Luci Valeri Potit (cònsol 449 aC)

Luci Valeri Potit (llatí: Lucius Valerius Potitus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Valèria, i era de la família dels Valeri Potit. Dionís d'Halicarnàs el fa nét del gran Publi Valeri Publícola i fill de Publi Valeri Publícola cònsol el 460 aC.

Infotaula de personaLuci Valeri Potit
Nom original(la) L. Valerius P.f.P.n. Poplicola Potitus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC (>446 aC) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
449 aC – 449 aC
Juntament amb: Marc Horaci Barbat
Qüestor
446 aC – 446 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma i militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeEarly Roman Republic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaValerii Publicolae (en) Tradueix i Valeri Potit Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsLuci Valeri Potit Modifica el valor a Wikidata
ParesPubli Valeri Publícola II Modifica el valor a Wikidata i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Va ser elegit cònsol junt amb Marc Horaci Barbat l'any 449 aC. Els annals de la gens Valèria diuen que va ser el primer patrici romà que va mostrar oposició als decemvirs i va ser un dels caps polítics que van aconseguir l'abolició del segon decemvirat, presentant-se junt amb Marc Horaci Barbat com a cap del poble contra Api Claudi, després de la mort de Virgínia pel seu pare i quan els plebeus s'havien fet forts al Sacer Mons.

Horaci i Potit van ser els únics membres del senat que els plebeus van acceptar rebre com a ambaixadors i després de l'abolició del decemvirat els dos homes van ser elegits cònsols. En el seu període es van establir la Lex Valeria de provocatione coneguda també com a Lex Valeria Horatia, i la Lex Duilia complementària a l'anterior, que garantia les llibertats de la plebs i els donaven potestat per reclamar qualsevol decisió de qualsevol magistrat.

En les guerres exteriors Potit va derrotar als eques i als volscs, i Horaci als sabins. Els dos exèrcits consulars van tornar a Roma coberts de glòria, però el senat no els va concedir els honors del triomf perquè els considerava traidors a causa de les lleis promulgades, però els hi van concedir els comicis centuriats. L'any 446 aC Valeri Potit va ser qüestor.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III. Londres: John Murray, 1876, p. 514-515.