Los jóvenes viejos

pel·lícula de 1962 dirigida per Rodolfo Kuhn

Los jóvenes viejos és una pel·lícula de l'Argentina en blanc i negre dirigida per Rodolfo Kuhn i protagonitzada per María Vaner i Alberto Argibay. Va ser estrenada a Buenos Aires el 5 de juny de 1962 i va resultar guanyadora del Premi Cóndor de Plata a la millor pel·lícula de 1963 i fou candidata per Argentina a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, però finalment no fou nominada.[1] Gran part de la pel·lícula es va filmar a la ciutat de Mar del Plata, amb escenes d'exteriors a Playa Grande, la Barranca de los Lobos, etc.

Infotaula de pel·lículaLos jóvenes viejos
Fitxa
DireccióRodolfo Kuhn Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMarcelo Simonetti Modifica el valor a Wikidata
GuióRodolfo Kuhn Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSergio Mihanovich Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRicardo Aronovitch Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAntonio Ripoll
Gerardo Rinaldi
ProductoraArtistas Argentinos Asociados Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1962 Modifica el valor a Wikidata
Durada106 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0188011 Filmaffinity: 234372 Letterboxd: the-old-young-people Allmovie: v229353 Modifica el valor a Wikidata

En una enquesta de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí duta a terme pel Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken l'any 2000, la pel·lícula va aconseguir el lloc 38.[2]

Temàtica i context modifica

Los jóvenes viejos és una pel·lícula precursora del que en aquesta dècada hauria de dir-se «el nou cinema Hispanoamericà». Rodolfo Kuhn, al costat d'altres directors de cinema argentins com Manuel Antín, Fernando Ayala i Leopoldo Torre Nilsson, van plantejar per aquest llavors un cinema més dens i concentrat en els conflictes existencials urbans, l'abordatge estava molt influït per la filosofia existencialista, per la Nova Moral Sexual, el psicoanàlisi i la consolidació a l'Argentina d'una gran classe mitjana urbana nativa encara que de molt recents orígens europeus.

Aquesta pel·lícula aborda, precisament, l'emergència des de fins de la dècada de 1950 de la joventut com a sector social amb dinàmica i conflictes específics, a tot el món, i la manera en què aquest procés es desenvolupava a l'Argentina. Així mateix es llança una mirada sobre la cultura de masses amb algunes seqüències en un estudi de televisió (Canal 7 de Buenos Aires) i sets publicitaris, motivades pel treball dels protagonistes; és un tema sobre el qual tornarà més decididament la següent pel·lícula de Kuhn, Pajarito Gómez (1965), que constitueix una poderosa sàtira de la indústria discogràfica.

Actors modifica

  1. María Vaner ___ Sônia
  2. Alberto Argibay ___ Roberto
  3. Emilio Alfaro ___ Carlos Hugo
  4. Jorge Rivera López ___ Ricardo
  5. Marcela López Rey ___ Chiche
  6. Graciela Dufau ___
  7. Beatriz Matar ___ Beatriz
  8. Anita Larronde ___ Marilu
  9. Horacio Nicolai
  10. María Eugenia Daguerre
  11. Santángelo
  12. Enrique García Fuertes
  13. Blanca Victorica
  14. Flora Blum
  15. Alejandra Kliment
  16. Sarita Rodríguez

Premis modifica

Referències modifica

  1. Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences
  2. «Las 100 mejores del periodo 1933-1999 del Cine Argentino». La mirada cautiva. Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken [Buenos Aires], 3, 2000, pàg. 6–14. Arxivat de l'original el 21 de novembre de 2022 [Consulta: 21 novembre 2022].

Enllaços externs modifica