Lutecià

Segona època de l'Eocè
Sistema/
Període
Sèrie/
Època
Estatge/
Edat
Edat (Ma)
Neogen Miocè Aquitanià més recent
Paleogen Oligocè Catià 23,03 28,4
Rupelià 28,4 33,9
Eocè Priabonià 33,9 37,2
Bartonià 37,2 40,4
Lutecià 40,4 48,6
Ipresià 48,6 55,8
Paleocè Thanetià 55,8 58,7
Selandià 58,7 61,6
Danià 61,6 66,0
Cretaci Superior Maastrichtià més antic
Subdivisions del Paleogen segons la ICS (2020).[1]

El període Lutecià és un estatge faunístic de l'Eocè. Començà fa 48,6 ± 0,2 milions d'anys. És un període molt ric en invertebrats marins (mol·luscs, coralls o eriçons de mar) i que es caracteritza per l'abundància de mars epicontinentals somers sotmesos a les influències continentals. Estratigràficament, el seu inici queda marcat per foraminífers planctònics i l'aparició més inferior del gènere Hantkenina. El seu final queda marcat per la quasi-extinció del nanofòssil calcari Reticulofenestra reticulata. S'acabà fa 40,4 ± 0,2 milions d'anys i deu el seu nom a l'antic nom romà de París, Lutècia.[2]

AnimalsModifica

Eocè
Eocè inferior Eocè superior
Ipresià | Lutecià Bartonià | Priabonià

ReferènciesModifica

  1. «Taula Cronostratigràfica Internacional v. 2020/01» (PDF). Comissió Internacional d'Estratigrafia. [Consulta: 15 maig 2020].
  2. Rohde, Robert A. «Lutetian ICS Stage». GeoWhen Database. International Commission on Stratigraphy, 2005. [Consulta: 1r març 2008].