Luci Furi Purpureó

cònsol el 196 aC

Luci Furi Purpureó (en llatí: Lucius Furius Sp. f. Sp. n. Purpureo) va ser un magistrat romà del segle iii aC. Formava part de la gens Fúria, una gens romana d'origen patrici.

Plantilla:Infotaula personaLuci Furi Purpureó
Nom original(la) L. Furius Sp.f.Sp.n. Purpurio Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 230 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Tribú militar
210 aC – 210 aC
Pretor Gàl·lia Cisalpina
200 aC – 200 aC
Cònsol romà
196 aC – 196 aC
Juntament amb: Marc Claudi Marcel
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana i República Romana Modifica el valor a Wikidata
Participà en
200 aCbatalla de Cremona Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPurpurio Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
200 aCTriomf Modifica el valor a Wikidata

Va ser tribú militar l'any 210 aC sota el cònsol Marc Claudi Marcel, i pretor el 200 aC, magistratura durant la qual va rebre la província de la Gàl·lia Cisalpina. Va derrotar els ínsubres i els cenomans que havien posat setge a Cremona sota comandament del cartaginès Hamílcar, batalla en la qual van caure 35.000 gals, entre morts i presoners; Hamílcar i tres capitosts gals també van morir a la lluita. El senat li va concedir una celebració de tres dies i els honors del triomf, encara que això va tenir certa oposició. Durant la pretura, va dedicar dos temples a Júpiter.[1][2]

El 196 aC va ser elegit cònsol amb Marc Claudi Marcel, i amb el seu col·lega va derrotar els bois. Durant el consolat, va dedicar un altre temple a Júpiter.[2]

L'any 189 aC va ser un dels comissionats enviats a l'Àsia després de la victòria de Luci Corneli Escipió sobre Antíoc III el Gran. El 187 aC apareix com a opositor a concedir el triomf a Gneu Manli Vulsó. L'any 184 aC va ser candidat a censor, però no va sortir elegit; s'enfrontava a Luci Valeri Flac i Marc Porci Cató Censorí, que van obtenir el càrrec. L'any 183 aC va ser enviat amb dos senadors més com a ambaixador a la Gàl·lia Transalpina, i és la darrera vegada que apareix esmentat.[2]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). «5. L.Furius». A: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 190. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Smith, William (ed.). «Purpureo, L.Furius». A: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 605-606.