Luis Jover Bedia
Luis Jover Bedia (27 de juny de 1893,?[1][2] - 27 d'agost de 1972, Madrid)[3] fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de coronel. Formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà, essent capità, contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers mesos de la Guerra Civil participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 de juny de 1893 |
| Mort | 27 d'agost de 1972 (als 79 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | Militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} Regne d'Espanya.svg){kind=small} República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra espanyol Cavalleria |
| Rang militar |  Coronel |
| Conflicte | Guerra del Rif Guerra Civil Espanyola |
| Altres | |
| Condemnat per | Sedició (Fets d'Alcalá, 1936) |
Jover era el quart fill dels cinc d'Antonio Jover y Fernández de Liencres (1860, Córdoba - 1907, Valladolid), comandant d'Artilleria i descendent de l'emperador asteca Moctezuma (Ca. 1466-1520), i de Aurora Bedia Echávarri, nascuda a Santander.[4]
_Alcal%C3%A1_de_Henares._Cuartel_de_Caballer%C3%ADa.png)
El 1916 completà els estudis a l'Acadèmia de Cavalleria de Valladolid i fou ascendit a tinent 2a i destinat al Regiment de Dragons de Montesa, a Barcelona.[5] El 1917 fou destinat al Regiment de Caçadors de Vitòria, a Ceuta.[6] El 1921 estava destinat al Regiment de Caçadors Lusitania 12, a Granada, i fou destinat novament al de Vitoria 28, a Ceuta.[7] El 1923 es casà amb Justa Pérez-Fajardo Peidro i tengueren sis fills.[8] A principis del 1936 estava destinat al Col·legi d'Orfes de Guerra i tingué una baixa de dos mesos.[9] El març fou destinat al Regiment de Caçadors de Calatrava, a Alcalà de Henares.[10]
Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de 29 militars de l'arma de Cavalleria adscrits als regiments de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la República aprofità uns incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra a Alcalà de Henares per fer neteja de conspiradors en aquests regiments.[11] Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar en contra de la República.[12] Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936 aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats i participaren en la repressió contra membres de Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats).[13] El 20 de juliol del 1936, una secció de metralladores de la primera companya del Quarter General Luque d'Inca, comandada pel capità Miquel Salom Cerdà, es desplaçà a Pollença per tal d'acabar amb la resistència republicana. Els Jinetes de Alcalá dirigits pel capità Luis Jover prengueren la iniciativa i el protagonisme en els enfrontaments. El capvespre s'encarregaren de desarmar vora el pont de Sant Jordi els soldats d'aviació i carrabiners fidels a la República.[14]
Després d'uns mesos a Mallorca tornà a la península. El gener de 1937 fou ascendit a comandant estant destinat a la 2a Divisió.[15] El maig de 1937 fou nomenat ajudant del general cap del 7è cos de l'exèrcit, Andrés Saliquet Zumeta, (1877-1959), però aquest en demanà la seva destitució que es feu efectiva el novembre del mateix any i se'l destinà a la 6a regió Militar.[16] El 1941 fou destinat al Regiment Mixt de Cavalleria 20.[17] El febrer de 1943 estava ferit i fou ascendit a tinent coronel.[18] El març estava disponible a Saragossa, 5a Regió Militar, i destinat al Regiment de Caçadors de Talavera 12, a Lugo.[19] Fou destituït el mes de maig del mateix any.[20]
Referències modifica
- ↑ Anuario Militar de España, 1918, pàg. 469.
- ↑ «Anuario Militar de España año 1918 pàg. 469». Hemeroteca Digital. bne.es, 1918. [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «ABC MADRID 30-08-1972 página 71 - Archivo ABC», 12-08-2019. [Consulta: 10 agost 2020].
- ↑ Valverde Fraikin, J. «La descendencia de Moctezuma en Granada». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía. RAMHG [Madrid], III, 1996, pàg. 313.
- ↑ Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, III, 207, 15-09-1916, pàg. 785.
- ↑ Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, III, 183, 18-08-1917, pàg. 423.
- ↑ Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, IV, 241, 29-10-1921, pàg. 371.
- ↑ Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, IV, 218, 02-10-1923, pàg. 15.[Enllaç no actiu]
- ↑ Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, I, 40, 18-02-1936, pàg. 481.
- ↑ Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, I, 48, 27-02-1936, pàg. 572.
- ↑ Vadillo Muñoz, J. [https://eprints.ucm.es/21456/1/T34476.pdf El Movimiento Obrero en Alcalá de Henares, (1868-1939)] (en castellà). Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2013, p. 319.
- ↑ Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 29 juliol 2020]. Arxivat 28 de juliol 2020 a Wayback Machine.
- ↑ Massot i Muntaner, Josep, 1941-. Aportacions a la història de la guerra civil a Mallorca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009. ISBN 9788498831757.
- ↑ Garí Salleras, B. La repressió a Mallorca en el transcurs de la Guerra Civil (1936-1939): Memòria d'una eliminació planificada (tesi). Palma: UIB, 2017.
- ↑ Boletín Oficial del Estado, 74, 02-01-1937, pàg. 13.
- ↑ Boletín Oficial del Estado, 24-11-1937, pàg. 4497.
- ↑ Diario Oficial del Ministerio del Ejército, II, 103, 10-05-1941, pàg. 502.
- ↑ Diario Oficial del Ministerio del Ejército, I, 39, 17-02-1943, pàg. 894.
- ↑ Diario Oficial del Ministerio del Ejército, I, 60, 11-03-1952, pàg. 903.
- ↑ Diario Oficial del Ministerio del Ejército, II, 103, 07-05-1952, pàg. 437.