Louis de Bouillé
Louis Joseph Amour de Bouillé du Chariol, marquès de Bouillé (Basse-Terre, Guadalupe, 1 de maig de 1769 - París, 20 de novembre de 1850), va ser un general i historiador francès.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r maig 1769  Basse-Terre (Guadalupe) | ||
| Mort | 20 novembre 1850 (81 anys) París | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Militar i historiador | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | tinent general | ||
| Altres | |||
| Títol | Comte | ||
| Fills | René de Bouillé | ||
| Pare | François Claude de Bouillé | ||
| Premis | |||
Biografia
modificaEl seu pare, François Claude de Bouillé, i el seu germà van participar en la Fugida a Varennes avortada de Lluís XVI. Casat el 3 d'abril de 1798 amb Robertine Walsh de Serrant, el seu fill únic, René de Bouillé (1802-1882) esdevingué ministre plenipotenciari al Gran Ducat de Baden, ambaixador a Madrid, gran oficial de la Legió d'Honor i par de França.
Sota la revolució francesa
modificaArticle principal: Revolució Francesa de 1789 Frederic el Gran l'admet a l'Acadèmia de Gentilhomes de Berlín. Als 18 anys, va ser nomenat capità de la cavalleria Reial-Polònia, després general de Mestre-de-camp de dragons i finalment segon major dels hússars de Berdung el 5 de juny de 1790. El 1791 esdevingué tinent coronel i ajudant de camp del seu germà, el cavaller de Bouille. Va tenir l'oportunitat de mostrar la seva valentia en alguns disturbis de 1790 i 1791, a Metz i Nancy, i va salvar la vida de diverses persones. El dia de la detenció del rei Lluís XVI el juny de 1791 a Varennes, Louis de Bouillé era a prop del seu pare i va ser processat com ell en virtut d'un decret de l'Assemblea Nacional.
Emigració
modificaTanmateix, aconseguí emigrar amb el seu pare i esdevingué ajudant de camp del rei Gustav III de Suècia i ajudant general. Després de l'assassinat d'aquest príncep, va anar a l'exèrcit de Condé, va passar al servei de Prússia i va ser ferit en el setge de Magúncia.
El 1793, va aixecar pel seu compte un regiment de cavalleria anomenat British Uhlan Regiment,[1] a la paga i al servei de l'exèrcit britànic. Va lluitar a l'avantguarda de l'exèrcit anglès fins que el seu cos va ser reformat el 1796. Aquell mateix any, quan el comte d'Artois va voler intentar una sublevació, va confiar a Louis de Bouille el comandament en cap de la cavalleria. Després del fracàs d'aquesta expedició, va romandre inactiu fins a l'any 1802. Aleshores va obtenir la seva retirada de la llista d'emigrants i va prendre servei a la seva terra natal l'any 1806.
Sota el Primer Imperi
modificaBouille va tornar a França el 1806 i es va allistar a l'exèrcit de Napoleó I. No tardà en distingir-se i mostrar tanta valentia al setge de Gaète el 1807 que rebé la Legió d'Honor. Adscrit al 9è cos de la Grande Armée, assistí a les batalles lliurades per aquest cos. Al capdavant d'una avantguarda de cavalls lleugers de Linanges-Bavarois, va vèncer el príncep d'Anhalt, va agafar la seva artilleria i va paralitzar tots els seus moviments.
El 1808, va seguir el general Sebastiani a Espanya com a cap d'estat major i va contribuir a l'èxit de la lluita a Ciudad Real. Com a Cap de l'Estat Major del 4t Cos, es va distingir en diferents enfrontaments, sobretot a la batalla d'Almonacid, on va sumar a la reputació de valor i habilitat que havia aconseguit, així com a Baza el 1810 on va derrotar amb 1.200 homes una columna de 5.000 espanyols. Ascendit a general de brigada el 22 de juny de 1810, Bouillé fou nomenat comte de l'Imperi el 2 de setembre del mateix any. Obté el comandament d'un cos de dragons amb el qual derrota el general Freyre el 19 d'abril i el 17 de maig de 1812. Obligat pel mal estat dels seus ulls a abandonar Espanya, és nomenat tinent general al retorn dels Borbó el 31 de desembre de 1814 i jubilat.
Sota la Restauració
modificaQuan els Borbons van tornar a França, Lluís XVIII el va nomenar tinent general inactiu. Com el seu pare, va escriure memòries en tres volums.
Va publicar:
- Vida del príncep Enric de Prússia (1726-1802), (París, 1809);
- Comentaris sobre el príncep de Maquiavel i l'Anti-Maquiavel de Frederic II, 1827;
- Pensaments i reflexions, 1826 i 1851.
- Souvenirs i fragments per servir com a memòries de la meva vida i del meu temps, Bouillé, Louis Joseph Amour, marquès de, 1769-1850.; Lafleur de Kermaingant, Pierre Paul, 1843-1920, París, A. Picard et fils.[2]
Referències
modifica- ↑ Amour Louis C. René comte de Bouillé du Chariol, Mémoires du marquis de Bouillé, avec une notice sur sa vie, des notes et des..., Baudouin Freres, 1821 (lire en ligne [archive]), p. XX
- ↑ Souvenirs et fragments pour servir aux mémoires de ma vie et de mon temps, Paris, A. Picard et fils, 1906 (lire en ligne [archive])
Fonts
modifica- Histoire de la Révolution française de Jules Michelet
- Marie-Nicolas Bouillet i Alexis Chassang (dir.), «Louis de Bouillé» dans Dictionnaire universel d'histoire et de géographie, 1878 (lire sur Wikisource)
- «Louis de Bouillé», dans Charles Mullié, Biographie des célébrités militaires des armées de terre et de mer de 1789 à 1850, 1852
- Service Historique de l'Armée de Terre – Fort de Vincennes – Dossier S.H.A.T. Côte : 7 Yd 797.
- «Cote LH/313/28» [archive], base Léonore, ministère français de la Culture
- Vicomte Révérend, Armorial du premier empire, tom 1, Honoré Champion, libraire, Paris, 1897, p. 120.