Màstec
El màstec (o màstecs), (herba) masteguera, alotxa, estaquet(a) (o estaquetes), fusell, cama-roja de rel/d'arrel, cames-roges espinoses o xicòria dolça (Chondrilla juncea) és una espècie de planta asteràcia. És nativa d'Europa, incloent els Països Catalans, Nord d'Àfrica i Àsia occidental. S'ha introduït en altres llocs del món i en alguns es considera una planta nociva difícil d'erradicar.
Chondrilla juncea  | |
|---|---|
 Chondrilla juncea a Flora Batava, 1849 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Cichorieae |
| Gènere | Chondrilla |
| Espècie | Chondrilla juncea L. |
Descripció modifica
Planta bienal o perenne verd grisosa, normalment amb tija solitària de fins a 1 m. Fulles caulinars inferiors oblanceolades, molt i irregularment dentades, amb pecíol alat, fulles superiors generalment petites, linears, enteres o finament dentades. Capítols grocs aproximadament d'1 cm de diàmetre, amb 9-12 flors. Involucre de 9-12 mm, amb bràctees linear-lanceolades, glabres o tomentoses. Aquenis amb pic prim. Floreix a l'estiu.
Hàbitat modifica
Habita en llocs oberts i secs.
Usos en la caça modifica
S'extreu de la planta una substància semilíquida, dita alonja o llonja, de color rossa, molt aferradissa, que serveix per a fer visc per tal de caçar ocells.
Propietats modifica
Indicacions: usada com aperitiu.[1] Sembla tenir propietats com a antioxidant.
Sinònims modifica
- Chondrilla acantholepis Boiss.
- Chondrilla brevirostris Fisch. i C.A.Mey.
- Chondrilla canescens Kar. i Kir.
- Chondrilla graminea M.Bieb.
- Chondrilla gummifera Iljin
- Chondrilla latifolia M.Bieb.
- Chondrilla virgata C.Presl in J.Presl & C.Presl [1822, Delic. Prag. : 116]
- Chondrilla rigens Rchb. [1831, Fl. Germ. Exc. : 271]
- Chondrilla laciniata Steven [1856, Bull. Soc. Imp. Naturalistes Moscou, 29 (2) : 410]
- Chondrilla intybacea Friv. [1835, Flora, 18 : 335]
- Chondrilla hispida Desf. [1829, Tabl. Écol. Bot. Paris, éd. 3 : 144]
- Chondrilla gaudinii Hegetschw. in Suter [1822, Fl. Helv., ed. 2, 2 : 162]
- Chondrilla crepoides Lam. [1786, Encycl. Méth. Bot., 2 : 77] non L. in Murray [1774]
- Chondrilla angustissima Hegetschw. [1839, Fl. Schweiz : 762]
- Chondrilla viminea Bubani [1899, Fl. Pyr., 2 : 105] non (L.) Lam. [1786] [nom. illeg.]
- Chondrilla lutea Dulac[2]
