa Lleó X) i Julià de Mèdici-Nemours aconseguiren el poder. Finalment, a la mort d'aquest últim, fou nomenat senyor de Florència.

El seu oncle Giovanni di Lorenzo de Mèdici el nomenà l'any 1516 duc d'Urbino, títol que arrabassà al seu enemic Francesc Maria I della Rovere, càrrec que va mantenir fins al 1519, quan aquest recuperà el títol. Fou ferit en la batalla pel control del Ducat d'Urbino, i morí a Careggi, prop de Florència, el 4 de maig de 1519. Posteriorment fou enterrat a la Basílica de Sant Llorenç de Florència.

Núpcies i descendentsModifica

Es casà el 13 de juny de 1518 a Amboise (Regne de França) amb Magdalena de la Tour, filla de Joan III de la Tour i Joana de Borbó-Vendome. D'aquesta unió tingueren una filla:

Enllaços externsModifica