Maite Brik

actriu espanyola

Maite Brik (el Raval, 29 de maig de 1945 - Madrid, 28 de setembre de 2024) va ser una actriu[1][2][3] catalana que va treballar principalment en el teatre, però també en el cinema, en actiu des dels anys 1960.[4]

Plantilla:Infotaula personaMaite Brik
Biografia
Naixement(es) Maite Matalonga Modifica el valor a Wikidata
29 maig 1945 Modifica el valor a Wikidata
el Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 setembre 2024 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsMaite Brik Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMadrid Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Escola Superior d'Art Dramàtic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitatdècada del 1960 Modifica el valor a Wikidata - 2024 Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJosé Luis Gómez i Carlos Gandolfo Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0108557 TMDB.org: 1291847 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Els seus inicis professionals se situen a mitjan dècada de 1960 quan s'incorporà a la companyia de teatre de Núria Espert on va romandre durant tres anys i va tenir l'ocasió d'interpretar grans autors tant clàssics com contemporanis. Després de formar-se al costat de John Strasberg va desenvolupar una carrera interpretativa fonamentalment sobre els escenaris. Entre les peces en les quals va intervindre figuren Yerma, Nuestra Natacha (1966), La casa de las chivas (1969), de Jaume Salom, Lisístrata (1972), d'Aristòfanes, Divinas palabras (1973), de Valle-Inclán, Esperando a Godot (1978), de Samuel Beckett, La señorita de Tacna (1983), de Mario Vargas Llosa, Don Álvaro o la fuerza del sino (1983), del Duc de Rivas, El público (1987), de Federico García Lorca o Salomé (2016), d'Oscar Wilde.[5]

El 1994 va tenir especial èxit la seva interpretació de Frida K, de Gloria Montero, sobre la pintora Frida Kahlo.[6] Més endavant va intervenir a Amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín (2006), de García Lorca i La reina de belleza de Leenane (2011).

Quant a la seva carrera en cinema i televisió, no representà el gruix de la seva trajectòria. Tot i així, va rodar nou pel·lícules, entre les quals destacà Extramuros (1985), de Miguel Picazo. A la pantalla petita va intervenir en algunes obres de teatre televisades dins de l'espai Estudio 1, entre les quals mereix especial esment Los amantes de Teruel (1969).[7]

Referències

modifica
  1. Fitxa de Maite Brik al Diccionario del teatro, Manuel Gómez García. Página 117 (en castellà)
  2. Fitxa de Maite Brik (en castellà) a l' Enciclopedia del Cine Español. [Accedit el 9-07-2021].
  3. «Resolución de 5 de noviembre de 1998, del Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música, de corrección de errores de la Resolución de 6 de octubre de 1998 por la que se conceden ayudas para actividades escénicas y circenses correspondientes a 1998» (en castellà), Boletín Oficial del Estado (BOE), 5 novembre 1998, Madrid. [Accedit el 9-07-2021].
  4. «Al habla con...: ... MAITE BRIK (Septiembre 2011)», sábado, 14 enero 2012. [Consulta: 29 setembre 2024].
  5. «Mor l'actriu catalana Maite Brik», 28-09-2024. [Consulta: 29 setembre 2024].
  6. 'Frida K' resume la trágica vida de la pintora Frida Kahlo, El Periódico de Aragón, 7 de desembre de 2004
  7. Torres, Rosana «Premios de la Unión de Actores» (en castellà). El País [Madrid], 20-05-2006. ISSN: 1134-6582.

Bibliografia

modifica