Mònim de Siracusa
filòsof cínic
Mònim de Siracusa (grec antic: Μόνιμος, Mónimos; Siracusa, 399 - 300 aC) va ser un filòsof grec del segle iv aC pertanyent a l'escola cínica. Va ser deixeble de Diògenes de Sinope i de Crates de Tebes.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IV aC antiga Siracusa |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | filòsof |
| Període | Període hel·lenístic |
Va ser esclau d'un banquer corinti que tenia tracte freqüent amb Xeníades, que en aquells dies era l'amo de Diògenes de Sinope, que també havia estat reduït a l'esclavitud. Mitjançant el contacte amb Diògenes, Mònim va conèixer la filosofia de l'escola cínica i va decidir assumir la seva forma de vida.[2]
Va escriure poesies curtes de to satíric, encara que d'argument seriós, i dos llibres en prosa. Se sap de la seva doctrina que oposava el domini de l'evidència (la naturalesa), en la qual subjau el savi, al domini de la il·lusió.
| « | Tot el que imaginem és vanitat (τῦφος, literalment "boira" o "fum"). | » |
| — Mònim | ||
Referències modifica
- ↑ Diògenes Laerci. «Vida de Mònim». A: Vides i opinions de filòsofs eminents.
- ↑ Los filósofos cínicos: antología de textos, 2019, p. 223-226. ISBN 978-84-309-7790-1.