Lucia de Brouckère
Lucia de Brouckère (Saint-Gilles, Regió de Brussel·les-Capital, 13 de juliol de 1904 - Ixelles, Regió de Brussel·les-Capital, 3 de novembre de 1982) va ser una química, feminista, socialista, membre de la francmaçoneria i activista laica belga, i la primera dona que ha exercit com a professora universitària a Bèlgica en una facultat de ciències.[1][2][3][4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | juliol 1904  Saint-Gilles (Bèlgica) |
| Mort | 3 novembre 1982 (78 anys) Ixelles (Bèlgica) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Lliure de Brussel·les |
| Activitat | |
| Ocupació | química, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat Lliure de Brussel·les |
| Família | |
| Pare | Louis De Brouckère |
Filla del senador socialista Louis de Brouckère, figura insígnia del Partit Obrer Belga (POB), va passar part de la seva joventut exiliada a Londres després de la derrota de 1914. En oposició a la norma de l'època, el seu pare va promoure l'educació de les nenes i recolzà el desig d'aquesta jove intel·lectual d'ingressar a la universitat. Es va convertir en doctora en química el 1927, va anar escalant gradualment els nivells acadèmics i científics, alhora que va contribuir molt a la modernització educativa de la facultat.[5]
Durant la problemàtica etapa dels anys trenta, va presidir el Comitè Mundial de la Dona contra la Guerra i el Feixisme. Després, el 1936, donà suport activament als republicans d'Espanya. Durant la Segona Guerra Mundial, es va veure obligada a exiliar-se de nou. Des de Londres, va participar realitzant investigacions estratègiques, així com dirigint la secció d'indústries químiques del Ministeri d'Afers Econòmics del govern belga. Es va incorporar a la maçoneria als anys seixanta, així com a moltes associacions de militants seculars.[5]
El 1945 fou nomenada professora ordinària de la Universitat Lliure de Brussel·les, esdevenint titular de química general, química analítica i química física. Des del 1958 fou presenta de la Société Belge du Chimie. Va participar en la gestió de la seva facultat, com a vicepresidenta entre 1959 i 1960, i entre 1962 i 1963, i com a presidenta entre 1960 i 1962.[2]
Dins de la Ligue de l'Enseignement et de l'Education permanente, va participar com a vicepresidenta en molts debats a partir del 1964. Va contribuir en particular a la redacció amb Arnould Clausse de la carta de l'escola pluralista i va invertir en la reestructuració de l'associació el 1975. A partir de la seva lluita feminista, recordarem sobretot les seves posicions a favor de l'avortament i la seva contribució a la creació de planificació familiar. També va participar en la creació del Centre d'Acció Secular el 1969.[5]
L'any 1974 es va crear el "Fons Lucia de Brouckère" per a ajudar a joves investigadors en química. I el 1983 es creà la Fundació Lucia de Brouckère per a la difusió de les ciències. Molts dels seus escrits foren reunits pòstumament a l'obra Un hommage a Lucia de Brouckère (1993).[3]
Referències
modifica- ↑ Rokeghem, Suzanne Van; Aubenas, Jacqueline; Vercheval-Vervoort, Jeanne. «Lucia de Brouckère, chimiste». A: Des femmes dans l'histoire en Belgique, depuis 1830. Luc Pire Editions, 2006, p. 145. ISBN 978-2-87415-523-9 [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Gubin, Eliane. «de Brouckère, Lucia (1904-1982)». A: Dictionnaire des femmes belges: XIXe et XXe siècles. Lannoo Uitgeverij, 2006, p. 139-140. ISBN 978-2-87386-434-7 [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ 3,0 3,1 Defosse, Pol. «de Brouckère, Lucia (1904-1982)». A: Dictionnaire historique de la laïcité en Belgique. Luc Pire Editions, 2005, p. 82-83. ISBN 978-2-87415-524-6 [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ van Tiggelen, Brigitte; Apotheker, Jan (ed.); Sarkadi, Livia Simon (ed.). «Lucia de Brouckère (1904-1982)». A: European Women in Chemistry. John Wiley & Sons, 2011, p. 214-220. ISBN 978-3-527-63646-4 [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Lucia Florence Charlotte De Brouckère (13/07/1904 - 3/11/1982)». les 150 ans de la ligue Au service de l'école publique et de l'éducation permanente depuis 1864. La Ligue de l'Enseignement et de l'Education permanente. Arxivat de l'original el 29 de juliol 2020. [Consulta: 4 maig 2020].