Manaquí militar

espècie d'au passeriforme pertanyent a la família Pipridae

El manaquí militar (Ilicura militaris) és una espècie d'au passeriforme pertanyent a la família Pipridae.[1] És l'única espècie del gènere monotípic Ilicura Reichenbach, 1850. És endèmica de la Mata Atlàntica del sud-est del Brasil.

Infotaula d'ésser viuManaquí militar
Ilicura militaris Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22701090 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPipridae
GènereIlicura
EspècieIlicura militaris Modifica el valor a Wikidata
Shaw, 1809
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Distribució i hàbitat

modifica

Es troba al sud-est del Brasil, al sud de Badia, i des del sud de Mines Gerais i Espírito Sant cap al sud i l'oest de Paraná i nord-est de Santa Catarina.[2]

Pot ser localment prou comú al sotabosc de selves humides del peu de muntanya entre els 600 i 1.200 m d'altitud més cap al nord i fins al nivell del mar cap al sud.[3]

Descripció

modifica

La femella fa 11 cm i el mascle 12,5 cm de longitud. El mascle és negre per dalt, amb el front, el baix dors i el carpó rojos i les plomes de vol, oliva; la cara és grisa i blanc brut per baix. Les plomes centrals de la cua són més llargues. La femella és oliva intens per damunt, cara i gola grisenques; blanca per baix, la cua és menys allargada i en forma de tascó. Ull ataronjat.[4]

Comportament

modifica

En general és vist sol; sembla més propens a seguir esbarts mixts que altres membres de la seua família, en subcopes de boscos secundaris alts o en boscos primaris.[4][5]

Alimentació

modifica

Consumeixen fruita i també petits insectes que capturen en vols curts.[5]

Reproducció

modifica

Fan ritus nupcials: els mascles canten encimbellats dalt del seu territori i realitzen exhibicions en branques horitzontals fixes, volant al llarg d'aquestes i executant giragonses ací i enllà. Construeixen un niu semblant al d'altres espècies de la seua família: en forma de tassa on diposita de dos a tres ous.[5]

Vocalització

modifica

El cant característic i freqüent, és una sèrie simple i descendent de tres a cinc notes agudes: «fififi...»; durant l'exhibició, el mascle n'emet una versió més perllongada.[4]

Sistemàtica

modifica
 
Ilicura militaris, il·lustració de Lesson, 1831

Descripció original

modifica

L'espècie I. militaris fou descrita per primera vegada per l'ornitòleg britànic George Shaw al 1809 amb el nom científic Pipra militaris; localitat tipus: «Amèrica del Sud = veïnatge de Rio de Janeiro, Brasil».[2] Alguns, com BirdLife International, en citen Frederick Polydore Nodder com a coautor.[6]

El gènere Ilicura, el descrigué l'ornitòleg alemany Heinrich Gottlieb Ludwig Reichenbach el 1850.[7]

Etimologia

modifica

El nom genèric femení «Ilicura» prové del grec «hilēkō»: 'ser graciós', i «oura»: 'cua'; en referència a la forma graciosa de la cua; i el nom de l'espècie, «militaris», prové del llatí: 'militar, marcial'; en referència als colors del plomatge.[8][9]

Taxonomia

modifica

És monotípica. Aparentment ha hibridat amb Chiroxiphia caudata.[2]

Els estudis de filogènia molecular de Tello et al. (2009) i McKay et al. (2010) provaren l'existència de dos clades ben diferenciats dins de la família Pipridae: un d'anomenat de subfamília Neopelminae, que agrupa els manaquins més pareguts a tirànids dels gèneres Neopelma i Tyranneutes; i els restants gèneres anomenats "manaquins pròpiament dits", incloent aquest Ilicura, en un clade monofilètic Piprinae Rafinesque, 1815.[10][11] Això ha estat plenament confirmat pels amplis estudis de filogènia molecular dels passeriformes, realitzats per Ohlson et al. (2013).[12] El Comité de Classificació de Sud-amèrica (SACC) adopta aquesta última divisió i seqüència linear dels gèneres, a partir de l'aprovació de la proposta núm. 591.[13] La classificació Clements Checklist v.2017, el Congrés Ornitològic Internacional (IOC), i el Comité Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO) adopten integralment aquesta seqüència i divisió (el CBRO la divideix en tres subfamílies, seguint Tello et al. (2009), i col·loca aquest manaquí en una subfamília Ilicurinae PRUM 1992).[14][15][16]

Referències

modifica
  1. Saltarín Militar Ilicura militaris (Shaw, 1809) en Avibase. Consultada l'1 de juliol de 2014.
  2. 2,0 2,1 2,2 Pin-tailed manakin (Ilicura militaris) en Handbook of the Birds of the World - Alive (en anglés). Consultada el 12 d'abril de 2018.
  3. Ridgely, Robert & Tudor, Guy. 2009. Ilicura militaris, p. 491, lámina 64(5), en Field guide to the songbirds of South America: the passerines – 1a. edición – (Mildred Wyatt-World series in ornithology). University of Texas Press, Austin. ISBN 978-0-292-71748-0
  4. 4,0 4,1 4,2 Gwyne, John; Ridgely, Robert; Tudor, Guy & Argel, Martha. 2010. Ilicura militaris, p. 248, en Aves do Brasil Vol.1 Pantanal e Cerrado. Editora Horizonte. ISBN 978-85-88031-29-6.
  5. 5,0 5,1 5,2 Sigrist, Tomas. 2013. Guia de Campo Avis Brasilis – Avifauna brasileira – São Paulo: Avis Brasilis. Ilicura militaris, p. 426. ISBN 978-85-60120-25-3.
  6. BirdLife International (2016). Pin-tailed Manakin Ilicura militaris factsheet Consultat el 25 d'abril de 2016.
  7. Zoonomen Nomenclatural data (2013) Alan P. Peterson. Vegeu Ilicura en Pipridae. Accés: 25 d'abril de 2016.
  8. Jobling, J. A. (2017). Ilicura Key to Scientific Names in Ornithology (en anglès). En: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, E. (eds.). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona. Consultat el 12 d'abril de 2018.
  9. Jobling, J. A. (2017) militaris Key to Scientific Names in Ornithology (en anglés). En: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, E. (eds.). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona. Consultat el 12 d'abril de 2018.
  10. Plantilla:Tello et al., 2009
  11. Plantilla:McKay et al., 2010
  12. Plantilla:Ohlson et al., 2013
  13. Van Remsen, octubre 2013. «Revisar la clasificación de Pipridae» Proposta (591) al South American Classification Committee. En anglés.
  14. Plantilla:Clements v2017
  15. Plantilla:IOC Cotingas
  16. Plantilla:CBRO2015

Enllaços externs

modifica