Luci Minici Natal Quadroni

Luci Minici Natal Quadroni (en llatí Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus) (Barcino, 97 dC – ?) era fill d'un senador que vivia a Bàrcino (l'actual Barcelona) que gaudia d'una bona posició social, ja que el seu pare va arribar a ser senador a Roma i procònsol de la província d'Àfrica (Líbia). Lucius Minicius va ser amic i company de l'emperador Trajà.

Infotaula de personaLuci Minici Natal Quadroni
Biografia
Naixement97 dC Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle II Modifica el valor a Wikidata
Cònsol de l'Imperi Romà
Tribú de la plebs
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarlegat Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLucius Minicius Natalis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Monument a Luci Minici a l'Anella Olímpica de Montjuïc.

Luci Minici també va fer carrera política a Roma, primer com a triumvir monetalis, i va arribar a ser cònsol i procònsol de Líbia,[1] però abans, a l'edat de 32 anys, l'any 129 decideix participar en la 227a Olimpíada o Jocs Hel·lènics de Grècia. Per fer-ho, va abandonar Bàrcino i es va instal·lar a Tàrraco, la ciutat més important de la Tarraconense romana i on se celebraven unes curses de quadrigues classificatòries pels Jocs Olímpics. Tàrraco era, per aquella època, una ciutat d'uns 40.000 habitants amb un circ amb capacitat per a 30.000 persones vingudes d'arreu.[2]

Per guanyar la cursa, Luci Minici va contractar el millor conductor de quadrigues perquè participés en nom seu, ja que les persones de bona posició no baixaven a l'arena del circ, sinó que feien lluitar els seus esclaus. El conductor de quadrigues contractat per Luci va guanyar la cursa i, per tant, es va classificar per anar a Grècia. Allà tornarà a guanyar i per sempre més quedarà la inscripció "Luci Minici, natural de Barcelona, va guanyar la 227 Olimpíada". A l'antiga Grècia, el guanyador d'una cursa no era l'atleta sinó el propietari del carro i els cavalls amb els quals aquest havia competit.[3] De l'esclau que li va fer guanyar tanta glòria no se'n sap ni el nom.

Maria Carme Roca novel·là la vida d'aquest personatge al llibre Barcino publicat el 2009.[4]

Té un carrer dedicat a Barcelona.[5]

ReferènciesModifica

  1. Corpus Inscriptionum Latinarum XI 3002
  2. Duran i Sanpere, Agustí (dir.). Enciclopèdia catalana Aedos: vol I. Barcelona: Aedos, 1975, p. 131. 
  3. Aragón, Alberto. Una relació olímpica de dos mil·lennis: Minicius i Barcelona. (en català), 2015, p. 6. ISBN 978-84-606-97800. 
  4. Roca, Maria Carme. Barcino. Barcelona: Columna, 2009. ISBN 9788466410540. 
  5. carrers, places i jardins. Fundació Barcelona Olímpica. 

BibliografiaModifica