Obre el menú principal

Major de Castella

infanta de Castella, comtessa consort de Ribagorça s. X-XI

Major de Castella (s. X - 1035) fou infanta de Castella i comtessa consort de Ribagorça (fins al 1020 de iure i fins al 1025 de facto).[1][2][3]

Infotaula de personaMajor de Castella
Biografia
Naixement segle X
Mort 1035
  Comte de Castella 

Altres
Títol Infant de Castella i comte de Ribagorça
Cònjuge Ramon IV de Pallars Jussà
Pares Garcia I de CastellaAva de Ribagorça
Germans Sanç I Garcia de Castella
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Orígens familiarsModifica

Era filla d'Ava de Ribagorça i de Garcia I de Castella. És especialment transcendent que té un germà, Sanç I Garcia de Castella, que passà drets dinàstics a la seva filla Múnia I de Castella, muller de Sanç III de Navarra. Així, quan aquest envaeix la part central del comtat, Múnia I de Castella ja havia estat designada com a comtessa pels nobles locals. Sanç III de Navarra havia arribat a fer valdre la descendència de Munia I de Dadilda de Pallars per aconseguir-ho i que no hi havia cap branca familiar amb més prioritat sobre la de Munia I. Sempre tenint en compte que es donava més prioritat als infants que a les infantes d'uns mateixos pares.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Fernán Muñoz
 
 
 
 
 
 
 
8. Gonçal Fernández
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Gutina Díaz
 
 
 
 
 
 
 
4. Ferran González
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Ramiro?
 
 
 
 
 
 
 
9. Muniadona de Lara
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. ?
 
 
 
 
 
 
 
2. Garcia I de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Garcia II de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
10. Sanç I de Navarra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Dadilda de Pallars
 
 
 
 
 
 
 
5. Sança de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Asnar Sanxes de Larraun
 
 
 
 
 
 
 
11. Toda de Navarra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Ònnega de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
1. Major de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Ramon II de Pallars i Ribagorça
 
 
 
 
 
 
 
12. Bernat I de Ribagorça
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Guinegenta
 
 
 
 
 
 
 
6. Ramon III de Ribagorça
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Galí III
 
 
 
 
 
 
 
13. Toda d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Acibel·la de Gascunya
 
 
 
 
 
 
 
3. Ava de Ribagorça
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
14. Guillem d'Armanyac
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Garsenda d'Armanyac
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
15. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendentsModifica

Es casà amb Ramon IV de Pallars Jussà, i fou repudiada l'any 1020. No tingueren descendència.

Refugi a la RibagorçaModifica

Arran del repudi es refugià a la regió septentrional del comtat de Ribagorça, on exercí com a comtessa, i d'on el comte de Pallars Jussà va intentar expulsar-la per prendre-li el comtat.

L'any 1017 Múnia I de Castella fou designada comtessa de Ribagorça. Així doncs, l'any 1018 les tropes navarreses de Sanç III de Pamplona, marit de Múnia I de Castella, entraren al comtat i n'envaïren la part central. Finalment, després d'una revolta esdevinguda el 1025, Major fou desposseïda del comtat, i finalment passà a mans de Sanç III de Pamplona; aleshores, Major es retirà a Castella, on acabaria esdevenint abadessa del Monestir de Sant Miquel de Pedrós.

ReferènciesModifica

  1. http://www.dadescat.info/mai.htm#54. Consultat el 27 d'agost de 2016.
  2. https://s3.amazonaws.com/ww-article-cache-1/ca/Comtat_de_Ribagor%25C3%25A7a. Consultat el 27 d'agost de 2016.
  3. «Major de Castella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 27 agost 2016].