Mèlia (arbre)

espècie de planta

La Mèlia, és un arbre originari de la Xina central i occidental i nord de l'Índia, el seu cultiu s'ha estès per tota la zona mediterrània.[1]

Infotaula d'ésser viuMèlia
Melia azedarach Modifica el valor a Wikidata
Melia azedarach 02.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deescorça de mèlia Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitdrupa Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN61801956 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSapindales
FamíliaMeliaceae
GènereMelia
EspècieMelia azedarach Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims


De 6 a 10 m d’alçada, el tronc recte posseeix una escorça grisenca, la capa arrodonida, encara que la ramificación es abundant, proporciona una ombra poc densa. Les fulles, caduques són doblement compostes els foliolos, de 3 a 5 cm de llargada, son ovallanceolados. Les flors petites tenen 5 pètals de color blavós o violeta pàl·lid. Es troben reunits en raïms erectes, llargament pedunculats. Fruits són del tipus drupa, globosos, groguencs en la seva maduresa. la floració esdevé maig.[2]

Noms comunsModifica

Català: amèlia, arbre de grau de Rosari, arbre de sabonetes, arbre del Paradís, arbre sant, azedarac (Valencia), cínamom (Mallorca), gessamí d'Amèrica, lilà de les Índies, lilà de Pèrsia, llessamí d'Amèrica, mèlia, metzina, metziner, metzines, parenostre, rosarier, xuclamoro.

Castellà: acederaque, agriaz, agrión, árbol de cuentas, árbol de los rosarios, árbol del paraíso, bolillero, canelo, cinamomo, falso sicomoro, jaboncillo, lilo, lilo de China, lilo de Persia, melia, mirabobo, paraíso, rosariera.

Gallec: cinamomo.[3]

Resistència i requeriments edàficsModifica

És una espècie característica del clima subtropical, encara que és bastant resistent a la calor i la sequedat Ambiental, requereix una certa humitat en el sòl. viu sobre tota classe de sòls, encara que prefereix els silicis. el seu creixement és bastant ràpid. encara que cal col·locar-ho una cosa resguardada del vent fort, ja que les seves branques són fràgils i poden partir-se amb facilitat.[4]

Distribució a CatalunyaModifica

La planta es va adoptar al clima mediterrani, i és molt comú trobar-les en tota Catalunya, illes balears, i la resta d'Espanya. Per exemple, en moltes zones de Barcelona com Poblenou.[5]

Distribució en la resta del mónModifica

Aquest arbre va ser conreat en diferents regions d'Àsia i ha arribat a adaptar-se en la zones càlides i temperades de tot el món, com a la regió mediterrània. (CABI invasive espècies compendium).[4]

Potencial invasorModifica

M. azedarach té un creixement ràpid, una maduresa primerenca, és tòxic, té pocs enemics naturals i és un productor prolífic de llavors que són disperses per vectors aviaris. S'ha convertit en invasora en diversos llocs d'Amèrica, el Pacífic i Àfrica, i s'ha classificat com a espècie invasora en alguns països com Sud-Àfrica i Hawaii, els EUA. És difícil de controlar per la seva capacitat per a rebrotar de trossos i ventoses, i per la despesa de les tècniques químiques.[4]

Ús ornamentalModifica

S'usa molt com a ornamental en parcs i passejos, per la bellesa de les seves flors i el seu fullatge, i ofereix una ombra de densitat mitjana. La seva fusta és bona per a ebenisteria, i a Andalusia s'empra també en construcció.[6]

Ús comunsModifica

La Mèlia fa una fusta apreciada de densitat mitjana i semblant a la teca de Birmània.

Els seus extractes vegetals són utilitzats per lluitar contra el puçot, una plaga que afecta les quenopodàcies.[7]

De les dures llavors se'n fan rosaris i altres productes.

Ús medicinalModifica

Tradicionalment, diferents parts com ara fulla, flor, llavor, fruit i branques joves que s'han utilitzat per al tractament de la malària, la diabetis, tos, malalties de la pell, etc. Estudis experimentals i clínics demostren que té anticonceptius antioxidants, antimicrobians, antiinflamatoris, cardioprotectors, analgèsics, anticancerígens, antiulcerosos, antipirètics, i altres propietats. Per tant, es pot concloure que M. azedarach és una planta medicinal tradicional i clínicament provada per a la seva aplicació i eficàcia. les recerques són altament necessàries per a purificar els components de M. azedarach de manera econòmica, i la seva caracterització en termes de naturalesa química i estat d'ànim d'acció a nivell molecular. Gairebé amb tota seguretat, aquests components tan naturals poden resultar potencialment beneficiosos, però comparativament menys tòxic que les drogues d'avui dia.[8]

ToxicitatModifica

Les fruites són verinoses per als humans si es mengen en grans quantitats. Els primers símptomes d'intoxicació apareixen unes hores després ingestió. Poden incloure pèrdua d'apetit, vòmits, restrenyiment o diarrea, femta amb sang, mal de panxa, congestió pulmonar, aturada cardíaca, rigidesa, falta de coordinació i feblesa general. La mort pot tenir lloc després d'aproximadament 24 hores.[8]

GaleriaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mèlia

ReferènciesModifica

  1. De la Torre, Juan Ruiz. Arboles y arbustos de España /Texto : Juan Ruiz de la Torre. Laminas : Ernesto Cerra. Barcelona: Salvat Editores, 1984. ISBN 84-345-3799-0. 
  2. De la Torre, Juan Ruiz. Arboles y arbustos de España /Texto : Juan Ruiz de la Torre. Laminas : Ernesto Cerra. Barcelona: Salvat Editores, 1984. ISBN 84-345-3799-0. 
  3. «Flora Iberica. Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares». [Consulta: 7 gener 2022].
  4. 4,0 4,1 4,2 «[https://www.cabi.org/isc/datasheet/33144#toDistributionMaps Melia azedarach (Chinaberry)]» (en english). CABI. [Consulta: 1r gener 2022].
  5. «Melia azedarach L.» (en castellà). [Consulta: 7 gener 2022].
  6. Sánchez, Mónica. «How to care for the tree of paradise» (en anglès), 02-09-2019. [Consulta: 7 gener 2022].
  7. Fontanet, Xavi. Plagas y enfermedades en hortalizas y frutales ecológicos. Estella: La fertilidad de la tierra, 2014, p. 136. ISBN 9788494058226. 
  8. 8,0 8,1 M, Azam M.; M, Mamun-Or-Rashid A. N.; M, Towfique N.; K, Sen M.; S, Nasrin «Pharmacological Potentials of Melia Azedarach L. - A Review» (en anglès). American Journal of BioScience, 1, 2, 10-07-2013, pàg. 44. DOI: 10.11648/j.ajbio.20130102.13. ISSN: 2330-0167.