Luci Furi Purpureó
Luci Furi Purpureó (en llatí: Lucius Furius Sp. f. Sp. n. Purpureo) va ser un magistrat romà del segle iii aC. Formava part de la gens Fúria, una gens romana d'origen patrici.
| Nom original | (la) L. Furius Sp.f.Sp.n. Purpurio  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 230 aC antiga Roma |
| Mort | segle II aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
| Tribú militar | |
| 210 aC – 210 aC | |
| Pretor Gàl·lia Cisalpina | |
| 200 aC – 200 aC | |
 Cònsol romà | |
| 196 aC – 196 aC Juntament amb: Marc Claudi Marcel | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana i República Romana |
| Participà en | |
| 200 aC | batalla de Cremona |
| Família | |
| Fills | Purpurio |
| Pares | valor desconegut i valor desconegut |
| Cronologia | |
| 200 aC | Triomf
|
Va ser tribú militar l'any 210 aC sota el cònsol Marc Claudi Marcel, i pretor el 200 aC, magistratura durant la qual va rebre la província de la Gàl·lia Cisalpina. Va derrotar els ínsubres i els cenomans que havien posat setge a Cremona sota comandament del cartaginès Hamílcar, batalla en la qual van caure 35.000 gals, entre morts i presoners; Hamílcar i tres capitosts gals també van morir a la lluita. El senat li va concedir una celebració de tres dies i els honors del triomf, encara que això va tenir certa oposició. Durant la pretura, va dedicar dos temples a Júpiter.[1][2]
El 196 aC va ser elegit cònsol amb Marc Claudi Marcel, i amb el seu col·lega va derrotar els bois. Durant el consolat, va dedicar un altre temple a Júpiter.[2]
L'any 189 aC va ser un dels comissionats enviats a l'Àsia després de la victòria de Luci Corneli Escipió sobre Antíoc III el Gran. El 187 aC apareix com a opositor a concedir el triomf a Gneu Manli Vulsó. L'any 184 aC va ser candidat a censor, però no va sortir elegit; s'enfrontava a Luci Valeri Flac i Marc Porci Cató Censorí, que van obtenir el càrrec. L'any 183 aC va ser enviat amb dos senadors més com a ambaixador a la Gàl·lia Transalpina, i és la darrera vegada que apareix esmentat.[2]
Referències
modifica- ↑ Smith, William (ed.). «5. L.Furius». A: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 190.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Smith, William (ed.). «Purpureo, L.Furius». A: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 605-606.