Luis de Velasco Rami

polític espanyol

Luis de Velasco Rami (València, 26 de gener de 1939) és un polític i economista espanyol. Funcionari per oposició del Cos de Tècnics Comercials de l'Estat, va exercir de secretari d'Estat de Comerç entre 1982 i 1986 durant el govern de Felipe González. Va ser diputat de la tercera legislatura del Congrés dels Diputats dins el Grup Parlamentari Socialista i diputat de la novena legislatura de l'Assemblea de Madrid dins el Grup Parlamentari d'Unió Progrés i Democràcia. També és autor de diferents assaigs.

Infotaula de personaLuis de Velasco Rami
Luis de Velasco Rami 2011 (cropped).jpg
modifica
Biografia
Naixement26 gener 1939 modifica (81 anys)
València modifica
Asamblea de Madrid.svg Diputat a l'Assemblea de Madrid
7 juny 2011 – 31 març 2015
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
8 juliol 1986 – 2 setembre 1989
Circumscripció electoral: Navarra

Dades personals
NacionalitatEspanyola
Activitat
OcupacióEconomista, polític i assagista modifica
PartitUnió, Progrés i Democràcia (2008–2015)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (2006–2008)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1976–1994) modifica

BiografiaModifica

Nascut el 26 de gener de 1939 a València,[1] en la seva joventut va arribar a guanyar campionats d'Espanya en competicions esportives de segona fila en especialitats gimnàstiques com el poltre o el sòl.[2] Llicenciat en dret per la Universitat de València (UV),[1] el 1964 va ingressar per oposició al Cos de Tècnics Comercials de l'Estat.[3][1] També va obtenir una llicenciatura en Economia per la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED).[1] Va estar destinat com a cap de la Oficial Comercial espanyola a Santiago de Xile entre 1967 i 1973 i en la de Malabo entre 1979 i 1980.[1]

Luis de Velasco, que s'havia afiliat al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) el 1976,[4] va ser nomenat el 1982 com a secretari d'Estat de Comerç pel govern de Felipe González, i va exercir com a tal fins a 1986.[5] Es va presentar com a candidat al segon lloc de la llista del PSOE a la circumscripció electoral de Navarra per a les eleccions generals de 1986,[6] en què va ser elegit diputat al Congrés. Va exercir com a parlamentari durant la tercera legislatura de les Corts Generals entre juliol de 1986 i setembre de 1989, participant com a vocal a la Comissió d'Economia, Comerç i Hisenda, a la Comissió de Pressupostos i en la Comissió Mixta per a les Comunitats Europees.[7] Va abandonar la militància al PSOE el 1994.[4]

 
Velasco el 2014 a l'Assemblea de Madrid, durant el debat sobre l'Estat de la Regió.

Després de la seva sortida del PSOE va treballar en l'empresa privada i va estar destinat com a encarregat comercial espanyol a Nova York entre 2000 i 2005.[1] Va ser militant de Ciutadans-Partit de la Ciutadania fins al 2008,[8] quan es va afiliar a Unió Progrés i Democràcia (UPyD).[9][8]

Va concórrer en el sisè lloc de la llista de UPyD per a les eleccions al Parlament Europeu de 2009 a Espanya,[5][10] sense resultar elegit com a eurodiputat. Va encapçalar la candidatura de UPyD per a les eleccions a l'Assemblea de Madrid de 2011. Elegit diputat autonòmic per a la novena legislatura del parlament regional, va exercir de portaveu del grup parlamentari UPyD.[2]

Adscrit al sector d'UPyD crític amb Rosa Díez, va anunciar la seva dimissió del consell de direcció del partit el 30 de març de 2015.[11] Va abandonar la militància del partit també el 2015.[9]

ObresModifica

Autor
  • Velasco, Luis de. Políticas del PSOE 1982-1995. Del "cambio", a la decepción. Barcelona: Icaria, 1996. [12]
  • Velasco, Luis de. No son sólo algunas manzanas podridas (sobre las causas últimas de la crisis financiera de EE.UU. Barcelona: El Viejo Topo, 2010. [13]
Coautor
  • Velasco, Luis de; Gimbernat, José Antonio. La democracia plana. Madrid: Biblioteca Nueva, 1999. [14]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Marcos, José «Luis de Velasco no será el candidato de UPyD en las elecciones de 2015». El País, 30-09-2015 [Consulta: 6 febrer 2019].
  2. 2,0 2,1 Bécares, Roberto «Un renacido 'Sansón' para la Asamblea». El Mundo, 04-01-2012 [Consulta: 6 febrer 2019].
  3. «Todos los carteles electorales de la Asamblea están en blanco». eldiario.es, 30-09-2014 [Consulta: 6 febrer 2019].
  4. 4,0 4,1 «Cinco candidatos a la Comunidad y cuatro para el Ayuntamiento concurren a las primarias de UPyD». Europa Press, 08-10-2010. [Consulta: 6 febrer 2019].
  5. 5,0 5,1 «Luis de Velasco y David Ortega, candidatos de UPyD a Comunidad y Ayuntamiento de Madrid». Nueva Tribuna, 24-10-2010 [Consulta: 6 febrer 2019].
  6. Juntas Electorales Provinciales: «Candidaturas proclamadas para las elecciones al Congreso de los Diputados y al Senado, convocadas por Real Decreto 794/1986, de 22 de abril». Boletín Oficial del Estado, Suplement al nº 121, 21-05-1986, pàg. 45. ISSN: 0212-033X.
  7. «III Legislatura (1986-1989) Velasco Rami, Luis». Congrés dels Diputats. [Consulta: 6 febrer 2019].
  8. 8,0 8,1 Díaz, Paula «Quién es quién en la guerra abierta de UPyD». Público, 20-06-2015 [Consulta: 6 febrer 2019].
  9. 9,0 9,1 «Luis de Velasco. Tesorero». UNRWA. [Consulta: 6 febrer 2019].
  10. Junta Electoral Central: «Candidaturas proclamadas a las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por Real Decreto 482/2009, de 3 de abril, a celebrar el 7 de junio de 2009». Boletín Oficial del Estado, 115, 12-05-2009, pàg. 40802. ISSN: 0212-033X.
  11. «Luis de Velasco, el último miembro del sector crítico con Díez, deja la dirección de UPyD». ABC, 31-03-2015 [Consulta: 6 febrer 2019].
  12. Gálvez Biesca, Sergio «Del socialismo a la modernización: los fundamentos de la "misión histórica" del PSOE en la Transición». Historia del presente, 8, 2006, pàg. 199. ISSN: 1579-8135.
  13. MJL «Reseñas. No son sólo algunas manzanas podridas (sobre las causas últimas de la crisis financiera de EE.UU». Información Comercial Española, Revista de Economía. Secretaría de Estado de Comercio. Ministerio de Industria, Comercio y Turismo, 855, 2010. ISSN: 0019-977X.
  14. Rodríguez Núñez, Álvaro «Análisis del sistema democrático español. De la transición a la crisis». Cadernos de Dereito Actual, 2, 2014, pàg. 14-16. ISSN: 2340-860X.