Luci Minici Natal Quadroni
Luci Minici Natal Quadroni (en llatí Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus) (Barcino, 97 dC –?) era fill d'un senador que vivia a Bàrcino (l'actual Barcelona) que gaudia d'una bona posició social, ja que el seu pare va arribar a ser senador a Roma i procònsol de la província d'Àfrica (Líbia). Lucius Minicius va ser amic i company de l'emperador Trajà.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 febrer 96 dC  Barcelona |
| Mort | segle II |
| Tribú de la plebs | |
 Cònsol romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Carrera militar | |
| Rang militar | legat |
| Família | |
| Pare | Lucius Minicius Natalis (en)  |
Premis | |
Luci Minici també va fer carrera política a Roma, primer com a triumvir monetalis, i va arribar a ser cònsol i procònsol de Líbia,[2] però abans, a l'edat de 32 anys, l'any 129 decideix participar en la 227a Olimpíada o Jocs Hel·lènics de Grècia. Per fer-ho, va abandonar Bàrcino i es va instal·lar a Tàrraco, la ciutat més important de la Tarraconense romana i on se celebren unes curses de quadrigues classificatòries pels Jocs Olímpics. Tàrraco era, per aquella època, una ciutat d'uns 40.000 habitants amb un circ amb capacitat per a 30.000 persones vingudes d'arreu.[3]
Per guanyar la cursa, Luci Minici va contractar el millor conductor de quadrigues perquè participés en nom seu, ja que les persones de bona posició no baixaven a l'arena del circ, sinó que feien lluitar els seus esclaus. El conductor de quadrigues contractat per Luci va guanyar la cursa i, per tant, es va classificar per anar a Grècia. Allà tornarà a guanyar i per sempre més quedarà la inscripció "Luci Minici, natural de Barcelona, va guanyar la 227 Olimpíada". A l'antiga Grècia, el guanyador d'una cursa no era l'atleta sinó el propietari del carro i els cavalls amb els quals aquest havia competit.[4] De l'esclau que li va fer guanyar tanta glòria no se'n sap ni el nom.
Maria Carme Roca novel·là la vida d'aquest personatge al llibre Barcino publicat el 2009.[5]
Referències modifica
- ↑ Vides catalanes que han fet història. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2020. ISBN 978-84-297-7884-7.
- ↑ Corpus Inscriptionum Latinarum XI 3002
- ↑ Duran i Sanpere, Agustí (dir.). Enciclopèdia catalana Aedos: vol I. Barcelona: Aedos, 1975, p. 131.
- ↑ Aragón, Alberto. Una relació olímpica de dos mil·lennis: Minicius i Barcelona., 2015, p. 6. ISBN 978-84-606-97800.
- ↑ Roca, Maria Carme. Barcino. Barcelona: Columna, 2009. ISBN 9788466410540.
- ↑ Guinart, Carles; Serra, Joan (il·lustrador). Els papirs de Barcino - Thermopolium Barkelina. (en català). Cardedeu (Barcelona): Círculo Rojo, 2023, p. 304. ISBN 9788411594264.
Bibliografia modifica
- Enric Calpena. Històries de Catalunya. Valls. Cossetània edicions. 2007
- Article Arxivat 2010-08-12 a Wayback Machine.
- Article del Museu d'Història de la Ciutat
- QUBIPÈDIA