Luc Besson

Luc Besson (nascut el 18 de març de 1959 a París) és un director i productor de cinema francès.[1]

Infotaula de personaLuc Besson
Luc Besson WC 2014 (cropped).jpg
(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 març 1959 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
President del jurat del Festival de Canes

← David CronenbergLiv Ullmann → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióProductor de cinema, director de cinema, guionista, actor, escriptor de literatura infantil, muntador i productor delegat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1981 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAnne Parillaud (1986–1991)
Maïwenn (1992–1997)
Milla Jovovich (1997–1999)
Virginie Silla (2004–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJuliette Besson
Satine Besson (en) Tradueix
Talia Besson (en) Tradueix
Shanna Besson (en) Tradueix
Mao Besson Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc weblucbesson.fr Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000108 Allocine: 626 Rottentomatoes: celebrity/luc_besson Allmovie: p81731 TCM: 15481 Metacritic: person/luc-besson TV.com: people/luc-besson
Facebook: LucBessonOfficial Twitter: lucbesson Musicbrainz: 02b643d9-310d-4cb9-8581-b420f3683c15 Discogs: 440414 Modifica el valor a Wikidata

Biografia Modifica

Va néixer a París el 18 de març de 1959. Els seus pares eren instructors de submarinisme, per la qual cosa Besson va passar gran part de la seva infància viatjant per zones turístiques d'Itàlia, Iugoslàvia i Grècia.

Després de treballar com a ajudant de direcció i dirigir quatre curtmetratges, va debutar com a director amb Kamikaze 1999 (1982), un drama visual apocalíptic que es desenvolupa totalment sense diàlegs. Després va venir la pel·lícula del gènere policíac Subway (1985), amb Christopher Lambert i Isabelle Adjani en els papers principals. La seva obra sobre el tema de l'apnea El gran blau (1988) es va convertir en una pel·lícula de culte, però va ser rebutjada majoritàriament per la crítica. Nikita (1991), amb Anne Parillaud, un llargmetratge sobre una jove criminal que rep formació per part dels serveis secrets per convertir-se en una assassina, va tenir tant d'èxit als Estats Units que el director John Badham va rodar el 1993 una segona versió amb el títol de L'assassina (1993). També el documental marí Atlantis (1991) va causar gran impressió per la bellesa de la fotografia.

Besson treballa preferentment amb l'actor francès Jean Reno, que va interpretar el paper principal en El professional (1994). Aquesta pel·lícula va suposar el descobriment de Natalie Portman. A més, Besson destaca per la col·laboració que fa al costat d'Éric Serra, que compon la música de les seves pel·lícules.

La costosa producció de ciència-ficció El cinquè element (1997), amb Bruce Willis i Milla Jovovich en els papers estel·lars, va ser un gran èxit de taquilla. Aquesta ha estat la pel·lícula de pressupost més alt entre totes les gravades fora del circuit de Hollywood, amb aproximadament 80 milions de dòlars i recaptació de 263 milions; va ser elogiada en el Festival de Cinema de Cannes el 1997 i va obtenir set nominacions als premis Cèsar: en guanyà tres, incloent el premi Cèsar al millor director per a Luc Besson, a més del premi BAFTA als millors efectes especials, una nominació a l'Oscar a la millor edició de so i lloances per part de la crítica. A més de Bruce Willis en el paper principal i Milla Jovovich, Gary Oldman va tornar a col·laborar amb Besson en el paper de "dolent".

El 1999 va rodar Joana d'Arc, una pel·lícula de tall històric que recrea la història de la «donzella d'Orleans».

El 2000 Besson va fundar l'empresa Europacorp per produir i distribuir pel·lícules a nivell internacional. El cineasta està interessat en la vida dels joves dels suburbis francesos i crearà una fundació per a això. «Em sembla normal fer alguna cosa pels altres», segons el director.

Amb Arthur i els Minimoys (2006), Besson ha portat a la pantalla gran el conte de quatre volums que ell mateix ha escrit. En la versió en anglès s'escolten les veus de Madonna, Snoop Dogg i David Bowie, entre d'altres.

El director va escriure el guió de Taxi 4 (2007) i participa com a productor en Flora Plum (2010), de la directora Jodie Foster.

El 5 de juny de 2009 va estrenar juntament amb Yann-Arthus Bertrand una pel·lícula anomenada Home, que recopila unes sorprenents filmacions aèries que tracten de conscienciar la població mundial dels problemes ecològics i la ràpida escassetat dels recursos naturals. Perquè aquesta pel·lícula es difongués al més àmpliament possible, havia de ser gratuïta. Un mecenes, el grup PPR, va permetre que ho fos. Europacorp, que la distribueix, es va comprometre a no tenir cap benefici perquè Home no té interès comercial. El seu propòsit principal és evitar esgotar els recursos naturals i impedir una evolució catastròfica del clima de la Terra.

FilmografiaModifica

Filmografia:[2]

Any Títol Com a
Director Guionista Productor
1981 L'Avant Dernier         
1983 Le Dernier combat         
1985 Subway         
1986 Kamikaze      
1988 El gran blau (Le Grand bleu)      
1990 Nikita         
1991 Atlantis         
Cold Moon   
1994 El professional (Léon)         
1997 Nil by Mouth   
El cinquè element (The Fifth Element)      
1998 Taxi      
1999 Joana d'Arc (The Messenger: The Story of Joan of Arc)         
2000 Taxi 2      
The Dancer      
2001 Kiss of the Dragon      
Wasabi: El tracte brut de la màfia (Wasabi)      
Yamakasi      
2002 Asterix & Obelix: Mission Cleopatra
La Turbulence des fluides   
The Transporter      
2003 Cheeky   
Fanfan la Tulipa (Fanfan la Tulipe)      
Les Côtelettes   
Michel Vaillant      
Taxi 3      
2004 District 13      
Taxi      
Els rius de color porpra 2: Els àngels de l'apocalipsi (Les Rivières pourpres II: Les anges de l'apocalypse)      
2005 Angel-A         
Bunker Paradise   
Colour Me Kubrick   
Imposture   
Revolver      
The Three Burials of Melquiades Estrada   
Transporter 2      
Unleashed      
Ze film   
Au suivant!   
2006 L'Arthur i els Minimoys (Arthur et les Minimoys)         
Bandidas      
Love and Other Disasters   
Nuovomondo   
Chanson d'amour (Quand j'étais chanteur)   
Dikkenek   
Tell No One   
2007 Michou d'Auber   
L'Invité   
The Secret   
Taxi 4      
Hitman   
Frontier(s)   
2008 Taken      
Transporter 3      
2009 District 13: Ultimatum      
Home   
Arthur i la venjança d'en Maltazard (Arthur et la Vengeance de Maltazard)         
2010 Des de París amb amor (From Paris with Love)      
Les aventures extraordinàries d'Adèle Blanc-Sec (Les Aventures extraordinaires d'Adèle Blanc-Sec)         
Arthur i la guerra dels mons (Arthur 3: La Guerre des deux mondes)         
2011 The Lady         
Colombiana      
2012 Lockout      
Taken 2      
Transporter: The Series   
No Limit (sèrie de TV)      
2013 Intersections   
The Family         
The Boy with the Cuckoo-Clock Heart   
3 Days to Kill      
The Homesman   
2014 Brick Mansions      
2014 Lucy         
2015 Save Kids Lives    No No
2017 Valerian i la ciutat dels mil planetes (Valerian and the City of a Thousand Planets)         
2019 Anna         

ReferènciesModifica

  1. «Biografia de Luc Besson». The New York Times.
  2. «Filmografia de Luc Besson». The New York Times.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luc Besson