Louis François Antoine Arbogast

matemàtic francès

Louis François Antoine Arbogast (Mutzig, Baix Rin, 4 d'octubre del 1759 - Estrasburg, Baix Rin, 18 d'abril del 1803), fou un matemàtic francès conegut pel seu càlcul de les derivades.

Infotaula de personaLouis François Antoine Arbogast
Antoine Arbogast.png
Portada del Du Calcul des Dèrivations publicat el 1800 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 octubre 1759 Modifica el valor a Wikidata
Mutzig (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 abril 1803 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Estrasburg (França) Modifica el valor a Wikidata
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióCollège de Colmar
École d'Artillerie (Estrasburg)
Universitat d'Estrasburg
Influències
Influències en
Obres destacables
Antoine Arbogast.png
Portada del Du Calcul des Dèrivations publicat el 1800

VidaModifica

No existeix informació concreta sobre la infància i joventut d'Arbogast, ni sobre els seus estudis. Se sap que entorn del 1780 exercia d'advocat al Consell Sobirà d'Alsàcia, fet que permet sospitar que va estudiar dret a la universitat d'Estrasburg.[1]

El 1787 era professor de matemàtiques al Collège de Colmar[2] i el 1789 a l'Escola d'Artilleria d'Estrasburg.[3]

Partidari de les idees revolucionàries, és elegit diputat del Baix Rin a l'Assemblea Legislativa Francesa de 1791 i participarà activament en els treballs del Comitè d'Instrucció Pública.

El 1795 va ser encarregat d'organitzar l'École Centrale du Bas-Rhin, que va substituir la universitat d'Estrasburg. Va ser professor de matemàtiques en aquesta institució fins a la seva mort prematura el 1803.[4]

ObraModifica

L'obra d'Arbogast té tres vessants interessants:[4]

  1. Una reflexió original i profunda sobre els fonaments del càlcul infinitesimal
  2. La invenció d'un mètode de desenvolupament de funcions conegut (sobretot a Anglaterra) com la fórmula d'Arbogast
  3. La creació i conservació d'un important fons de memòries i cartes inèdites de matemàtics francesos del segle XVII

Tal com havia senyalat l'Acadèmia de Berlín, calia establir una noció precisa del que significa infinit en matemàtiques. Arbogast va fer una primera aproximació al tema en un treball de 1789 (mai publicat) presentat a l'Acadèmia de París amb el títol de Mémoire sur de nouveaux principes du calcul différentiel et intégral, indépendendants de la théorie des infinitement-petits et des limites.[5]

Poc després, el 1791, Arbogast va guanyar un premi ofert per l'Acadèmia de Sant Petersburg en el que es considera el principal document sobre el desenvolupament del concepte de continuïtat d'una funció:[6][7] Mémoire sur la nature des Fonctions arbitraires.

El 1800 va publicar el seu llibre principal, Du Calcul des dérivations, que va tenir una forta influència en els matemàtics britànics del segle xix.[8]

ReferènciesModifica

  1. Friedelmeyer (1988), pàgina 35.
  2. Segons Friedelmeyer (1988) ho era des del 1783.
  3. Itard, Dictionary of Scientific Biography.
  4. 4,0 4,1 Friedelmeyer (1988), pàgina 36.
  5. Caramalho Domingues, pàgina 64.
  6. Schubring, pàgina 25.
  7. Caramalho Domingues, pàgina 206.
  8. Friedelmeyer (1989), pàgina 11.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica