Obre el menú principal

Maig 1968 (Joan Miró)

quadre de Joan Miró i Ferrà

Maig 1968 és un quadre realitzat per Joan Miró entre 1968 i 1973 i que actualment forma part de la col·lecció permanent de la Fundació Joan Miró de Barcelona,[1][2] gràcies a una donació de l'artista.[3] Està signat Miró a la part inferior dreta de l'obra. A la part posterior de la tela hi ha la inscripció :"MIRÓ. Mai 1968. Décembre. 1973 [4]

Infotaula d'obra artísticaMaig 1968
Missing image icon with camera and upload arrow.svg Imatge externa no lliure
Tipus quadre
Creador Joan Miró i Ferrà
Creació 1968 ↔ 1973
Material pintura acrílica
pintura a l'oli
llenç (superficie de pintura)
Dimensions 200 (alçària) × 200 (amplada) cm
Col·lecció Fundació Joan Miró (Barcelona)
Catalogació
Número d'inventari  FJM 4753
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Jacques Dupin va parlar de les circumstàncies en què l'artista va realitzar aquesta obra:

« Maig del 68, arribo a París per a preparar l'exposició de la Catedral de Barcelona, parlo amb Miró, li mostro el meu entusiasme, les meves ansietats, el joc i el desafiament d'una primavera extravagant. Ella va començar a pintar aquest quadre, que no va acabar fins a cinc anys després. Les taques, les ratlles, les empremtes i el grafisme negre són indicatius del fet que va causar aquesta obra.[5] »

Les pintures d'aquest període efervescent van formar part d'una exposició retrospectiva del setanta-cinquè aniversari de l'artista, que va tenir lloc a diversos espais: la Fundació Maeght, la Fundació Miró i la Catedral de Barcelona, i la Haus der Kunst de Munic.[5]

Durant aquest temps, Miró està en auge, amb un quadre exuberant, que acaba el 1973 per una sèrie de pintures tallades amb ganivets i cremades amb benzina i Chalumu.[6]

Context històricModifica

Article principal: Maig francès

La primavera de l'any 1968 els estudiants de les universitats de Sorbona i Nanterre es van revoltar en contínues manifestacions que van durar quasi un mes i mig en resposta a la manca de recursos i les poques oportunitats laborals dels estudiants universitaris. Aquesta revolta, a la que després se sumarien els treballadors, es coneix amb el nom de Maig francès o Maig del 68.

Joan Miró va simpatitzar amb aquest moviment i va realitzar aquesta obra, un mur on queden estampats la vitalitat i ideals d'aquells successos.

DescripcióModifica

Sobre un fons blanc, l'artista va fer taques amb colors vius típics de la gamma d'aquest període: blau, vermell, verd, groc i taronja. Aquestes taques de color són aixafades per gruixudes línies de color negre. En aquest conjunt se superposa en el primer pla un gran punt negre. Amb els dits va imitar el degoteig de les línies negres, imitant l'impacte o el raig d'una bola de pintura negre.[7]

AnàlisiModifica

Bartomeu Marí, en parlar de l'obra, comenta: «Sembla que hi ha més violència que sensació de llibertat. ¿Miró devia sentir nostàlgia o angoixa davant un present que l'any 1973 amenaçava d'encongir-se?»[8] L'obra reflecteix la simpatia de Miró pel moviment del maig francès i els seus sentiments al respecte, expressats amb una llibertat i un simbolisme tan manifestos que sembla que l'obra sigui un grafit anònim sobre tela.[9]

Exposicions rellevantsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Fitxa de l'obra al web del museu», 2011. [Consulta: 28 agost 2011].
  2. Número de registre F.J.M. 4753.
  3. (Malet, 1993) p.71)
  4. Jacques Dupin; Joan Miró; Ariane Lelong-Mainaud. MIRO CATALOGUE RAISONNE, PAINTINGS. Galerie Lelong, 31 agost 2010. ISBN 978-2-86882-056-3 [Consulta: 10 octubre 2011]. 
  5. 5,0 5,1 Dupin, p. 333
  6. Dupin, p. 341
  7. Erben 2004: p.209
  8. Marí, Bartomeu «Maig 1968» (paper). Diari Ara [Barcelona], núm. 313, 09-10-2011, p.27. ISSN: 2014-010X [Consulta: 9 octubre 2011].
  9. Clavero, 2010, p. 134.
  10. núm. 185, repr. p.85 (col.)
  11. cat. núm. 82, repr. p.73
  12. núm. 84
  13. cat. núm. 40
  14. núm. 61.
  15. núm. 12
  16. núm. 163
  17. cat núm.142
  18. 18,0 18,1 núm. 40. repr p.81.
  19. (Marko, 2011)

BibliografiaModifica