Malagueta

espècie de planta aromàtica

La malagueta (Aframomum melegueta)[1] és una planta herbàcia de la família dels zingiberàcies endèmic a l'Àfrica occidental.[2] Antigament rebia el nom de nou de xarc o d'eixarc[3]

Infotaula d'ésser viuMalagueta
Aframomum melegueta Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font degrains of paradise (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Dades insuficients
UICN117208334 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreZingiberales
FamíliaZingiberaceae
TribuAlpinieae
GènereAframomum
EspècieAframomum melegueta Modifica el valor a Wikidata
K.Schum., 1904
Nomenclatura
BasiònimAmomum melegueta Modifica el valor a Wikidata

Les llavors aromàtiques (de vegades anomenada grans del paradís) es fan servir coma espècia entre d'altres en begudes.[4] És picant al paladar, amb sabor molt similar al pebre negre tot i que menys picant.[5] És coneguda també com a bitxos picants[6] pebre de Guinea[5] o en receptes marroquins kheroua.[7]

La medicina tradicional africana la fa servir per guarir dolors de part, problemes digestius i cura de ferides.[8] Certs components i metabòlits tendrien capacitats antivirals que obren una perspectiva a l'elaboració de medicaments nous.[9]

Referències

modifica
  1. «malagueta». A: TERMCAT. Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana [Consulta: 11 maig 2021]. 
  2. «Malagueta». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. [enllaç sense format] http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/120508/1/JBQB_TESI.pdf
  4. «Malagueta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. 5,0 5,1 Teixé, Llorenç. «Espècies a la cuina». Club de la bona taula, 16-10-2018. [Consulta: 11 maig 2021].
  6. Delgado, Alcidia. «Malagueta (Oli aromatitzat) - Cap Verd». Karakia – Cuïnes. CCMA. [Consulta: 11 maig 2021].
  7. Fàbrega, Jaume. «Tagín de xai amb prunes i ras-al hanout». Cuïnes del Món – Bona Vida, 02-01-2017. [Consulta: 11 maig 2021].
  8. Navarro i Martinez, Rosa Maria. Costums i remeis ancestrals de les llevadores tradicionals fang de Guinea Equatorial. Mbie Binga (Tesi). Vic: Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 2018-09-14, p. 226, 264. 
  9. Omotuyi et alii, 2021, p. 908.

Bibliografia

modifica